El tràfic de persones va més enllà de l’explotació sexual

Marc Salat Paisal  Professor agregat de Dret Penal, Universitat de Lleida

El tràfic d’éssers humans és un problema real que afecta un important nombre de persones. Això succeeix tant en països amb nivells de pobresa alts com, sobretot, als països més desenvolupats. El fenomen podria ser descrit com el procés a través del qual una persona acaba sent explotada. Alguns autors, de fet, parlen del tràfic d’éssers humans com un procés de cosificació de la persona o com “l’esclavitud del segle XXI”.

Les formes en les quals pot anul·lar-se la voluntat de la víctima són definides en la normativa internacional. Entre elles, s’inclou l’ús de la violència, la intimidació o l’engany. No obstant això, en la pràctica, en nou de cada deu casos el mitjà utilitzat per a doblegar la voluntat de la víctima és l’engany. 

La veritat és que, quan parlem d’aquest delicte, la societat sol relacionar-lo amb el que popularment es coneix com “tracta de blanques”. És a dir, el tràfic de persones per a la seva explotació sexual. 

En aquest sentit, és habitual que la premsa publiqui informacions sobre la detenció d’una o més persones per explotar sexualment a víctimes (gairebé sempre dones) contra la seva voluntat. Només fa falta fer una cerca en Google Notícies per a adonar-se que rarament es publiquen casos de tràfic diferents als relacionats amb la prostitució. 

No obstant això, també estem davant un delicte de tràfic d’éssers humans quan la finalitat del traficant és la d’explotar laboralment a la víctima, ja sigui per la imposició del treball, l’esclavitud o la mendicitat. També es consideren tracta els casos en què s’obliga la víctima a contreure matrimoni o a cometre delictes. 

La invisibilització de part del fenomen 

En la pràctica, aquestes altres manifestacions del fenomen del tràfic estan invisibilitzades. De fet, segons algunes dades, la gran majoria de casos que arriben als tribunals són d’explotació sexual (85,1%). La resta de supòsits són residuals. Així, el tràfic per explotació laboral representa només un 10% dels casos coneguts. Els altres fins (extracció d’òrgans, mendicitat, celebració d’un matrimoni o comissió de delictes) suposen el 4,9% restant. Uns percentatges que no es corresponen amb la realitat: les estimacions realitzades per Nacions Unides apunten al fet que el tràfic per explotació sexual representa menys del 40% dels casos a Europa. 

Es podria pensar que el cas espanyol és paradigmàtic. Que les nostres circumstàncies fan que el percentatge de dones explotades sexualment sigui major que el dels països del nostre entorn. No obstant això, les dades no diuen el mateix. 

El problema és que, segons mostren les investigacions, els professionals implicats en la detecció (policia), la persecució i l’enjudiciament (fiscals i jutges), així com en la protecció de les víctimes de tràfic, tenen un fort biaix sobre el concepte i la idea de tràfic. Així, en general, només són capaços de detectar els perfils típics del tràfic per explotació sexual. Això són víctimes dones estrangeres que són tractades per a la seva explotació en la prostitució. 

Aquest fet pot portar a una sobrerepresentació d’aquest grup de víctimes en les dades oficials. I al seu torn, implica que els mitjans i l’opinió pública no informin sobre la resta de casos de tràfic. 

L’explotació laboral amagada 

Altres investigacions han posat de manifest que a Espanya existeixen més casos de tràfic per explotació laboral dels quals es coneixen. Especialment en àmbits com l’agricultura, l’hostaleria o el servei domèstic. Fins i tot, arran d’un estudi realitzat en presons catalanes, es van detectar dones a la presó per la comissió d’un delicte que van ser obligades a cometre. Casos, de fet, de dones víctimes de tràfic que van ser forçades bàsicament a traficar amb drogues. 

Mentrestant, des de les esferes polítiques s’està discutint la creació d’una llei contra el tràfic centrada sols i exclusivament en els casos d’explotació sexual. La seva aprovació només ajudaria a reforçar l’actual falta de consciència social sobre l’abast real d’aquest problema. Un problema molt greu que afecta els drets fonamentals de les persones i que ens sol passar desapercebut. 

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)