Augmenten els pacients menors de 25 anys amb addicció al joc, sobretot a casinos i apostes en línia

ACN

Les addiccions al joc augmenten entre els joves. La cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez, alerta que la franja en què més ha augmentat aquest trastorn és la dels menors de 25 anys i que el joc estratègic, com són les apostes esportives o els casinos, han incrementat molt. En canvi, quan aquesta unitat de referència va obrir, el 2005, la majoria dels pacients eren homes de mitjana edat amb una addicció a les màquines escurabutxaques. Jiménez demana protegir els adolescents i joves com a col·lectiu de risc i reclama campanyes de prevenció ja des de l’escola: “Veiem que no arribem a temps perquè no tenen la percepció que sigui un risc”.

Fa uns dies va transcendir que Barcelona acollirà la fira de casinos i apostes més gran del món, l’ICE, que a partir del 2025 obrirà portes al recinte firal de Gran Via. A tres quilòmetres de distància d’aquest recinte, l’Hospital de Bellvitge coneix una altra cara dels casinos i apostes, la de les persones que han perdut el control en el joc. La captació de la fira va ser criticada de seguida pel conseller de Salut, Manel Balcells, per promoure un model de societat “on sempre perden els més vulnerables”.

Segons un informe sobre trastorns comportamentals del Ministeri de Sanitat del 2022 (enquesta EDADES), es calcula que l’1,7% de la població “mostraria un possible joc problemàtic o trastorn del joc”. El 2009, el Departament de Salut ja havia fet aflorar en un informe pioner que el 2% de la població a Catalunya es considera jugador de risc; un 0,5%, jugador problemàtic i un 0,2% jugador patològic.

En una entrevista per parlar d’aquestes addiccions, Jiménez indica que la prevalença del joc de risc en grups específics de més vulnerabilitat, com els joves, supera el 4%. La unitat de Bellvitge va atendre l’any passat 38 menors de 25 anys, que representaven el 18% dels 267 pacients atesos, mentre que el 2005, quan es va posar en marxa, van ser 28 joves (7%).

El 2005, el que es coneix com a joc no estratègic centrava el 84% de les consultes. Durant aquests anys, l’addicció al joc en màquines escurabutxaques ha anat reculant, amb 93 pacients el 2022 (43%), i el joc estratègic, que era residual el 2005 (1,5%), pràcticament l’ha igualat (83 pacients, el 39%, l’any passat). Les consultes per trastorn del joc virtual han passat de ser pràcticament inexistents el 2005 a portar a la unitat 38 pacients l’any passat (18%).

“La mateixa activitat de joc comporta un risc”, afirma la cap de la unitat, que assenyala que després hi ha factors de risc que s’hi van sumant, com els sociodemogràfics. Els homes han representat durant tots aquests anys al voltant del 90% dels pacients atesos a la unitat. Més de la meitat (52%) era de grup social baix i el 31%, baix-mitjà. El 58% dels pacients té estudis primaris i el 44% no treballa. Jiménez parla de l’estatus socioeconòmic baix com a factor de risc, per les fantasies que s’atribueixen al joc de pensar que es poden resoldre problemes econòmics o aconseguir diners fàcils a través dels premis que s’hi obtinguin.

Un altre factor de risc per desenvolupar un trastorn del joc i altres problemes de salut mental és haver començat a jugar en una edat precoç. Jiménez exposa que en un estudi fet a escala estatal va observar que el 36% dels pacients per addicció al joc havien començat a jugar abans de l’edat legal, els 18 anys. Jiménez adverteix, a més, de l’impacte que comporta acumular deutes importants a causa de l’addicció des de molt joves: “Començaran la vida adulta amb aquest deute i això els complica la situació vital”.

Prevenció ja en edat infantil

Jiménez, que també és cap del nou Servei de Psicologia Clínica de l’hospital, demana fer campanyes d’informació i prevenció del joc amb diners. Per a Jiménez, les campanyes haurien de començar en l’edat infantil: “Comencem a fer campanyes quan ja són més grans. Veiem que no arribem a temps perquè no tenen la percepció que aquesta activitat sigui un risc”.

El Govern espanyol va introduir el 2020 limitacions importants a la publicitat del joc, que va quedar restringida a la matinada i en va prohibir l’ús de famosos com a reclam. Jiménez valora aquesta regulació, però creu que s’ha de continuar avançant, també en altres àmbits, com el de la recerca per millorar la detecció dels factors de risc o els tractaments.

14.000 persones al registre d’autoprohibició

Jiménez afegeix que l’autoexclusió del joc és una mesura “molt eficaç” però que encara “s’utilitza poc” i demana incloure-la en les campanyes de prevenció. Les persones que pateixen una addicció al joc o estan en risc de patir-la poden sol·licitar de forma voluntària que els sigui prohibida l’entrada a salons de joc, casinos i bingos. Actualment, hi ha 14.095 persones inscrites en el registre de prohibicions, segons dades del Departament d’Economia.

La majoria dels pacients no recauen dos anys després

Això sí, la cap de la unitat percep que cada vegada hi ha més consciència del problema entre els pacients que arriben a l’hospital, que minimitzen menys l’addicció i les conseqüències que comporta, com el patiment personal en forma d’aïllament i irritabilitat; la pèrdua de relacions familiars i l’acumulació de grans deutes.

En molts de casos, els pacients hi acudeixen molt pressionats per les famílies i la majoria admeten que tenen un problema de joc i que es van treure un pes de sobre quan a casa van descobrir la situació i hi van fer front. La majoria dels pacients arriben a la unitat de Bellvitge derivats per l’atenció primària.

Jiménez assenyala que les addiccions comportamentals i el trastorn al joc tenen una resposta “bastant favorable al tractament” i que el que sol ser més difícil és aquesta situació prèvia a reconèixer l’addicció. Dos anys després d’iniciar el tractament, quan acaba el període de seguiment, el 70% dels pacients no han recaigut i, tot i que en l’altre 30% l’evolució sigui més complicada, no vol dir, remarca, que no acabin superant l’addicció.