Ens poden sonar a malalties del passat, però la sífilis i la infecció gonocòccica (gonorrea) estan de molta actualitat. Formen part de les anomenades infeccions de transmissió sexual (ITS), i se n’han descrit més de vint microorganismes, entre virus, bacteris i paràsits, que poden produir-les. Les xifres són preocupants. Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 2020 es van produir un total de 374 milions de nous casos de les anomenades ITS curables (sífilis, gonorrea, infecció per Chlamydia trachomatis i tricomoniasi) entre la població mundial de 15 a 49 anys.
La prevalença d’aquestes infeccions és elevada al continent americà. El 2019, la seva taxa de nous casos de sífilis era la segona més alta a escala mundial i se situava a la tercera posició quant als episodis de sífilis congènita.
La importància de les ITS rau en els símptomes que produeixen al tracte genital (uretritis, cervicitis, vaginitis) i altres zones (faringitis, proctitis o inflamació del recte), depenent de la pràctica sexual. També poden afectar a escala general, com passa amb la sífilis i la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).
A més, si les ITS no són diagnosticades i tractades de forma precoç, ocasionen complicacions i seqüeles, com ara infertilitat o dolor abdominal a causa d’una malaltia inflamatòria pelviana.
La població entre 15 i 24 anys, una de les més afectades
Segons la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE), el 2021 es van declarar a Espanya més de 43.000 episodis de les ITS sotmeses a vigilància (sífilis, gonocòccia, infecció per Chlamydia trachomatis i limfogranuloma veneri). A més, es van sumar 2.786 nous diagnòstics de VIH.
Els joves d’entre 15 i 24 suposen el 10% de la població espanyola, però la incidència de les ITS en aquesta franja supera amb escreix aquesta representació. Així, el percentatge de casos va assolir el 39,1% de tots els notificats d’infecció per Chlamydia trachomatis; el 23% dels casos de gonocòccia; el 12% dels de sífilis i infecció pel VIH, respectivament; i el 7,4% dels de limfogranuloma.
En el període del 2016 al 2021 s’observa un clar increment en la incidència de la infecció per Chlamydia trachomatis, gonocòccia i sífilis. No passa el mateix amb la infecció pel VIH, tant entre adolescents de 15 a 19 anys com en joves de 20 a 24 anys. Totes les infeccions van registrar un descens el 2020, atribuïble a la pandèmia de Covid-19.
Un còctel de factors
A què es deu aquest cridaner augment? Els adolescents i els joves són un grup especialment vulnerable a les ITS per diferents motius. L’inici d’hora a la sexualitat, l’ús inconsistent del preservatiu, el fet de tenir múltiples parelles i les relacions sexuals sota l’efecte de l’alcohol i les drogues els poden posar en risc.
Avui, a més, la tecnologia facilita el contacte amb un nombre més gran de parelles sexuals, a través de les xarxes socials, i l’accés a la pornografia, cosa que pot tenir un impacte significatiu en les seves relacions i en la manera com les viuen.
Tot i que cada cop hi ha més informació i més accessible sobre salut sexual per a joves i adolescents, alguns estudis indiquen que molts tenen idees equivocades sobre com es transmeten les ITS, quins són els seus factors de risc o com prevenir-les.
Concretament, l’ús del preservatiu ha disminuït els darrers anys entre els joves, i molts reconeixen que no l’utilitzen de manera adequada en les relacions sexuals. Això no només augmenta les possibilitats d’embarassos no desitjats, sinó també de la transmissió i l’adquisició d’ITS.
Proporcionar informació precisa sobre prevenció, transmissió, símptomes i tractament de la ITS és prioritari, però, a més, cal adequar-se a l’edat i al context sociocultural, orientació sexual i identitat de gènere.
La necessitat de fer controls
Com que l’adolescència és una època de canvis, d’exploració i d’alliberament del control dels pares o adults, aquests joves es mostren reticents a parlar sobre certs temes que poden resultar incòmodes tant per a ells com per als adults.
Fer que no se sentin jutjats o estigmatitzats és important per fomentar la confiança, de manera que es creïn entorns saludables per millorar la cura de la salut i facilitar l’accés a les proves de diagnòstic i al tractament de les ITS.
És crucial insistir en la necessitat de fer controls mèdics de manera periòdica si es tenen relacions sexuals, siguin completes o no. De vegades, les ITS no presenten símptomes o són lleus, per la qual cosa, si no es duen a terme proves periòdiques, no es poden diagnosticar. I així es perd la possibilitat de rebre tractament adequat que eviti el desenvolupament de símptomes o l’empitjorament de les infeccions, a més de posar en risc de contagi altres parelles sexuals.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari