Sol·licitants d’asil davant del col·lapse del sistema: “Em pensava que havia de tornar i que el meu destí era morir”

Augusto Magaña

El Gary va arribar a Catalunya l’agost de 2022 des d’Hondures. Fugia de la persecució d’una organització criminal que l’havia amenaçat de mort després que es negués a treballar per ells com a advocat. “Estàvem molt bé al meu país, però en dos dies va canviar tota la meva vida”, recorda i deixa clar que migrar amb la seva parella i les seves dues filles mai havia sigut un pla familiar. Quan va arribar a Barcelona va decidir demanar protecció internacional, però passaven els mesos i mai aconseguia la cita a Estrangeria per poder iniciar el procediment. “Pensava que hauria de tornar a Hondures i que el meu destí era morir”, relata. Finalment, després de vuit mesos d’espera, l’abril de 2023 va tramitar la seva sol·licitud d’asil i la de la seva família. Així com ell, més de 10.000 persones van demanar protecció internacional a Catalunya el 2022, segons el darrer informe de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR).

El cas del Gary és il·lustratiu dels obstacles que les persones sol·licitants d’asil es troben a l’Estat espanyol. “El sistema d’asil està col·lapsat”, explica la codirectora de la CCAR, Elena Maya, qui subratlla que els hi preocupa molt, sobretot, el fet que “és impossible aconseguir cita” per iniciar el procediment d’acollida. La codirectora de la CCAR recorda que recentment s’ha canviat el procediment per demanar cita, que abans es feia a través de la pàgina web de la Policia Nacional i ara s’ha de demanar a través d’un telèfon que a la província de Barcelona només està disponible tres hores al dia. Aquest canvi de procediment es va fer, en principi, per intentar fer front al mercat il·legal de venda de cites, les quals es cobraven a preus que anaven des dels 30 euros fins als 250 euros. “Jo vaig anar a diversos locutoris i alguns em demanaven 10 euros, altres 30 euros i altres 50 euros per cada membre de la família”, assegura Gary.  

No obstant això, la codirectora de la CCAR considera que amb el canvi de procediment per demanar cita la situació “és encara pitjor” i continua sent “una qüestió de sort”. Com a mostra d’exemple: dels més de 200 casos actius que gestiona l’entitat, només cinc persones han obtingut una cita en el primer semestre d’aquest 2023. “Es fa més complicat encara, perquè abans podies entrar a Internet i tenir garanties que ho estaves intentant, però ara no tens cap registre i és més complicat fer-ne seguiment”, remarca Maya, qui afegeix que ara les persones que aconsegueixen una cita per telèfon no se’ls hi genera un resguard on s’acrediti que s’ha iniciat el procediment i tampoc es compta amb els elements suficients que garanteixin que sigui un tràmit inclusiu, com la possibilitat de tenir un servei de traducció simultània o mecanismes alternatius per persones amb discapacitat.  

Però assolir la cita amb Estrangeria no és l’únic obstacle al qual han de fer front les persones que demanen protecció internacional a l’Estat espanyol. Un cop sol·licitat l’asil, les persones que ho han demanat han d’esperar un o dos mesos en obtenir una cita amb el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i molts mesos més per poder accedir al programa estatal d’acollida. Maya afirma que les famílies amb infants a càrrec han d’esperar una mitjana d’entre quatre a sis mesos per accedir al programa, mentre que un home que ha migrat sol acostuma a haver d’esperar més d’un any. “Hi ha una mancança de serveis importants, perquè les persones que haurien de ser ateses pel programa estatal no estan rebent atenció i, llavors, l’atenció recau en serveis municipals no especialitzats”, remarca la codirectora de la CCAR, que demana a la Generalitat que treballi al costat dels municipis per garantir una bona acollida de les persones sol·licitants d’asil i per coordinar les entitats que donen atenció al col·lectiu. En aquest sentit, l’entitat ha triplicat el nombre d’atencions el 2022 i ha obert l’Espai Refugi, per oferir formacions i activitats d’oci a les persones refugiades a Catalunya.  

L’Estat espanyol, el tercer a la cua de la UE en reconeixement de l’asil 

L’Estat espanyol va arribar a una xifra rècord en sol·licituds d’asil l’any passat: gairebé 120.000. Una xifra que supera les peticions que hi havia abans de la pandèmia de la Covid-19 i que duplica les del 2021. Tot i que en el darrer any s’ha augmentat també la taxa de sol·licituds de protecció internacional aprovades per l’Estat espanyol —passant del 10% del total el 2021 al 16,5% el 2022—, continua estant molt lluny de la mitjana del 40% de reconeixement de refugi que hi ha a la Unió Europea. A més, l’Estat espanyol és el tercer país a la cua en el nombre de peticions aprovades, encara que és el tercer estat europeu on es reben més peticions de protecció internacional (només per darrere d’Alemanya i França). A Catalunya també s’ha experimentat un augment del nombre de sol·licituds, de prop de 8.000 el 2021 a més de 10.000 l’any passat.  

La major part de les sol·licituds d’asil que es fan a l’Estat espanyol provenen només de dos països: Veneçuela i Colòmbia, que representen quatre de cada cinc casos. Les altres nacionalitats més representades són les persones provinents del Perú, Marroc i Hondures. Tot i això, aquestes xifres no tenen en compte les més de 160.000 peticions de protecció temporal que es van fer de persones que fugien d’Ucraïna, per les quals es va activar un procés extraordinari que els hi donava refugi i permís de treball en un termini d’entre 24 i 48 hores. La CCAR calcula que hi ha prop de 20.000 persones ucraïneses amb protecció temporal que s’han establert a Catalunya, les quals s’han trobat amb diverses dificultats, com la barrera idiomàtica per accedir al mercat laboral i, sobretot, l’accés a l’habitatge, ja que tot i tenir estalvis, no podien demostrar ingressos fixos per poder superar els requisits per llogar un pis.  

Pel que fa a la situació a Europa, l’any passat es van rebre més de 962.000 sol·licituds d’asil a tota la UE, una xifra que és un 64% superior a la del 2021. La codirectora de la CCAR, Dilara Ekmen, destaca que el 2022 es van concedir un 40% de les peticions de protecció internacional en territori europeu, la diferència més gran entre peticions i resolucions que es registra a la UE des del 2015. A més, Ekmen subratlla que han augmentat sobretot les sol·licituds d’asil d’infants que migren sols: més de 43.000 l’any passat a tota la UE, un augment del 56% respecte al 2021. En aquest sentit, la codirectora de la CCAR ha demanat “criteris d’obligatorietat per a la reubicació de persones sol·licitants d’asil” a la UE i ha recordat que el Mediterrani encara és la principal ruta d’arribada al continent. “Cada dia, set persones perden la vida en intentar arribar a Europa”, afirma Ekmen.