Les pacients amb càncer de mama receptor hormonal positiu que van interrompre la teràpia endocrina per buscar un embaràs no van experimentar pitjors taxes de recaiguda a curt termini que les dones que no van aturar el seu tractament, segons l'estudi Positive, coordinat pels grups d'investigació Solti i Geicam.
A més, de 497 dones que es van estudiar, 317 van donar a llum almenys un fill, i van néixer un total de 365 nadons. Aquest estudi inclou hospitals i pacients de 20 països, amb 72 pacients de 18 centres de l'Estat. Aquestes dades s'han presentat en el marc del congrés San Antonio Breast Cancer Symposium a Texas.
Cristina Saura, coordinadora de l'estudi a l'Estat i cap de la Unitat de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron i del VHIO, ha explicat que aquesta recerca es va dissenyar per donar resposta a la preocupació de les dones que són diagnosticades amb un càncer de mama quan encara no han estat mares i reben la recomanació de seguir un tractament hormonal durant almenys cinc anys.
Els primers resultats d'aquest estudi demostren que l'embaràs seria segur per a les dones amb un tumor que expressa receptors hormonals positius, que és el que més pot preocupar per l'augment d'estrògens durant l'embaràs. Després de fer un seguiment de 41 mesos de mitjana, la taxa de recaigudes d'aquestes pacients que van aturar el tractament per quedar-se embarassades va ser del 8,9%, enfront del 9,2% de dones que van continuar amb el tractament.
Per examinar l'impacte de la pausa de la teràpia endocrina es va fer un seguiment de 518 dones de 42 anys o menys amb càncer de mama de receptors hormonals positius entre el desembre del 2014 i el mateix mes del 2019. Les taxes de concepció i part eren similars o estaven per sobre de les de la població en general.
Els autors de l'estudi van recomanar a les pacients que tornessin al tractament després d'un intent d'embaràs o un parèntesi de tractament hormonal de dos anys. El 76% de les pacients han tornat a la teràpia.
La notícia té un doble fil conductor,el que diu que qualsevol política mèdica que afecti a la dona,és en clau d'afavorirla i no restringir el fet diferencial i l'altra que la medicina publica és política afavoridora de drets i llibertats i per tant protocol inclusiu de governança social.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari