‘Que no t’enganyin’, la campanya que desmenteix els rumors sobre les persones migrades

Redacció

“Reben moltes ajudes”; “no paguen impostos”; “tenen preferència en les escoles bressol”; “saturen la sanitat pública”; “no volen treballar”... Qui no ha sentit sovint aquests comentaris que fan referència a les persones migrades? Ara, assistim a una campanya d’eleccions generals pel 23J en la qual els rumors, els discursos d’odi i les mentides campen sense control de la mà de partits polítics d’extrema dreta.

Per tal de desmentir aquests rumors i fer front a aquests discursos d’odi, diverses entitats socials i federacions catalanes han impulsat la campanya ‘Que no t’enganyin’. La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Lafede.cat i la Fundació Ficat, són les organitzadores de la campanya que, amb lemes com ‘Això va de drets humans’, o ‘De què tenim por’, vol desmentir estereotips sobre les persones migrades.

Aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració de persones mediàtiques i també de referents socials, apunta a rumors despectius sobre la població migrada i els rebat amb xifres d’organismes experts i fonts acreditades que desmenteixen qüestions en relació amb el treball, la salut o la convivència. Alhora, articula un relat en positiu del fenomen migratori i argumenta l’assignació dels ajuts en clau d’equitat i justícia social.

Alguns exemples per revertir rumors que repeteixen que la població migrada no treballa i no aporta al sistema: la proporció entre població migrada total i la que treballa i està afiliada a la Seguretat Social és molt similar: representa un 10,8% del total de persones afiliades a la Seguretat Social i un 12% de la població total.

“Contribueixen al sistema i ho fan, a més, en sectors on la població autòctona ha deixat de fer-ho, com l’hostaleria, la restauració, la construcció i, especialment, en l’àmbit de les cures, i en condicions de gran precarietat. De fet, les persones migrades aporten quasi el 10% a la Seguretat Social i reben menys de l’1% de les pensions”, apunten les entitats impulsores de la campanya, amb dades de la Seguretat Social. 

Un altre rumor que es desmenteix amb dades fa referència a l’accés a la salut de les persones migrades, que representen el 12% de la població i només el 5% de la despesa sanitària, perquè van menys al metge que la població autòctona. “El 21% ha anat almenys un cop als serveis d’atenció de salut primària davant el 58% de les persones amb nacionalitat espanyola i gasten menys en medicaments: 73 euros l’any, en comparació als 374 euros l’any de cost farmacèutic de la població autòctona”, apunten en un comunicat les entitats impulsores, amb xifres de l’informe Inmigración y Estado de bienestar en España, de la Fundació ‘la Caixa’.

La despesa social de la població migrada també es posa sobre la taula. Només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials s’adrecen a aquest col·lectiu, davant del 93,2% de les atencions a persones de nacionalitat espanyola, segons dades del mateix informe mencionat abans.

Alhora, les impulsores assenyalen la necessitat d’augmentar la inversió pública de les administracions per tal de garantir els drets socials i millorar la qualitat de vida de les persones “vinguin d’on vinguin”, incideixen. Així, recorden també a les més de 500.000 persones que viuen a l’Estat espanyol en situació administrativa irregular, i denuncien les traves que alguns municipis encara posen per empadronar-se, incomplint la llei, la qual cosa impedeix l’accés a drets bàsics com la salut o l’educació.