Només el 26% de les persones amb discapacitat tenen feina

Redacció

La Convenció dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU reconeix “el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb la resta”. A l’Estat espanyol, només el 26% de les persones amb discapacitat en edat de treballar tenen una feina; una xifra que baixa fins al voltant del 20% en el cas concret de les persones amb discapacitat intel·lectual. En el marc del Dia Internacional del Treball,  ECOM i Dincat denuncien les barreres del col·lectiu per accedir al mercat laboral.

Emparant-se en la Convenció de l’ONU, des d’ECOM recorden que les persones amb discapacitat no només tenen el dret a tenir una feina i a guanyar-se la vida dignament sinó que també tenen el dret a poder triar de què (quin tipus de feina) i on (mercat ordinari o mercat protegit) volen treballar, igual com ho fan la resta de persones. Si bé la Convenció els reconeix aquests drets, la realitat laboral del col·lectiu constata la no possibilitat o dificultat per exercir aquests drets amb garanties.

ECOM constata que les persones amb discapacitat física o orgànica no tenen les mateixes possibilitats d’elecció sobre el seu futur laboral que la resta de persones. L’entitat afirma que les traves i la discriminació es donen ja en l’àmbit formatiu, ja que quan compleixen 16 anys, en el moment de passar a l’educació postobligatòria, és a dir, el moment en què les persones escullen l’itinerari formatiu que les ha d’encaminar a un futur professional, les persones amb discapacitat física i/o orgànica perden el dret als suports i a les adaptacions curriculars a què han tingut dret en l’etapa d’educació obligatòria.

Per aquest motiu, ECOM considera que aquest fet és una discriminació que ja marca el futur laboral d’aquestes persones. “La manca de suports i adaptacions fa que molt sovint no puguin cursar els estudis que volen i que se’ls encamini cap a formacions i/o itineraris no desitjats, freqüentment molt dirigits i específics per a persones amb discapacitat, i orientats a uns àmbits professionals molt limitats (jardineria, neteja, consergeria), en què les condicions laborals solen ser precàries i on no hi ha cap projecció professional possible”, asseguren.

Fer accessibles les formacions professionals

És per això que l’entitat reclama la necessitat de fer accessibles a les persones amb discapacitat totes les formacions professionals així com els estudis universitaris, facilitant- los adaptacions curriculars, fent accessibles els entorns físics i facilitant-los els suports que puguin necessitar, com pot ser l’assistència personal.

Aquesta manca d’accessibilitat i de mesures de flexibilitat laboral així com la carència de suports fa que, posteriorment, limiti les possibilitats laborals de les persones amb discapacitat física i/o orgànica quan és el moment de cercar una feina en el mercat ordinari de treball. Per aquest motiu, ECOM “urgeix” les empreses a fer accessibles els entorns laborals, mitjançant, accessos, recorreguts, lavabos, taules, etc. incrementar les mesures de flexibilitat laboral, com les adaptacions horàries, pauses laborals, etc. per adequar-se a la diversitat de les persones.

A més, ECOM també els anima a promoure el teletreball, si això pot afavorir la seva inserció laboral i facilitar el desenvolupament de la seva feina.

Tanmateix, insta també a l’Administració a millorar les polítiques actives d’ocupació i a garantir a les persones amb discapacitat física i/o orgànica un suport clau per al foment de la seva autonomia, com és l’assistència personal, ja que aquesta també els facilitaria la seva inclusió laboral. “L’assistència personal és un dret, tal com està reconegut a la Convenció”, assenyalen.

Paral·lelament, l’entitat considera necessari treballar l’apoderament de les persones del col·lectiu, promovent, especialment, el coneixement dels seus propis drets i també a través d’un suport i acompanyament psicoemocional “tant en el procés de cerca de feina, com un cop aconseguida la inserció laboral, que els ajudi a millorar la seva autoestima i la seva seguretat i estabilitat emocional”.

Reptes per al col·lectiu amb discapacitat intel·lectual

Per la seva banda, Dincat reclama, una vegada més, la necessitat d'impulsar un nou model d'inserció laboral més inclusiu i sostenible per a la població amb discapacitat intel·lectual i, per fer-ho, demana el compromís de l'administració pública, les empreses i la societat en general.

La federació subratlla que “les dades de l'estadística anual sobre l'ocupació de les persones amb discapacitat de l'INE són clares i mostren una baixada, tant en la taxa d'activitat, com en la taxa d'ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament”. A més, detallen que “les persones amb discapacitat intel·lectual perceben de mitjana un salari brut anual que no arriba al 50% del que cobra una persona sense discapacitat de mitjana”, segons l'informe ODISMET 6 (2020).

Per aquests motius, des de Dincat assenyalen que un dels principals reptes és a necessitat d'incrementar els recursos, els suports i el finançament per a la contractació de les persones amb discapacitat intel·lectual. “Les xifres demostren una bretxa abismal entre les oportunitats laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual i aquelles sense discapacitat que justifica, sense dubte, la necessitat de millorar l'actual model d'inserció laboral d'aquest col·lectiu”, explica Carles Campuzano, director de Dincat.