La càrrega mental invisible no fa vacances

Redacció

Fa més de trenta anys, la sociòloga Susan Walker va descriure la càrrega mental invisible com la feina de pensar i sentir que recau sobre moltes dones de parelles heterosexuals a l’hora de tenir cura d’una criatura. Tres dècades després, les dones encara són les que, majoritàriament, tenen al cap tot allò relacionat amb l’organització familiar i les cures. Es tracta d’una càrrega mental que no fa vacances, més aviat al contrari: pot intensificar-se quan sortim de la rutina per anar a un lloc nou amb l’expectativa de descansar, gaudir i desconnectar. Així ho recorden Francesc Núñez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat. I no hi ha solucions màgiques. Prendre’n consciència és un primer pas. Fer valdre les tasques de cures des de la família i des de l’empresa, el camí a seguir.

Des de l’organització de les vacances fins al trasllat a un lloc nou, passant per la intendència o els imprevistos dels dies de suposat descans, la càrrega mental que moltes dones de parelles heterosexuals assumeixen durant tot l’any pot accentuar-se en moments d’estiueig. Prendre’n consciència i gestionar les expectatives és un primer pas, coincideixen Olivella i Núñez.

“Els tipus de relacions que tens amb la teva parella i amb els teus fills te’ls emportes de vacances, i això no es pot canviar fàcilment, sinó que, moltes vegades, es tensa”, comença el sociòleg. “Les vacances són desitjades, perquè se suposa que seran un espai de més satisfacció, de més temps lliure, de més llibertat personal. Les expectatives són molt grans. Però, justament, tot això té uns efectes no desitjats perquè, amb aquesta ruptura de la rutina, de cop et trobes en situacions que no controles, on tot és nou, on has de decidir-ho tot”, afegeix.

Fora la culpa

“El rol de gènere femení està basat en una mirada col·lectiva i no individual, en allò que Carol Gilligan va definir com l’ètica de cures”, explica Olivella per la seva banda. “Les cures són uns valors que les dones tenim molt entrenats, i un dels errors que fem, com a societat, és pensar que ens els hem de treure de sobre”, continua. “Penso que és important ser conscients d’això i saber diferenciar entre el temps de cures i el temps d’oci, però també animo les dones a no sentir-se culpables si s’adonen que el seu temps d’oci és, en realitat, sobretot un temps de cures. El problema és de qui no cuida. Cuidar no hauria de ser una tasca mal vista”, subratlla la coordinadora de la Unitat d’Igualtat.

Ètica de cura, ètica de tots

En aquest sentit, “des dels feminismes la proposta és que l’ètica de les cures ha de ser col·lectiva, i això és el que ens durà a la sostenibilitat i a una vida que mereixi ser viscuda”, diu Olivella.

Les vacances, doncs, podrien ser un bon moment per canviar rols i repartir millor les tasques de cures i la càrrega mental invisible?

Per als dos experts, és molt difícil, però Núñez anima a provar de fer unes vacances diferents. “Una bona via és que jo, com a pare, pensi com ho he de fer perquè les vacances siguin bones per a tots, cosa que les dones solen tendir a pensar més. El benefici de les vacances no ha de ser el meu plaer individual, sinó el de tot el grup. Si penséssim sempre així... el món aniria més bé”, apunta.

La indústria del turisme també té gènere

Però el context en què organitzem les vacances, subratlla Olivella, complica viure-les des d’aquesta mirada cap al que és comú. “El turisme, com a sistema econòmic, és molt difícil de separar de les vacances. Quan vols fer vacances i busques llocs, ja trobes que tot està muntat d’una determinada manera. Les dinàmiques, els horaris, els serveis, les activitats... S’hi reprodueix la hiperproductivitat del capitalisme: fer moltes fotos, anar a molts restaurants, visitar molts llocs. I, en tot això, hi ha importants prejudicis de gènere. Les vacances no passen en un buit”, adverteix. Precisament, la UOC compta amb un grup d’investigació centrat en el turisme i l’oci des d’una perspectiva de gènere que investiga aquestes qüestions.

Deures per a les empreses

Així mateix, la coordinadora de la Unitat d’Igualtat posa el focus en un altre àmbit, íntimament relacionat amb les vacances: el laboral. “En empreses emergents modernes que treballen per projectes i ofereixen als seus treballadors vacances il·limitades a canvi de complir els objectius, s’han observat dues coses: que les dones agafen les vacances per cuidar molta estona els fills i familiars, i que els homes les agafen per al seu temps d’oci. Això té efecte en qui agafa les vacances i en els caps, que moltes vegades no són conscients que les dones, quan tornen de les suposades vacances, no han carregat les piles”, afirmen des de la coordinadora.

Per això, diu Olivella, que els comandaments de les empreses prenguin consciència de les cures i les realcin és imprescindible perquè es produeixin canvis reals: “Passem molta estona del nostre dia treballant, i l’empresa és, per tant, un molt bon lloc per adquirir aquests valors de cures, segons els quals la persona que cuida no és menystinguda per l’organització ni es considera que treballa menys”. Probablement, els homes assumirien més tasques de cures si es fessin valdre a l’empresa, conclou.

(Aquest article ha estat escrit per Roser Reyner, de la UOC)