El grup d’anàlisi dels feminicidis del Govern, liderat pel Departament d’Igualtat i Feminismes, estudia canviar l’estratègia de recollida de dades amb l’objectiu de millorar-ne la prevenció, davant un augment dels assassinats per violència masclista en el que va d’any. Des de principis d’any, nou dones han estat assassinades a Catalunya, mentre que durant tot el 2022 van ser 12.
La recollida de dades que es feia fins ara contemplava una anàlisi descriptiva i es recollia informació sobre si la dona havia acudit o no a algun dels serveis especialitzats, sobre la tipologia de violència que s’havia detectat, l’àmbit en què es produïa o si s’havia atès alguna urgència anterior relacionada amb el cas.
Ara, el que es busca, és poder recollir informació més qualitativa que aporti informació sobre la història de vida d’aquestes dones i la vivència de l’entorn tant de la víctima com de l’assassí, amb l’objectiu de veure quines situacions es podrien haver detectat abans i poden ser útils a l’hora de prevenir nous casos. “De cadascun dels feminicidis, de les circumstàncies concretes del cas i d’allò que pot explicar l’entorn en podem extreure informació molt valuosa que ens ajudi a prevenir nous casos de manera més efectiva”, assegura la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé.
Per elaborar aquesta nova metodologia, el departament d’Igualtat i Feminismes està treballant amb expertes de reconegut prestigi internacional com la professora Patsilí Toledo, assessora de l’ONU en matèria de feminicidis.
El grup d’anàlisi dels feminicidis de Catalunya va ser creat l’any 2012i el formen una dotzena de representants de diversos departaments del Govern: Salut, Interior, Drets Socials, Justícia, Educació i Igualtat i Feminismes. Es reuneix sempre que hi ha unfeminicidi i cada tres mesos de manera ordinària. Des del 2012, 123 dones han mort assassinades per la violència masclista i 91 fills i filles han quedat orfes de mare.
Augment notable de les indemnitzacions i més facilitats per rebre-les
D’altra banda, en l’àmbit de la reparació de les dones que pateixen violència masclista i dels fills i filles que en depenen, el departament d’Igualtat i Feminismes ha augmentat notablement aquest 2023 l’import de les indemnitzacions i ha reconegut per primera vegada la violència vicaria, és a dir, el dret de la mare a ser indemnitzada per l’assassinat del seu fill o filla. A més, s’han simplificat els tràmits per rebre les indemnitzacions, i s’han fet compatibles amb poder cobrar al mateix temps la Renda Garantida de Ciutadania. D’aquesta manera es permet ampliar el nombre de dones que podran accedir a les indemnitzacions.
Pel que fa a les dones supervivents d’alguna de les formes de violència especificades a la Llei 5/2008 i amb sentència ferma, no hauran d’acreditar lesions ni seqüeles amb un comunicat mèdic o sentència judicial per poder cobrar la indemnització. La simplificació del tràmit permetrà augmentar el nombre de dones que s’hi podran acollir, ja que moltes dones en quedaven excloses perquè la sentència no sempre recull les seqüeles derivades de la violència patida. La indemnització prevista en aquests casos és de 3.073,25 euros i es calcula amb l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC): 5 vegades l’IRSC mensual. A més, contempla una millora del 25% en dones amb discapacitat i dones seropositives (3.841,60 euros).
Les indemnitzacions dels fills i filles de dones assassinades per violència masclista han passat dels 5.691,20 euros als 51.630,90 euros, i ara ja no cal presentar sentència judicial per rebre aquesta compensació en cas de suïcidi de l’agressor. En els casos de violència vicària les quanties de les indemnitzacions s’equiparen a les que reben els fills i filles de dones assassinades per violència masclista. Seran, per tant, de 51.630,90 euros i les diligències policials seran suficients per acreditar -la.
Les indemnitzacions contribueixen a la reparació de les supervivents de violències masclistes, per tal que siguin autònomes i lliures per iniciar una nova vida. “Tot i que mai es podrà compensar la violència patida amb diners, les indemnitzacions econòmiques són part del dret a la reparació. Tenim el compromís de destinar-hi tants recursos com calgui i quan calgui”, ha assegurat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.
Vuit nous SIE
D’altra banda, entre aquest 2023 i 2024s’obriran vuit nous Serveis d’Intervenció Especialitzada per a l’atenció a les violències masclistes (SIE) arreu de Catalunya, que se sumaran als 17 ja existents, un dels quals estarà especialitzat en violències digitals. Aquesta propera tardor es posarà en funcionament el nou Servei d’Intervenció en Crisi, amb capacitat de desplaçar-se amb rapidesa a qualsevol municipi del país per proporcionar presencialment atenció psicològica d’urgència per a dones que hagin patit violències masclistes.
El Govern recorda que davant qualsevol indici o situació de violència masclista cal trucar al telèfon 900900120. Aquesta línia és gratuïta, confidencial, no deixa rastre i opera les 24 hores cada dia de l’any en múltiples idiomes. Ofereix atenció psicològica directa, fa un primer assessorament jurídic i fa derivació, si així se sol·licita, als serveis especialitzats que acompanyen les dones en la seva recuperació. Les dones que estiguin patint algun tipus de violència masclista també poden adreçar-se a qualsevol dels serveis de la xarxa pública d’atenció a les violències masclistes que s’ubiquen arreu del país. D’altra banda, en cas d’emergència davant d’una agressió, cal trucar al telèfon 112.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari