El 19% de les famílies catalanes amb nens i nenes han de destinar més del 40% dels seus ingressos per pagar l’habitatge, segons l’estudi Aquí no s’hi pot viure que publica aquest dimarts Save the Children. Aquesta sobrecàrrega suposa disposar de menys pressupost per altres necessitats bàsiques de la criança com ara l’alimentació, l’educació, l’oci o la conciliació i fa que moltes famílies en situació de vulnerabilitat malvisquin en llars inadequades o en risc de desnonament.
L’augment dels preus dels habitatges, especialment de lloguer, que no han anat acompanyats d’un augment dels ingressos de les famílies, fa que moltes es trobin entre l’espasa i la paret. La situació és especialment preocupant a Barcelona i Girona, on els preus del lloguer el 2022 s’han disparat un 12% en comparació amb l’any anterior.
Tot i que la pandèmia va portar amb si mesures positives de l’anomenat “escut social” – centrades en moratòries al pagament de lloguers i hipoteques, la garantia de subministrament o la prohibició de desnonaments – el cert és que l’actual context del mercat de l’habitatge ha tornat a posar moltes famílies en situació de risc.
De fet, a la ciutat de Barcelona s’han incrementat gairebé un 30% els desnonaments de famílies que tenen fills i filles (de 828 a 1.072) des de la pandèmia. En la meitat dels desnonaments que hi ha hagut a la ciutat comtal, hi havia infants i adolescents afectats. I malgrat la prohibició estatal de talls de subministrament energètic durant la pandèmia, a Barcelona es té constància que el 2021 es van produir 188 talls en famílies amb menors d’edat.
“La crisi de l’habitatge a Catalunya ha adquirit una dimensió insuportable i genera exclusió a diferents nivells que, en alguns casos, se solapen: territorial, generacional, social o de renda, entre d’altres”, assevera Save the Children.
A més a més, l’organització denuncia que el 10% de les llars a Catalunya són insalubres, és a dir, que no compten amb unes condicions higièniques i sanitàries bàsiques (ventilació, accés a aigua potable i sistemes d’eliminació de deixalles).
En aquesta línia, un 17,2% dels nens i nenes viuen en llars que no poden mantenir una temperatura adequada. “Aquesta situació repercuteix en la salut física i mental dels infants, afecta el seu creixement, desenvolupament, rendiment escolar i la seva seguretat”, asseguren a l’entitat.
La situació de les famílies monoparentals – encapçalades majoritàriament per dones – és especialment preocupant, essent un dels col·lectius que pateix de forma agreujada els efectes de l’exclusió residencial en totes les seves vessants.
Escassetat d’habitatge protegit
A Catalunya, els obstacles per accedir a un habitatge d’emergència social com les llargues llistes d’espera que superen els dos anys o l’ús temporal de recursos residencials inadequats impedeixen el ple desenvolupament dels nens i nenes. Aquestes dificultats es veuen agreujades per l’escassa oferta d’habitatge públic.
La Llei del Dret de l’Habitatge de 2007 va establir l’objectiu d’assolir un mínim d’un 15% d’habitatge públic en vint anys, mesura que clarament s’està incomplint. L’oferta d’habitatge protegit a casa nostra és de l’1% del parc total d’habitatges – 119.505 habitatges -, molt per sota de la mitjana europea (9%).
Segons Save the Children, aquesta situació s’explica fonamentalment por dos motius: el baix pressupost destinat a la provisió pública d’habitatge i perquè la política de provisió pública s’ha orientat tradicionalment a finançar habitatges en propietat i, a més, a afavorir la seva posterior desqualificació, el que provoca que aquests habitatges desqualificats deixin de ser protegits i passin a ser part del mercat lliure.
“Aquesta pèrdua gradual de part de l’habitatge protegit per la seva desqualificació farà que, per exemple, dels habitatges que actualment hi ha amb protecció a la ciutat de Barcelona – 21.380 – només en quedin 9.882 l’any 2030 i 4.943 el 2040”, alerta l’entitat.
Com millorar aquesta situació?
La regulació catalana actual sobre habitatge presenta una alta complexitat derivada de l’elevada proliferació normativa i de les recents anul·lacions per part del Tribunal Constitucional.
“Aquesta dispersió normativa genera inseguretat jurídica i dificultats a l’hora de garantir els drets fonamentals dels infants”, asseguren a l’entitat.
En la seva anàlisi, Save the Children fa algunes recomanacions per pal·liar els efectes que té el pagament de l’habitatge en les economies familiars. Una d’aquestes recomanacions és augmentar la despesa pública catalana per ampliar el parc públic d’habitatge (actualment de l’1%) “per apropar-nos al 9,3% de la mitjana europea, així com prioritzar l’accés de famílies amb infants”, assenyalen.
L’organització també proposa aturar els desnonaments de famílies amb fills menors a càrrec, garantint la possibilitat d’un lloguer social o el reallotjament, modificar la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania per incorporar un complement per motiu d’habitatge enfocat a les famílies beneficiàries amb fills a càrrec, així com també incorporar la perspectiva d’infància i de gènere en la normativa catalana sobre habitatge.
Finalment, Save the Children proposa millorar l’habitabilitat dels habitatges i dels barris a través de campanyes de rehabilització que promoguin la inclusió de les famílies més vulnerables.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari