Infermeres cooperants demanen un còmput d’hores per fer tasques en conflictes i emergències

ACN

Cooperants del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) han denunciat que la gran majoria de les iniciatives d’ajuda humanitària internacional que fan aquestes professionals “van a càrrec d’un mateix”. Els vols, el transport i l’allotjament són algunes de les despeses que han d’assumir: “Gastes els teus diners i els teus dies de vacances”, ha explicat la infermera Montse Curtiellas. El col·lectiu ha reclamat que el contracte laboral contempli un còmput d’hores per desenvolupar la seva tasca en conflictes i emergències. “S’ha de destacar la professionalitat de les infermeres que fan cooperació i la feina ha d’estar reglada”, ha insistit l’assessora de cooperació del Col·legi, Meritxell Cascán.

Cascán, que també és coordinadora del fons d’ajuda humanitària a l’Hospital Clínic, ha explicat que l’any 2016 va decidir invertir els dies de vacances que tenia en ajudar els refugiats sirians que fugien del país. La professional ha dit que es va desplaçar a Grècia en diverses ocasions i que fins i tot l’any següent va llogar un habitatge a l’estiu per tornar-hi amb el seu marit i la seva filla de vuit anys i així poder seguir fent d’infermera. A més, Cascán ha fet de cooperant als camps de refugiats de Polònia quan va esclatar la guerra amb Ucraïna.

Curtiellas també va exercir de cooperant a Polònia. Segons ha explicat, el dia que Rússia va envair Ucraïna es va posar en contacte amb el COIB per oferir-se voluntària. “Va anar tot molt ràpid, l’endemà ja estava canviant torns i demanant dies de festa”, explica. Ella va ser una de les nou infermeres que es van desplaçar a la frontera amb un projecte liderat per Sor Lucia Caram. Un cop allà, la professional va oferir assistència mèdica i acompanyament a una vintena de soldats ferits que posteriorment van ser traslladats a un hospital de Madrid. Curtiellas també es va pagar el bitllet d’avió.

“De vegades es corre el risc de fer el voluntariat pel que et genera a tu i no pel que pots aportar als altres”, ha reconegut Curtiellas, però ha recordat que el cost que paguen les voluntàries és elevat. Malgrat tot, “les infermeres cooperants estan lluny de la família i han de demanar canvis a la feina i favors”, ha apuntat. Curtiellas ha expressat que li agradaria fer més ajuda humanitària internacional, però la seva situació familiar i les poques facilitats que dona l’administració dificulten que la cooperació sigui possible. L’estada mitjana d’una infermera en una missió és d’entre una setmana i quinze dies, segons el Col·legi.

La professionalització del voluntariat

“No es pot anar a la frontera a fer qualsevol cosa”, ha afirmat Cascán. L’assessora de coordinació del Col·legi ha explicat que tot i que sempre és bo fer voluntariat és important que les persones que es desplacen a les zones de conflicte siguin professionals demandats i tinguin clar quin és l’objectiu de la seva tasca. “Que qualsevol persona se’n vagi a fer cooperació sense tenir unes nocions del que s’ha de fer és greu”, ha insistit, i ha afegit que als voluntaris se’ls ha d’explicar molt bé la situació que es trobaran per evitar la “romantització” del conflicte. “Potser de vegades es pot crear un problema més que una ajuda”, ha afegit. “Està molt bé fer cooperació i voluntariat i ha d’estar reglat, però també hi ha infermeres que es dediquen professionalment a la cooperació i és necessari”, ha sentenciat Cascán, que ha reclamat més visibilitat per aquestes professionals.

Cascán ha indicat que una infermera cooperant ha de tenir aptituds que van més enllà de la part clínica, com ara la capacitat de canvi i adaptació, perquè les situacions que es poden trobar durant la cooperació poden ser extremes. “La feina de la infermera és atendre més enllà del mal físic que estigui patint”, ha apuntat Curtiellas. En l’àmbit de la seguretat, quan una infermera col·legiada fa cooperació, des del Col·legi se li fa una ampliació de la pòlissa. A banda, “necessites permisos i papers, hi ha tot un engranatge de persones que s’ha de coordinar”, ha assenyalat Cascán. El COIB recomana a totes les infermeres una formació específica abans d’anar a qualsevol missió.

En aquest sentit, la infermera ha expressat que no tota la cooperació ha de ser internacional i que arran de la pandèmia s’ha vist que a Catalunya hi ha “molta feina a fer”, destaca. Cascán ha recordat que hi ha infermeres en actiu i jubilades que dediquen el seu temps a visitar gent gran que està sola i atendre gent que viu al carrer. “Podem ajudar de moltes maneres, potser no cal anar a la frontera, potser es pot trucar i donar el que faci falta”, ha dit.

Una vocació que va més enllà de les cures

Quan va esclatar el conflicte a Ucraïna, les trucades al Col·legi es van disparar. En un dia van respondre positivament a la crida que va fer el COIB 250 infermeres voluntàries disposades a fer missions de cooperació a Ucraïna. “La infermeria és la nostra vocació, quan hi ha casos tan excepcionals de seguida la gent s’ofereix a fer de voluntari amb el que faci falta”, ha explicat Cascán.

“Tenim més present aquesta guerra tot i que hi ha mil conflictes al món”, ha expressat Curtiellas, que ha confessat que la proximitat fa que “t’hi sentis més a prop”. En canvi, altres conflictes queden més lluny: “Si no tens tantes coses en comú et ressona d’una altra manera, malauradament”, ha afegit.

Arran de l’allau de voluntàries per ajudar en el conflicte ucraïnès, es van posar en marxa diverses iniciatives. Una d’elles va ser la donació i trasllat de material sanitari d’hospitals catalans. Cascán ha explicat que hi havia maquinària als magatzems que havia quedat obsoleta però que estava en bon estat. Va ser una acció que van coordinar amb diversos hospitals i l’ajuda de Bombers. “Sembla una cosa que és senzilla però té complexitat mobilitzar respiradors, taules de quiròfan i incubadores; porta moltíssima feina”, ha expressat. Actualment el COIB fa enviaments de material de manera puntual.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona ha atès 60 peticions d’infermeres voluntàries disposades a fer cooperació el primer semestre de 2023. A banda de fer de nexe entre col·legiades i projectes, l’organització dona assessorament perquè associacions i professionals tirin endavant iniciatives d’ajuda humanitària. El dia 8 de setembre és el dia internacional del cooperant i el COIB ha organitzat una jornada informativa per donar a conèixer la seva tasca.