CCOO alerta de l’increment continuat de persones migrades abocades a treballar de manera irregular a Catalunya

Augusto Magaña

CCOO alerta que en els últims anys ha incrementat de forma continuada el nombre de persones d’origen estranger que es veuen abocades a treballar de manera irregular a Catalunya. Del total de persones ateses pel Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) del sindicat el primer semestre de 2023, un 76,4% no tenien permís de residència ni de treball i prop de la meitat d’aquests treballaven de manera irregular. Davant d’aquesta situació, el sindicat apunta que el retard en la resolució dels expedients a Estrangeria és el principal obstacle que es troba la població migrada en l’accés als seus drets laborals i per aquest motiu reclama la seva agilització.

El director del CITE, Carles Bertran, assenyala que al mateix temps que ha augmentat el nombre de persones d’origen estranger amb feina —passant del 45,6% de les persones ateses pel sindicat el 2019 al 48,3% aquest primer semestre de 2023—, també ha crescut el percentatge de persones que treballen de manera irregular. En el primer semestre de 2023, un 77,6% de les persones amb feina ateses pel CITE treballaven sense contracte, una xifra que és quatre punts superior a la del 2022 i 14 punts superior a la del 2019.  

Tot i que aquest increment té a veure també amb l’augment dels fluxos migratoris en els últims anys, Bertran assegura que el creixement de les situacions d’irregularitat en el treball està vinculat sobretot a la lentitud en què es resolen els expedients administratius. “No pot ser que hi hagi retards de sis mesos en resoldre els expedients d’Estrangeria, quan la llei diu que el període és de tres mesos”, subratlla el director del CITE, qui recorda que “mentre aquestes persones no tenen aquesta documentació, es troben en una situació molt vulnerable, precària i en perill d’explotació laboral”.  

El perfil de la precarietat laboral: dona i llatinoamericana

La secretària de Política Territorial i Migracions de CCOO de Catalunya, Liliana Reyes, afirma que en els darrers anys s’ha consolidat “un perfil feminitzat i llatinoamericà de les treballadores precaritzades del nostre país”. En aquest sentit, pràcticament tres de cada cinc persones ateses pel CITE són dones, sobretot de països com Colòmbia, Perú, Hondures i Veneçuela. De fet, les úniques nacionalitats on els homes són més representatius que les dones són en els casos de Marroc (que representa un 11,7% del total de casos atesos), Senegal (3,8%) i Pakistan (1%).  

Aquest perfil feminitzat i llatinoamericà està íntimament relacionat amb les condicions laborals i amb els sectors d’ocupació majoritaris entre la població d’origen migrant atesos pel sindicat. Així, un 35,5% treballen en el sector de la llar, on el 93,3% són dones i on el 88% ho fa de manera irregular, sent el sector on es detecta més irregularitat laboral, seguit dels serveis —on s’inclou la feina en residències de gent gran— i de l’hostaleria.  

Bertran recorda que la denúncia d’aquestes situacions d’explotació laboral poden ser una via perquè les persones d’origen estranger puguin obtenir el permís de residència. No obstant això, el director del CITE critica que la via de la denúncia d’explotació laboral per accedir als papers és un mecanisme que “no funciona com hauria de funcionar”, ja que les persones han d’esperar entre nou o deu mesos per a la resolució del seu expedient i sovint és una via de regularització que deixa fora col·lectius especialment vulnerables, com és el cas de les treballadores de la llar que són internes, on és més difícil que es pugui fer una inspecció per verificar les seves condicions laborals.  

El director del CITE insisteix que “passar de la situació de no tenir papers a tenir-ne és substancial” per a les persones d’origen estranger, com ho demostra el fet que el 47,6% de les consultes ateses pel sindicat tenen a veure amb procediments de regularització de la situació administrativa. Tot i això, Bertran destaca que “no tenir papers no vol dir que no es tinguin drets laborals” i, per tant, urgeix a les administracions públiques a garantir que aquestes persones puguin tenir “una vida digna mentre dura el seu procés de regularització”.