El Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional atén 116 casos durant el 2022 a Catalunya

ACN

El Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional ha atès 116 presumptes casos de violència institucional el 2022 a Catalunya. Així es desprèn de la memòria d’activitats de l’organisme, que indica que 90 són noves peticions mentre que setze són demandes obertes en exercicis anteriors. En total, 68 han prosperat. Sis corresponen a dones i la resta a homes. La majoria, 64, s’han produït a presons. Se n’han comptabilitzat catorze a Quatre Camins, mentre que en segon terme s’han situat Brians 2, Ponent i Puig de les Basses, on s’han registrat onze casos a cadascuna. De Lledoners n’han arribat set, sis de Brians 1, tres de Mas d’Enric i un de Wad Ras. La majoria estan relacionades amb agressions físiques i una deficient atenció sanitària.

De les dades recollides també se’n desprèn que en 35 dels casos tramitats (un 51,47%) la persona víctima de possibles vulneracions de drets era estrangera, mentre que en 33 situacions (un 48,52%) era un ciutadà o ciutadana de nacionalitat espanyola.

Les denúncies per situacions d’agressió física i les de dèficit o manca d’assistència sanitària han estat les més comunes, amb una quinzena de demandes en cada cas. Això representa una incidència del 19% sobre el total.

A més, n’hi ha hagut dotze vinculades a un abús d’autoritat, el que suposa el 15% de les situacions. La categoria d’altres —que inclou categories no registrades al sistema o vulneracions de drets de tipus estructurals, com ara l’allunyament familiar— aplega una desena de fets.

L’ús excessiu de contencions i les amenaces també han estat relativament freqüents, amb set i cinc casos respectivament. A més, s’han detectat quatre situacions de denegació de beneficis penitenciaris, tres d’omissió d’auxili i dos d’humiliació, coaccions, racisme i abús d’aïllament. Finalment, n’hi ha hagut una relacionada amb una deficient tramitació d’ajudes. Les situacions de vulneracions de drets al·legades per les dones preses més habituals han estat les amenaces (dues) i les agressions (dues).

Les dades també mostren algunes de les condicions particulars més freqüents registrades entre les víctimes d’aquestes vulneracions. Així, indiquen que en catorze casos les vulneracions han afectat persones amb trastorns mentals greus, el que suposa un 29,79% del total. Dotze de les situacions denunciades han afectat presos que es trobaven en situació d’aïllament (un 25,53%). La condició d’indigència (sis casos); la discapacitat i la situació administrativa irregular (cinc casos registrats per ambdós), també tenen certa rellevància. A més, tres corresponen a persones preses que havien manifestat formar part del col·lectiu LGTBIQ+ i una tenia diagnosticada una malaltia greu.

Els professionals del cos de vigilància penitenciària són el col·lectiu responsable del nombre més gran de situacions denunciades al llarg del 2022, (81) amb una incidència del 57,86% respecte al total. En segon terme s’hi troben els professionals de tractament, i de ben a prop, els professionals sanitaris, amb 24 i 23 fets respectivament.

93 entrevistes a presons i 83 comunicacions a institucions o entitats

Durant l’any 2022 es van realitzar un total de 93 entrevistes a persones privades de llibertat als centres penitenciaris de Catalunya per part de l’equip del Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional, de les quals la gran majoria (94,62%) han estat a homes i el restant 5,38% a dones. El centre penitenciari on s’han portat a terme més entrevistes ha estat Quatre Camins, on se n’han fet 31, el que representa el 33,33% del total. A la resta se n’han fet un nombre semblant, a excepció de les presons de Brians 1 i Lledoners, que han estat les menys visitades amb sis i tres entrevistes respectivament.

L’any 2022 es van dur a terme un total de 83 comunicacions a diferents institucions públiques o organitzacions socials en relació amb presumptes situacions de violència institucional dins del sistema penitenciari de Catalunya. El major nombre es van fer a la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV), de la qual depenen els professionals de vigilància i de tractament penitenciari, a la que es van dirigir el 21,69% del total de les comunicacions efectuades. En segon terme i de ben a prop, corresponent al 20,48%, es van fer 17 comunicacions al Programa de Salut Penitenciària, que depèn de l’Institut Català de Salut. La mateixa xifra de comunicacions (20,48%) es dugueren a terme a Iridia i, en quart lloc, al síndic de greuges, a qui es va enviar un 18,07% de les informacions.