Organitzacions de drets humans demanen la prohibició total del reconeixement facial a l’espai públic

Redacció

Aquest dimecres està previst que el Parlament Europeu voti la primera llei del món que regula els efectes de la intel·ligència artificial (IA) i per protegir els drets fonamentals de la ciutadania, la coneguda com a AI Act. Aquesta proposta normativa inclou la prohibició de la vigilància biomètrica, el reconeixement d’emocions i sistemes de IA de vigilància predictiva. En el marc d’aquest debat parlamentari d’àmbit europeu, Lafede.cat ha demanat la prohibició total de les eines de reconeixement facial a l’espai públic i ha llançat la campanya ‘Sospitoses per la Cara’, per recordar els riscos que comporta la vigilància massiva lligada a les tecnologies de reconeixement facial.  

Lafede.cat, juntament amb més de 60 organitzacions de la societat civil de tot l’Estat espanyol, ha exigit als representants espanyols i catalans al Parlament Europeu que garanteixin l’aprovació del text de la llei AI Act amb la inclusió de la prohibició dels sistemes de IA d’alt risc i amb usos intrusius o discriminatoris. Tot això davant de les esmenes que ha presentat el Partit Popular Europeu per modificar aquesta prohibició.  

“Demanem a la Presidència Espanyola del Consell que prioritzi la protecció de drets fonamentals i garanteixi que el reconeixement facial no serà una tecnologia de control i opressió més”, ha assenyalat la vocal de digitalització de Lafede.cat, Laura Riba.  

En aquest sentit, el text de la proposta actual (sense les esmenes) inclou un llistat de tecnologies que es prohibirien, entre els quals es troben els sistemes d’identificació biomètrica en temps real i també posterior (a excepció de les forces de l’ordre, que podran fer-les servir per a la persecució de delictes greus i només prèvia autorització judicial) o la recollida indiscriminada de dades biomètriques de les xarxes socials o d’imatges de càmeres de videovigilància per a crear bases de dades de reconeixement facial.  

Un perill pels drets fonamentals 

Lafede.cat explica que “el reconeixement facial implica recollir, identificar i monitorar una dada biomètrica altament sensible que no podem canviar fàcilment: la nostra cara”. Per tant, aquesta tecnologia permet que es puguin crear perfils a partir de les rutines de les persones, de com vesteixen o de com expressen les emocions; una mena de vigilància massiva que “posa en risc drets fonamentals”.  

“El reconeixement facial pot provocar, per exemple, que canviem i reprimim el nostre comportament en saber-nos vigilades. Això posa limitacions a l’autonomia de les persones i al gaudi dels espais públics. A més, hi ha casos documentats que aquesta tecnologia pot amplificar biaixos i discriminacions contra minories i grups vulnerabilitzats, com les persones racialitzades”, remarquen des de la federació. Per aquest motiu, les organitzacions de drets humans insten a garantir, de manera especial, els drets de les persones migrants en aquest aspecte.