Posar l’acció comunitària al centre de les polítiques socials, una aposta per fer front a la desigualtat i la segregació

Redacció

Amb el suport de  

Com podem posar l’acció comunitària al centre de les polítiques socials? Aquesta ha sigut una de les principals preguntes que s’han intentat respondre a la ‘I Jornada Metodològica d’Acció Comunitària’, organitzada per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) del Departament de Drets Socials aquest dimarts al Petit Palau de la Música de Barcelona. L’esdeveniment ha comptat amb la participació de més de 400 persones, entre professionals, acadèmics i responsables polítics; les quals han reflexionat al voltant dels reptes que té al davant l’acció social de proximitat en els barris i vil·les de Catalunya.

“Sense la capacitat organitzativa de la ciutadania, les polítiques públiques i socials tenen un paper menor”, ha assenyalat el director de la DGACC, Xavier Godàs, en el discurs inaugural de la jornada. Godàs ha recordat que l’objectiu de l’acció comunitària no és fer polítiques socials destinades a la contenció de les problemàtiques socials, sinó que té com a propòsit “emancipar” la població en situació de vulnerabilitat social, per tal que les comunitats siguin la base del canvi social.

“Sense la capacitat organitzativa de la ciutadania, les polítiques públiques i socials tenen un paper menor”, Xavier Godàs

En aquest sentit, el catedràtic en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), Ismael Blanco i Fillola, ha destacat en la seva ponència que, “en un context de creixent desigualtat i segregació social, que amenaça la cohesió dels nostres barris i ciutats, el desafiament principal de l’acció comunitària és la reconstrucció de vincles de fraternitat entre persones i grups socials diversos”.  

Tot i això, Blanco ha remarcat que, encara que l’acció comunitària és “imprescindible per fer front a una societat cada cop més atomitzada”, per si sola “no és suficient” i fa falta inversió pública i polítiques socials “en clau de justícia espacial”, que garanteixin que els col·lectius en situació de major vulnerabilitat social puguin accedir als serveis i equipaments que necessiten. “Hem d’invertir en espais físics de qualitat que sostinguin les relacions cooperatives a la llarga. Un component clau són els equipaments públics, que justament són més escassos i de menys qualitat en els barris que més els necessiten”, ha afirmat el director de l’IGOP.  

Els reptes metodològics de l’acció comunitària  

La primera taula de debat de la jornada ha abordat els diversos reptes metodològics que té l’acció comunitària en el seu desplegament en diversos àmbits: l’educació, la salut, els serveis socials i l’habitatge. La directora de l’àrea de programes de Fundació Jaume Bofill, Fathia Benhammou, ha ressaltat que l’acció comunitària té molt sentit en l’àmbit concret de l’educació, ja que “l’escola no és suficient per garantir el dret a l’educació de tots els nens i nenes” i per aquest motiu s’han d’aprofitar els diversos programes educatius que hi ha arreu de Catalunya per a donar resposta a les desigualtats en l’accés a l’educació de l’alumnat.  

Per altra banda, la subdirectora general de Promoció de la Salut, Ana Bocio, ha assegurat que a l’acció comunitària en l’àmbit de la salut es treballa per generar entorns que siguin saludables i informar les persones perquè puguin prendre decisions informades sobre la seva salut; tenint en compte sempre que la majoria dels factors que determinen la salut es troben fora del sistema sanitari. 

En el cas dels serveis socials, el professor de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona (UB), Manuel Aguilar Hendrickson, ha subratllat que un dels reptes que tenen al davant és deixar de banda la visió contraposada entre l’atenció individual i l’atenció comunitària, així com tenir en compte que hi ha moltes polítiques que tenen molt de sentit quan es plantegen de forma teòrica, però “quan arriben al carrer i a la gent no tenen cap sentit”.  

“És important que no hi hagi un monopoli institucional en l’abordatge al territori”, Ricard Gomà, director de l'Institut Metròpoli

Per aquest motiu, el director de l’Institut Metròpoli, Ricard Gomà, ha apuntat que cal que les polítiques públiques tinguin en compte la comunitat i els entorns on viuen les persones, sobretot quan es parli de polítiques d’habitatge. Així, Gomà ha insistit que cal “activar propostes de caràcter urbà” que permetin posar en marxa les “capacitats de base de les comunitats” i ha recalcat la importància de fer aquestes propostes “des dels llocs de proximitat” i “amb una mirada comunitària” que tingui en compte l’enfortiment del territori, però sempre en “un marc de cooperació amb territoris d’abast superior”.  

Finalment, Benhammou ha considerat que l’administració pública ha de tenir un paper d’acompanyament i impuls de les iniciatives d’acció comunitària, més que de lideratge de les iniciatives. “És important que no hi hagi un monopoli institucional en l’abordatge al territori, sinó que hi hagi una aliança pública-comunitària que pugui donar peu a una nova institucionalitat”, ha accentuat Gomà. A més a més, Aguilar Hendrickson ha advertit que hi ha un problema de “professionals cansats, desbordats de feina i amb una pressió assistencial forta”, un repte pel qual calen més recursos per poder revertir aquesta situació.  

Experiències d’èxit al territori 

Encara que l’acció comunitària tingui molts reptes al davant, ja hi ha experiències a diversos territoris de Catalunya que estan impulsant aquesta mena de polítiques als barris i les vil·les. El referent de l’Equip Tècnic d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Girona, Enric Manuel, ha assenyalat que, a partir de la seva experiència, les accions comunitàries tenen sentit si els professionals són capaços d’identificar que les problemàtiques que es donen al territori transcendeixen aquesta realitat. “Hi ha un risc molt evident que la gent acabi confonent la problemàtica del territori amb culpabilitzar la gent del territori d’aquestes realitats”, ha manifestat Manuel, qui ha remarcat que tenir un projecte tècnic “no és suficient” i també calen estratègies relacionals per establir lligams de confiança amb la població. “La burocratització ens està matant i nosaltres hem de trobar-hi solucions”, ha subratllat.

“La burocratització ens està matant i nosaltres hem de trobar-hi solucions”, Enric Manuel, referent de l'Equip Tècnic d'Acció Comunitària a Girona

Per la seva banda, la responsable del Casal Cívic i Comunitari Igualada-Montserrat, Montse Riera, ha destacat la importància de tenir estabilitat i transversalitat des del primer moment, així com aprofitar les eines comunitàries per generar obertures en la població i evitar els sistemes de segregació social. “Conèixer el territori és vital. Hem de saber molt bé on som, quines situacions podem viure, quin és el futur i cap a on anem. Per tant, necessitem flexibilitat, perquè nosaltres ens puguem adaptar a la nostra realitat i al nostre territori”, ha apuntat Riera.  

En aquest aspecte, la referent de l’Equip Tècnic d’Acció Comunitària del Consell Comarcal del Tarragonès, Sió Santaulària Muixí, ha ressaltat que “a l’acció comunitària no anem a estudiar res, anem a compartir i anem a sumar” i ha recordat la importància que els equipaments comunitaris estiguin al servei dels municipis per poder-se enxarxar amb la població local. Així mateix, Santaulària ha afirmat que seria molt positiu poder comptar amb un dinamitzador de problemes comunitaris, que estigui present de forma transversal en tots els projectes compartits per tal de buscar-ne solucions col·lectives.  

Per tancar la jornada, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha recordat que l’acció comunitària s’està produint actualment en un context social molt complicat, on la societat ha viscut tres crisis consecutives i amb diverses transformacions tecnològiques, socials i demogràfiques que fan que la feina als barris i vil·les sigui encara més complexa. Per aquest motiu, ha insistit que els serveis que es fan des de l’acció comunitària “no es poden fer des de la lògica de la contractació, sinó que ha de ser a través de la lògica concertada” amb l’objectiu de crear institucions socials sòlides i enfortir el moviment associatiu.