La desinstitucionalització, un repte clau per avançar cap a nous models d’atenció a les persones

Redacció

Amb el suport de  

Fer projectes que apostin per una perspectiva comunitària en l’atenció a les discapacitats, la gent gran i les persones amb trastorns de salut mental és possible. Així ho ha demostrat la ‘Jornada sobre prevenció de la institucionalització i desinstitucionalització: cap a l’autonomia personal’, organitzada pels departaments de Drets Socials i Salut aquest divendres a La Pedrera de Barcelona. A la trobada s’han posat en comú diverses iniciatives arreu del territori català on administració pública i entitats socials treballen plegades per avançar en el repte d’aconseguir que tothom pugui tenir una vida independent i en comunitat. 

“Era obvi abans, però la pandèmia ho va accentuar, que els nostres models de suport i serveis a les persones grans, persones amb discapacitat i persones amb problemes de salut mental necessitaven avançar cap a models nous, més orientats a vida independent, a la vida en comunitat, superadors dels models residencials més bàsics”, ha assegurat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, en la inauguració de la jornada. Una necessitat de superar els models residencials que contrasta amb “la crua realitat” que es viu actualment, on hi ha persones amb discapacitat o amb trastorns de salut mental que “han estat ingressades tota la seva vida”, tal com ha assenyalat el conseller de Salut, Manel Balcells. 

La jornada ha començat amb la posada en comú de diversos projectes d’intervenció comunitària preventiva que ja estan en marxa, entre els quals destaquen els que es duen a terme a Girona i la Garrotxa en l’àmbit de l’abordatge de la salut mental. “A la Garrotxa tenim una àmplia cultura de treball en xarxa i unes estructures que afavoreixen que el treball que fem sigui col·laboratiu i integrat”, ha explicat la sotsdirectora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, Carme Sans, qui ha compartit l’experiència de la Unitat Funcional Social i Sanitària de salut mental de la Garrotxa, la qual es basa en un model integrat de comunitat i treball en xarxa, on no hi ha pacients de llarga estada. 

Una altra iniciativa que s’ha presentat ha sigut la de l’Espai Obert de Girona, la qual també aposta per un model comunitari en l’atenció als trastorns de la salut mental. El projecte el desenvolupen conjuntament l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i la fundació Support-Girona, i es tracta d’un servei de baixa exigència per a pacients amb trastorns de salut mental que no encaixen en la resta de serveis. “A l’Espai Obert muntem al voltant de la persona tota una xarxa de suport i construïm un pla de treball individualitzat perquè s’inclogui en la comunitat”, ha afirmat Silvia Simoes, de Support-Girona. Actualment, el projecte atén 558 persones, de les quals 29 viuen en habitatges de suport intensiu, 189 en habitatges de suport ordinari i 320 en habitatges propis o amb familiars. 

Fer xarxa amb la gent gran i les persones amb discapacitat 

A la segona taula de la jornada s’han posat en comú iniciatives enfocades en l’atenció cap a persones amb discapacitat i gent gran. Així, per exemple, s’ha presentat el programa +ÀGIL de Barcelona, el qual busca promoure l’activitat física entre les persones majors de 65 anys que, tot i tenir autonomia, són sedentàries i han patit diverses caigudes en els últims anys. El projecte es basa, primer, en un pla de treball de fins a deu sessions i, després, en una posterior orientació cap al recurs comunitari més adequat segons les preferències, necessitats i capacitats econòmiques de les usuàries. “La idea és afavorir la convivència i cohesió social, prevenir l’exclusió i potenciar espais d’intercanvi d’experiències”, ha subratllat Paola Mulero, directora del Casal Cívic i Comunitari Barcelona-Magòria, un dels equipaments que participen en el projecte. 

La reinserció social i en la comunitat és també l’objectiu del model d’atenció diürna per a persones amb discapacitat física que promou la federació d’entitats ECOM. “Hi havia persones amb discapacitat física que estaven en una situació de total inactivitat: no treballaven, ni tampoc rebien atenció per part de cap servei”, ha remarcat la responsable de suport a les entitats d’ECOM, Montse Sants, qui ha destacat també que l’objectiu principal d’aquest model d’atenció diürna és millorar la qualitat de vida de les persones que atenen. Una aposta que comparteix també el projecte ‘Visca els ancians’, de la Comunitat de Sant’Egidio, el qual busca prevenir l’aïllament social de persones majors de 80 anys a través d’un seguiment actiu dels casos i d’un model d’intervenció que es basa en el fet que sigui el servei qui vagi a buscar a les persones i no al revés. 

Comunitat i cures, dos pilars fonamentals 

Com es pot garantir un bon retorn a la comunitat de les persones ateses i la continuïtat de les cures després de la desinstitucionalització? Aquesta ha sigut la pregunta que ha intentat respondre la tercera taula de la jornada, on s’han presentat iniciatives com el model d’atenció de l’entitat Osonament, la qual ofereix serveis residencials i de rehabilitació per a persones amb trastorns de salut mental. “Promovem poder estar a la comunitat, que les persones tinguin una participació activa i efectiva”, ha explicat la coordinadora de l’àrea d’habitatge de l’entitat, Montse Codinachs. 

Un enfocament semblant és el que fa la Fundació Pere Mitjans, la qual ha presentat el seu projecte d’habitatges a la comunitat per a persones amb discapacitat i grans necessitats de suport. “La filosofia que tenim és que no portem professionals per fer coses a dins de casa, sinó que anem a la comunitat per fer coses”, ha asseverat la directora de la fundació, Clara Clos, qui ha ressaltat que els grups que tenen actualment en convivència són heterogenis, ja que tenen una alta diversitat de discapacitats i de necessitat de suport, un fet que afavoreix la participació d’aquestes persones en la comunitat i la seva independència. 

Finalment, el cap de l’àrea de rehabilitació de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, Josep Tristany, ha presentat el canvi de model que s’ha fet al centre per avançar cap a una atenció comunitària i cap a la desinstitucionalització dels seus pacients psiquiàtrics de llarga estada. Un canvi de model que ha permès que entre el 70% i el 75% dels usuaris que ingressen a l’hospital rebin l’alta en menys de dos anys. Per avançar en aquesta direcció, però, Tristany ha manifestat la necessitat de tenir més habitatges dignes on poder derivar les persones que han estat ingressades, així com la necessitat d’un desplegament territorial equilibrat de programes d’atenció comunitària per a les persones amb trastorns de salut mental complexos.  

Iniciatives com aquestes constaten que tant l’àmbit sanitari com l’àmbit social tenen reptes compartits a l’hora de garantir una millor atenció a les necessitats de les persones amb necessitats de suport. “Hem de ser valents i hem d’innovar en la prestació de serveis de caràcter social i sanitari. O avancem en l’atenció integrada social i sanitària o no avançarem”, ha conclòs la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura.