L’esforç “titànic” i “admirable” dels residents que han lluitat contra el coronavirus 

Prop de 600 professionals en formació de l'Hospital Vall d'Hebron no van dubtar en unir esforços contra la Covid-19

“Sou residents 'covid'. No n'existiran com vosaltres”, els va dir una doctora. Rose Ruiz va començar fa dos anys l'especialitat de Medicina Física i Rehabilitació a Vall d'Hebron i, a l'equador de la formació, la pandèmia del coronavirus va transformar l'hospital de dalt a baix de forma vertiginosa i va posar els prop de 600 residents a primera línia de la Covid-19 o bé en un equip de suport.

“Veure l'hospital en aquesta situació impressiona. Però hem remat en la mateixa direcció amb un sentiment d'equip que mai havia vist. És el que més m'ha canviat i ens ha canviat a tots”, expressa la doctora Ruiz. “Han fet un esforç titànic, admirable”, recalca la directora de Docència, la doctora Mònica Rodríguez.

Un dels moments que més han quedat gravats a Rose Ruiz va ser quan un divendres van reunir els residents d'algunes especialitats, com quirúrgiques o de rehabilitació, i més aviat joves, i els van dir que els necessitaven per atendre els pacients que estaven derivant al Parc Sanitari Pere Virgili. En necessitaven alguns aquell mateix dia; alguns més pel cap de setmana i el dilluns ja començarien tots. “Ningú va dubtar. Tothom, com soldats, dempeus. Per suposat, hi anem tots”, recorda aquesta metgessa resident, que va complir els 30 anys en plena pandèmia.

Els residents de la meitat d'especialitats mèdiques de l'hospital han esta a primera línia de l'atenció als pacients amb la Covid-19 aquestes setmanes, fins i tot els de Pediatria, indica la directora de Docència i cap d'Estudis de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Els altres, per exemple d'especialitats quirúrgiques o de laboratori, van formar un equip per donar suport als seus companys.

“Han fet tots una feina extraordinària, n'estem molt orgullosos”, afirma la doctora Rodríguez, en una setmana en què Vall d'Hebron ha celebrat un acte de fi de residència insòlit, per streaming i sense la tradicional concurrència dels professionals que acaben la formació i els seus familiars.

La doctora Ruiz comparteix aquest orgull cap als companys: “La seva resposta ha estat exemplar. Ningú va qüestionar per què havíem de fer això o allò altra. Vam anar tots a l'una, hem treballat sense descans”. “Després hi haurà moments d'autocrítica, de buscar què ens ha fet ser més vulnerables, de mirar com millorar la situació de la sanitat púbica”, reflexiona.

Trucades per acompanyar les famílies 

Amb la seva companya de residència, i el suport de diversos equips i professionals d'especialitats com Psiquiatria, van dissenyar un programa per acompanyar les famílies de pacients que estaven ingressats per Covid-19, sobretot a través de trucades telefòniques que volien ser un complement a les dels internistes o pneumòlegs.

A més de les trucades, aquestes MIR van impulsar diverses iniciatives, com un correu electrònic per poder enviar cartes i fotografies, i van distribuir les tauletes que havien rebut a través de donacions. L'objectiu era “pal·liar la barrera física” del confinament, des d'aquest punt de vista més global del pacient que tenen els professionals de la rehabilitació. “Els familiars estaven a casa veient unes notícies horribles. Ho estaven vivint amb molta angoixa”, recorda.

“Acabàvem les trucades als familiars amb un 'com esteu a casa?' 'Us trobeu bé?' A més, hi ha hagut agrupació de casos familiars de la malaltia. Alguns tenien més d'un familiar ingressat i necessitaven parlar amb algú”, subratlla.

Una maduració exprés en comunicació 

La directora de Docència i cap d'Estudis de Vall d'Hebron afirma que aquestes promocions de residents que s'han trobat amb la pandèmia en els primers anys de professió estaran “molt marcades” pels darrers dos mesos. Són uns residents, ressalta, que “han desenvolupat en un temps rècord unes habilitats professionals fonamentals per a la pràctica i que són un plus a les competències de cada especialitat”.

Aquestes habilitats, remarca la doctora Rodríguez, són la capacitat de prendre consciència d'una situació diferent a la que s'està acostumat; treballar colze a colze amb companys d'especialitats diferents i la comunicació a tots els nivells; saber prendre decisions en situacions adverses i de pressió i el lideratge. En condicions ordinàries, un resident encara ha de conrear aquestes habilitats però els residents 'covid' han hagut de madurar ràpid.

“No es podia fer altra cosa que fer front a la pandèmia i ells també tenien clar que hi havien de contribuir. No són estudiants. Són professionals, metges, infermeres, bioquímics, farmacèutics. Vam generar l'estructura perquè ho poguessin fer, cadascú d'acord amb el seu grau de preparació”, explica la doctora Rodríguez.

“Et fas gran de cop”

La directora de Docència destaca que els residents han crescut i han assumit responsabilitats superiors a les habituals. “Els residents més grans han pujat a primera línia i han fet tasques equivalents a les dels adjunts i els residents més petits han assumit les dels més grans. Tothom ha pujat un esglaó mes amunt”, assenyala la doctora Rodríguez, que destaca el treball en equip davant de la pandèmia, sobretot per suportar-ne l'impacte, especialment els professionals més joves.

“Et fas gran de cop. Crec que un s'adona que val més del que es pensa. Quan a un company, per exemple, li deien que aniria a una planta amb pacients amb Covid-19, es preguntava si estava preparat. I després t'explicava que una vegada allà li sortia de dins el que havia de fer. Surt una part nostra que de vegades tenim una mica més amagada”, reflexiona la doctora Ruiz.

La metgessa resident -que s'atura un moment abans de dir que fa tres mesos que no veu la mare- explica que la família viu la seva professió durant la pandèmia com una moneda de doble cara: “D'una banda, amb por perquè estàvem exposats cada dia i de l'altra, amb orgull perquè pensaven que estàvem tirant endavant el país”. “Ho fem perquè és la nostra feina però en una situació així t'adones de la importància de la professionalitat i el compromís”, puntualitza.

Poc reconeixement de les especialitats

La pandèmia del coronavirus ha descarnat situacions laborals que fa anys que denuncien els residents, els especialistes i els professionals sanitaris en general. En el cas dels residents, es troben que “el grau de dedicació, esforç i pressió a què estan sotmesos es veu molt poc compensat pel sou que reben”, afirma la directora de Docència.

La doctora Rodríguez destaca que els residents estan molt ben formats en un sistema d'especialitats reconegut però en canvi el mercat laboral de les professions sanitàries està “molt allunyat del que hauria de ser per la formació, responsabilitat i activitat”. “Ens agradaria un reconeixement a aquesta vàlua molt superior al que tenim”, afegeix.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article