El Síndic alerta sobre les mancances “greus” de les polítiques d’habitatge, especialment en emergència

L’organisme reclama al Parlament un pacte nacional que abordi la problemàtica

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha alertat aquest dilluns al Parlament sobre les mancances de les polítiques públiques d'habitatge i ha advertit que la pandèmia ha empitjorat la situació. Ribó ha previst “conseqüències greus” si s'acaba amb mesures de protecció com la moratòria de desnonaments i ha reclamat un pacte nacional que abordi la problemàtica. 

Ribó ha comparegut a la Comissió del Síndic de Greuges per presentar l'Informe ‘El retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya’, un estudi fruit de les queixes rebudes per l'increment del nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge i que constata l'increment del període de temps d'espera que transcorre entre la valoració de la Mesa d'emergències i l'assignació d'un habitatge. L'informe també recull la creixent dificultat amb què es troben els serveis socials municipals a l'hora de garantir el reallotjament d'urgència de les persones afectades que ja han perdut el seu habitatge habitual però encara no han pogut accedir a un habitatge social, i la inadequació dels espais en què sovint es garanteix el reallotjament d'urgència.

En la mateixa línia, el síndic ha destacat que la finalització de les mesures de protecció acordades pel Govern de l'Estat, el proper 31 d'octubre, que, entre d’altres, preveuen la suspensió dels desnonaments i llançaments de persones en situació de vulnerabilitat que no disposin d'altra alternativa residencial, pot tenir greus conseqüències.

Durant la comissió, el síndic ha proposat al Parlament que tramiti una proposició de llei per donar solució a les situacions d'emergència actuals i a les necessitats d'habitatge futures, mitjançant l'establiment de polítiques d'habitatge i de sòl. A banda, ha demanat que s'augmenti la despesa pública en matèria d'habitatge i que s'estableixi un pla de xoc per donar resposta a les situacions d'emergència residencial.

Mancances estructurals en la prevenció de la tortura 

D’altra banda, el síndic també ha presentat l'informe anual ‘Mecanisme català per a la prevenció de la tortura’, que considera que malgrat les millores detectades en aquest àmbit hi ha “mancances estructurals significatives”. Els resultats d’aquest estudi sorgeixen a partir de l'observació de quatre comissaries dels Mossos, tres centres penitenciaris, un centre educatiu de justícia juvenil i un centre per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual.

De les visites a les comissaries Ribó ha ressaltat el “compliment” de les recomanacions formulades en exercicis anteriors sobre el protocol de trasllat de detinguts entre cossos policials i la disposició judicial, i l'efectivitat dels drets del detingut. Per contra, també ha manifestat que l'assistència lletrada segueix sense personar-se dins del termini de les tres primeres hores des de la detenció. En aquesta línia, l'informe s'ha adreçat als col·legis d'advocats per demanar que s'adoptin les mesures necessàries per assegurar el compliment d'aquest dret.

Quant als centres penitenciaris, el síndic ha destacat que l'Administració penitenciària va adoptar “en poc temps” mesures per facilitar els contactes exteriors de les persones internes durant la pandèmia. Durant el 2020 es va prestar una atenció especial als espais i si complien les condicions necessàries per afavorir i enfortir els vincles entre progenitors interns i infants, i amb aquest objectiu es va incorporar a les visites una assessora de l'Àrea d'Infància. De la visita al centre d'internament de menors d'edat, el Síndic ha volgut destacar la necessitat de crear grups de separació interiors que permetessin donar una resposta diferenciada a les necessitats dels joves.

Finalment, el síndic ha explicat que durant els deu anys de funcionament de l'MCPT s'han dut a terme més de 400 visites a 265 centres diferents. L'entitat conclou que hi ha espais de privació de llibertat que continuen presentant mancances estructurals “significatives” i protocols de funcionament que necessiten una “actualització urgent”. Pel que fa a les denúncies relatives a abusos verbals, o fins i tot maltractaments físics, el mecanisme fa un balanç globalment positiu de la tasca acomplerta, atès que considera que hi ha hagut millores evidents.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article