L’adolescència és un període d’exploració, cerca i construcció de la identitat i la personalitat. Nois i noies necessiten participar de contextos en els quals puguin expressar-se i experimentar diferents rols. Per a això, busquen establir relacions simètriques (a diferència de les relacions que mantenen en el context familiar o educatiu), convertint-se el grup d’iguals en un context de socialització fonamental.
La participació en xarxes socials facilita aquestes tasques evolutives. Així, sabem que una de les activitats més habituals dels joves en el context en línia és la comunicació i el contacte amb els iguals: fer amistats noves, reforçar les relacions ja existents i, fins i tot, buscar parella. Aquesta comunicació augmenta la intimitat i la qualitat de les relacions, millora la competència social i impacta en el benestar.
A més, pot tenir efectes positius sobre l’autoestima, ja que, d’una banda, són els propis joves els qui tenen el control sobre quins aspectes de si mateixos volen fer públics i a qui volen mostrar-los. D’altra banda, aquestes publicacions són reforçades mitjançant m’agradas i interaccions dels seus iguals i flirtejos amorosos, afavorint l’autoconeixement i la valoració de si mateixos. La construcció de la identitat és un altre dels beneficis psicològics de l’ús de xarxes socials.
Els estudis indiquen que els joves utilitzen aquest mitjà per a buscar informació, contrastar idees o expressar els seus propis gustos i interessos. En relació amb això, l’exploració de la sexualitat ocupa un lloc preferent, no sols perquè en xarxes socials hi ha molt de contingut disponible, sinó perquè també poden expressar el seu desig i interès sexual cap a altres persones, flirtejar i fins i tot iniciar-se en activitats sexuals.
Això és especialment rellevant en el cas d’adolescents LGTBIQ+, els quals obtenen d’internet i les xarxes socials informació i suport que, a vegades, no troben en el context fora de línia.
Dades d’un estudi recent reflecteixen l’ús massiu que els i les joves fan d’aquestes plataformes. Una enquesta realitzada a més de mil adolescents de diferents centres d’Andalusia pel nostre equip de recerca a principis de 2022 va mostrar que gairebé el 100% dels menors enquestats utilitzaven WhatsApp, Instagram i TikTok.
En preguntar per altres xarxes socials, apareixien noms nous com BeReal (aplicació que envia una alerta de manera aleatòria a usuaris d’una mateixa zona perquè comparteixin una fotografia realitzada al moment), que sembla que guanya força respecte a altres xarxes socials (Twitter, Snapchat, Telegram o Facebook), més populars anys enrere o en altres poblacions.
Caldria plantejar-se per què les xarxes socials ajuden els joves a resoldre aquestes tasques evolutives i els resulten tan atractives. Quatre són, al nostre entendre, les raons a destacar.
En primer lloc, pot ser una plataforma segura des de la qual explorar i relacionar-se en el món virtual. Els qui ho desitgin poden mantenir l’anonimat, que els protegeix enfront del reconeixement dels seus iguals i coneguts de la vida fora de línia.
En segon lloc, la comunicació en xarxes socials és asíncrona, és a dir, emissor i receptor no tenen per què estar connectats al mateix temps. Aquesta característica suposa un gran avantatge enfront de la comunicació cara a cara, ja que poden rellegir i pensar dues vegades si volen o no enviar uns certs missatges.
En tercer lloc, internet i les xarxes socials augmenten l’accessibilitat. Aquesta accessibilitat fa referència a la informació disponible (gairebé de qualsevol temàtica) i també a les persones. Els i les joves fàcilment poden buscar informació sobre els seus interessos i gent afí amb els quals establir una relació d’amistat o fins i tot romàntica.
Anonimat, asincronia i accessibilitat desencadenen en la quarta raó: la desinhibició. En trobar-se després d’una pantalla i no veure de manera directa les conseqüències de les seves accions, el context en línia facilita que nois i noies actuïn de manera impulsiva i assumeixin més riscos del que caldria esperar.
Les ombres de les xarxes socials
Malgrat aquests beneficis, internet i les xarxes socials amaguen un costat fosc. Efectivament, els estudis realitzats confirmen que alguns nois i noies es veuen embolicats en comportaments desadaptatius, com per exemple l’addicció a internet o a les apostes en línia, i altres conductes agressives i immorals en la xarxa, com el ciberassetjament, l’assetjament sexual en línia o la violència en línia en la parella.
