Reanimació neonatal amb el cordó umbilical intacte, la nova tècnica pionera a l’Hospital de Sant Pau

El centre afirma que els beneficis són importants, especialment en els nadons prematurs de menys de 30 setmanes


L’Hospital de Sant Pau compta amb un nou protocol en casos de parts vaginals o per cesària de nadons que requereixen una reanimació en néixer. L’hospital destaca que  els beneficis són importants, especialment en els nadons prematurs de menys de 30 setmanes o menys de 1.500 grams.

Es tracta de la reanimació neonatal amb el cordó umbilical intacte, una tècnica que consisteix en pinçar de forma tardana el cordó umbilical, fins que el cordó deixa de bategar i mantenint-se unit a la mare mentre els pediatres inicien les maniobres de reanimació.

La tècnica encara no es fa de manera rutinària als hospitals, però el Sant Pau l’aplica recolzat en l’evidència científica disponible, que conclou que aporta beneficis molt importants per als nounats. Així, el protocol s’aplica als nadons a terme i a partir d’ara també als prematurs.

Amb la tècnica, el nadó pot rebre fins a 100 ml de sang procedents de la placenta, més volum de sang del que administraria en una transfusió. D’acord amb l’hospital, pioner en aplicar el protocol, la reanimació amb el cordó umbilical intacte facilita l’adaptació a la vida fora de l’úter i redueix el risc d’anèmia i d’altres possibles complicacions associades a la prematuritat. Segons la doctora Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau, la implementació del protocol s’ha fet amb la idea que la transició entre vida intrauterina i extrauterina sigui “la més fisiològica possible”. 

El doctor Pablo Garcia, metge adjunt del servei, indica que el moment de transició a viure fora de l’úter matern és “força breu però complex, amb molts canvis físics i ajustaments orgànics que afecten fonamentalment els sistemes cardiovascular i respiratori del nadó”. La tècnica, afegeix, permet tenir cura del petit i reanimar-lo de manera immediata, sense haver de traslladar-lo enlloc i sense desconnectar-lo de la circulació materna, ja que la reanimació del nadó es fa mentre el cordó umbilical encara es manté unit a la mare.

Quan el nadó surt de l’úter matern, se’l col·loca damunt el bressol de reanimació, situat el més a prop possible de la mare degut a la llargària limitada del cordó umbilical. Els obstetres esperen un mínim de 30 segons i idealment fins al final del batec del cordó umbilical per fer-ne el pinçament. Quan es pinça, es talla amb un utensili estèril.

Cada setmana un nadó requereix reanimació

Dels 120 parts al mes que hi ha a Sant Pau, almenys cada setmana un nadó requereix aquest tipus d’assistència, és a dir, una reanimació amb el cordó umbilical intacte o íntegre. Un dels primers nadons prematurs a qui s’ha aplicat aquest nou protocol de reanimació amb el cordó umbilical intacte és el Sauk, que presentava problemes severs de creixement dins l’úter i que va néixer per cesària amb 35 setmanes i un pes lleugerament superior a 1 kg. Actualment, el Sauk segueix ingressat a la Unitat de Nounats de Sant Pau i s’està recuperant molt bé.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article