Barcelona recupera població després de dos anys marcats per la pandèmia, amb 1,6 milions d’empadronats

Redacció
ACN

Barcelona recupera població després de dos anys de retrocessos vinculats a la pandèmia de la Covid-19. Concretament, la lectura de la població empadronada a 1 de gener de 2023 se situa en 1.660.435 els residents a la ciutat, un 1,2% més que un any enrere. Això suposa també que s’assoleix el segon valor més elevat des del 1991. Així, es deixa enrere un bienni 2020-2021 marcat pels efectes de la Covid-19 i el seu impacte sobre la mortalitat i les migracions. Són dades del darrer informe municipal sobre la població barcelonina. Destaca que gairebé un de cada quatre residents són de nacionalitat estrangera. L’any 2019 el pes de la població estrangera va superar la línia del 20% i cada cop més s’apropa al 25%, un augment vinculat al cicle econòmic.

María Jesús Calvo Nuño, cap del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades, afirma que Barcelona té un context “favorable” i hi ha 85.000 llocs de treball més que els que existien fa dos anys. Per això, apunta que la ciutat se situa com una urbs que fomenta activitats d’alt nivell tecnològic i atreu població amb un “cert” nivell formatiu. Això, sumat a la flexibilitat que avui permet el teletreball i al fet que sigui una ciutat “obertament tolerant”.

Per contra, la bonança del cicle econòmic no altera la tendència a la baixa de la natalitat. És a dir, que la població creix perquè ho fa la migració, no per la natalitat. Els gairebé 11.300 naixements del 2022 són el valor més baix des de 1900, deixant de banda l’any 1939.

Fins a 177 nacionalitats

A banda de l’espanyola, Barcelona té població de fins a 177 nacionalitats, un nombre que es manté estable, ja que és només una més que l’any passat. D’entre la població de nacionalitat estrangera, aproximadament set de cada deu són extracomunitaris mentre que la resta, prop de tres de cada deu, tenen alguna nacionalitat de la UE. Les dades indiquen que mentre el col·lectiu comunitari es manté estable en relació amb un any enrere, els estrangers extracomunitaris són els que creixen i fan un salt endavant del 10,8%. De fet, per primer cop els americans superen els europeus. Segons Calvo, els barris amb més nacionalitats són la Vila de Gràcia (134) i el Raval (137).

De les més de cent nacionalitats presents a la ciutat les més representades són Itàlia, Colòmbia, Pakistan, la Xina, França i el Perú. L’evolució de la població segons nacionalitat presenta una dualitat: la població espanyola continua a la baixa mentre que l’estrangera repunta amb força (+7,8%). Les que més han crescut són Colòmbia, Perú, Ucraïna, Veneçuela, Argentina, Hondures i Rússia. És a dir, aquelles nacionalitats de països que tenen un present “turbulent”. “No és estrany que aquestes nacionalitats hagin augmentat perquè Barcelona té un context econòmic favorable”, indica Calvo.

Perfil de la immigració

La immigració segueix un patró similar als d’anys anteriors. Abunden els adults joves, procedents de l’estranger (un 62%) i de la resta de Catalunya (25,8%). Del conjunt d’immigrants arribats el 2022, un 46,7% tenia titulació universitària. Quant al perfil predominant dels emigrants, és el de joves de nacionalitat espanyola que se’n van majoritàriament a la resta de Catalunya (67,7%) i a la resta de l’Estat espanyol (24,6%).

Només un de cada dos ha nascut a Barcelona

Per primer cop a la història, i independentment de la nacionalitat, la població nascuda a l’estranger que viu a Barcelona depassa la frontera simbòlica del 30% i suposa un 31,3%, gairebé deu punts més que fa deu anys. En canvi, evoluciona a la baixa la població resident nascuda a la resta de Catalunya (7%) i a la resta d’Espanya (14,1%). Segons els municipis d’origen dels residents que no han nascut a Barcelona, el principal punt d’origen és la ciutat de Madrid. Ara bé, cal tenir en compte que prop del 28,9% dels residents nascuts a l’estranger disposen de la nacionalitat espanyola.

Així, la població autòctona empadronada, la nascuda a Barcelona, representa un 47,6% del total, el percentatge més baix de la història recent; i clarament s’ha deixat enrere el rang 51-52% en què es va moure durant gairebé tres quinquennis (de 2006 a 2019). Per tant, per quart any consecutiu el nombre de persones empadronades que no ha nascut a la ciutat és superior al dels nascuts a la ciutat.

Població per edat i sexe

L’edat mitjana de la població es manté lleugerament per sobre dels 44 anys. L’estructura de la població empadronada per sexes es manté estable, amb un predomini de les dones força generalitzat per edats. A partir dels 45 anys la població femenina s’estén, ja que les dones tenen més esperança de vida.

La població infantil (entre 0 i 15 anys) representa un 12,5%. Els majors de 65 anys, en canvi, són el 21,1% de la població barcelonina. A més, destaca que hi ha 912 persones que són centenàries.

Un 37,7% més d’empadronats sense domicili fix

D’acord amb l’estructura dels domicilis, durant els darrers dotze anys (2011-2023) la distribució s’ha mantingut estable: 32% de domicilis ocupats per una persona sola, 29% ocupats per dues persones, 31% ocupats per tres o quatre persones i el 7% restant ocupats per més de cinc persones. Tenint en compte l’edat dels que viuen als domicilis, es pot concloure que les persones majors d’edat que viuen soles són només el 12,9%.

Quant al nombre de domicilis ocupats per col·lectius, n’hi ha 1.212 i hi estan empadronades 50.962 persones residents. En els darrers anys el nombre de residents empadronats en aquest tipus de domicili ha anat augmentant fins a superar els 50.000. En aquest sentit, l’Ajuntament subratlla que aquelles persones que no poden demostrar un domicili fix de residència se les empadrona en seus de centres administratius de l’Ajuntament. Aquest any són dotze adreces administratives on consten 33.079 empadronats sense domicili fix (SDF), un 37,7% més que l’any passat.