El ciberassetjament és potser la forma d’agressió en línia entre iguals que més impacte social està tenint en els últims anys. La seva elevada taxa de prevalença entre els joves (entre el 10% i el 15%) i les pernicioses conseqüències per al desenvolupament social i moral dels implicats el converteixen en un problema de salut pública que està mobilitzant molts recursos humans i econòmics destinats a la seva prevenció i erradicació.
Aquest ús desajustat de les xarxes socials s’expressa també a l’interior de les incipients relacions romàntiques i en els processos de festeig. Hem comentat que, si bé aquestes plataformes faciliten l’exploració de la sexualitat i el flirteig, un mal aprenentatge de les claus que regulen la interacció en línia pot derivar en veritables agressions de naturalesa sexual, que en aquest context resulten especialment nocives quan impliquen contingut visual i multimèdia.
Així, més d’un de cada deu adolescents afirmen haver compartit contingut sexual de manera no consensuada ni consentida, sol·licitar fotos o vídeos sexuals a una altra persona, a vegades sota coacció o reenviar informació íntima d’altres persones sense el seu consentiment. Aquestes agressions són preocupants no sols per l’impacte que tenen en els nois i noies que les sofreixen, sinó per les seves connotacions sociojurídiques i morals, ja que impliquen l’intercanvi de material pornogràfic entre menors.
Quant a les relacions sentimentals, moltes parelles adolescents refereixen un augment de la gelosia, els conflictes i els malentesos quan la comunicació en línia no es gestiona o modula adequadament, la qual cosa deriva en conductes com l’espionatge i el control de les activitats i moviments de la parella.
Reforçats per creences errònies sobre l’amor i les relacions de parella, poden arribar a llegir sense permís els seus missatges, obligar a compartir contrasenyes, intentar contactar amb la parella de manera impulsiva o controlar qui poden formar part de la seva xarxa social en línia de la parella.
Preses en el seu conjunt, aquestes dades reflecteixen que el món virtual no està exempt de riscos ni dificultats per als nois i les noies. Cal preguntar-se llavors: què podem fer per a optimitzar els beneficis i minimitzar els riscos de l’ús de les xarxes socials en els joves?
Quan el problema és part de la solució
Les xarxes socials i l’ús de les noves tecnologies van arribar per a quedar-se i instal·lar-se en les nostres vides. De fet, almenys en les societats occidentalitzades, costa imaginar com seria el nostre dia a dia sense elles.
Des d’aquesta perspectiva, per a ajudar els joves a gestionar les seves relacions interpersonals en línia, hem de contemplar no sols el fet d’ensenyar-los a utilitzar les xarxes socials i les noves tecnologies de manera saludable i moralment responsable, sinó també incloure-les com a eines per a la intervenció, aprofitant els seus avantatges i beneficis. Per a això, famílies i professionals necessiten estar actualitzats sobre els avanços tecnològics, les seves potencialitats i els usos que els adolescents fan d’ells.
La realitat virtual s’està postulant com una gran aliada per a la prevenció del ciberassetjament en adolescents i també per a la prevenció de la violència sexual en línia. Específicament, des de la Universitat de Sevilla, estem desenvolupant diversos programes psicoeducatius per a prevenir l’assetjament sexual en línia en adolescents utilitzant la realitat virtual (el Programa Virtual-PRO i el Programa GoByst!).
En aquests programes, estem sensibilitzant als adolescents sobre l’assetjament sexual en línia, les seves conseqüències i entrenant-los en la presa de decisions en un entorn segur gràcies a les experiències immersives. Després de participar en aquests programes, els i les adolescents han valorat l’ús de la realitat virtual com una eina molt motivadora, han disminuït les seves experiències d’assetjament sexual en el context en línia i són més conscients de les agressions sexuals que poden tenir lloc en els seus centres educatius.
En definitiva, els adolescents i les xarxes socials mantenen una relació plena de contrastos. És responsabilitat de tots educar als joves a conviure en la xarxa des de la pròpia xarxa, perquè aquestes projectin més llums que ombres en el seu desenvolupament social, emocional i moral.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari