Entitats socials reclamen al Parlament un Centre Català d’Empresa i Drets Humans “independent, valent i eficaç”

Demanen que la nova llei inclogui un Consell Assessor per garantir la independència de l’organisme


El Grup Català d’Empresa i Drets Humans, format per 20 entitats de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, ha demanat als partits catalans que aprovin la proposició de llei per crear un Centre Català d’Empresa i Drets Humans i els ha reclamat un organisme “independent, valent, eficaç i accessible”.

Ho ha dit la portaveu del col·lectiu, Lina María González, en una compareixença al Parlament, coincidint amb l’inici del període d’esmenes. Ha considerat imprescindible aquesta eina “per fer front a la impunitat de les empreses transnacionals que destrueixen el planeta i vulneren drets humans”. Així, ha apuntat algunes de les propostes que el col·lectiu vol incorporat al text i que passen per crear un Consell Assessor extern, entre d’altres.

González ha explicat que “davant l’actual crisi social, econòmica i mediambiental, la societat necessita el Centre Català d’Empresa i Drets Humans per fer front a la impunitat de les grans empreses transnacionals que arran de la seva activitat estan destruint planeta”.

En aquesta línia, ha explicat que “només l’any 2021 van ser assassinades 200 defensors i defensores de la terra”. Per tot plegat, ha assenyalat que “està en mans dels partits polítics catalans aprovar una centre independent del poder corporatiu, eficaç en la seva actuació, accessible per a totes les comunitats afectades, compromès i valent per investigar la impunitat empresarial”.

González ha detallat que el grup ha presentat un seguit d’esmenes que confien que puguin incorporar-se en el text. Entre aquestes, destaca una proposta per crear un Consell Assessor que garanteixi la independència del nou organisme. “Per assegurar la diversitat proposem que aquest tingui 32 membres procedents d’institucions catalanes, del Govern, dels sindicats, de la societat civil i del sector empresarial”, ha explicat la portaveu que ha detallat que aquest òrgan triarà els vuit experts que formaran part de la Junta de Govern del centre.

Així mateix, ha plantejat promoure un Pla Català d’Empreses i Drets Humans que funcioni “com a política paraigües per al centre i que serveixi de guia per a persones funcionaries i sectors productius perquè no hi hagi cap dubte sobre els estàndards de drets humans i mediambientals consensuats per la societat catalana”. Les entitats socials consideren que el centre ha de ser el responsable del seguiment i l’avaluació, però adverteixen que la prevenció ha de ser una obligació dels organismes encarregats dels processos de formació empresarial i d’internacionalització.

Així mateix, ha recordat que la creació del centre s’emmarca en la legislació europea, internacional i estatal. “Parlem dels principis rectors de Nacions Unides que incentiven els estats a donar eines per promoure mecanismes de regulació i donar suport a polítiques públiques”, ha manifestat González que ha dit que “la defensa dels dret humans és una obligació per als estats que ha de ser vinculant”.

Per últim, ha explicat que també han presentat mesures concretes per “fer valer el principi de proporcionalitat per a les empreses que cobreix aquesta llei”. En aquest sentit, ha recordat que la majoria de les empreses catalanes són PIMES i ha assegurat que a l’hora d’aplicar els estàndards mediambientals i de drets humans sovint es troben amb què han de fer front a una “competència distorsionada per grans multinacionals que prioritzen els seus beneficis”.

No vulnerar drets humans ni generar impacte negatiu al medi ambient

El 9 de febrer de 2022 el Parlament de Catalunya va acceptar a tràmit la proposta de llei per a la crear el Centre Català d’Empresa i Drets Humans, ideada per Grup Català d’Empresa i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, i que va comptar amb el suport de més de 8.000 entitats, sindicats i cooperatives.

L’objectiu és que el nou centre esdevingui un organisme públic i independent que garanteixi que la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius al medi ambient ni vulneri drets humans, especialment als països més empobrits, en conflicte o dificultats per crear estats de dret. Alhora, haurà d’assumir tasques d’avaluació de les operacions de les empreses transnacionals amb seu a Catalunya o que tenen inversions i activitats a Catalunya.

Tindrà la capacitat d’investigar i donar seguiment a queixes sobre possibles vulneracions de drets humans formulades per comunitats directament afectades o bé per part d’entitats o organitzacions socials. A més, també disposarà de capacitat sancionadora cap a les empreses.

El volum d’aquest sector empresarial és considerable, tenint en compte que almenys 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article