Pot convertir-se la renda bàsica universal en un dret humà?

Augusto Magaña

La Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que es va elaborar en el marc del Fòrum Universal de les Cultures de Monterrey l’any 2007, incorpora la renda bàsica com a un dels prop de cinquanta nous drets que es proposen per avançar cap a una democràcia real a tot el món. No obstant això, quan es parla d’aquesta mesura sovint es contraposen diverses idees: hi ha qui la veu com una recepta revolucionària per acabar amb la pobresa, però també hi ha qui la veu com un desincentiu al treball i un incentiu per al consum. A Catalunya s’ha fet una aposta, des de la Generalitat i des d’altres institucions i organismes de la societat civil, per avançar en la direcció de reconèixer-la com a un dret per a tota la ciutadania, com ho demostra la creació de l’Oficina del Pla Pilot per a la implementació de la RBU. Davant d’aquesta situació, però, sorgeix la pregunta: pot realment la renda bàsica universal convertir-se en un dret humà? Sobre aquestes i altres qüestions es va debatre el passat 20 de setembre a la jornada ‘La Renda Bàsica Universal, un Dret Humà Emergent’, organitzada pels departaments de Presidència i d’Igualtat i Feminismes en el marc de la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

“La renda bàsica universal no només és tècnicament possible des del punt de vista del dret, sinó que és convenient des del punt de vista dels drets humans”, ha assegurat Jaume Saura, doctor en Dret i adjunt a la Síndica de Greuges, durant la ponència inaugural de la jornada. Saura, qui va participar en l’elaboració de la declaració de drets emergents de Monterrey 2007 quan encara era president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), ha recordat en la seva intervenció que els drets humans “no estan escrits en pedra” i, per tant, haurien d’evolucionar de la mateixa manera que canvien els valors de la societat en cada moment històric.  

No obstant això, segons aquest doctor en Dret, perquè la renda bàsica pugui ser considerada un dret humà no pot estar feta de qualsevol manera. “La renda bàsica s’ha de sumar a l’ecosistema de drets humans reconeguts”, ha ressaltat Saura, qui subratlla que la seva implementació pot suposar que desapareguin altres prestacions econòmiques condicionades, com l’ingrés mínim vital o la renda garantida de ciutadania; però en cap cas pot suposar la desaparició dels sistemes públics de salut i de l’educació o del dret al treball digne, com es predica des de certes posicions neoliberals que defensen la renda bàsica. En aquest sentit, d’aplicar-se una RBU s’haurien de posar en marxa diverses mesures de garantia addicional. “Tots els drets són costosos. No n’hi ha prou amb posar-ho en tinta sobre paper”, ha assenyalat l’adjunt a la Síndica de Greuges.   

Més enllà d’una prestació econòmica: una eina política 

Durant el col·loqui celebrat a la jornada, el professor lector de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona (UB), Pablo Scotto, ha manifestat que la renda bàsica no s’ha d’entendre necessàriament com un dret abstracte. De fet, Scotto ha apuntat que la veu més aviat com “una garantia institucional” en l’accés a altres drets, com pot ser el dret a una vida digna. L’antropòloga Julie Wark ha anat un pas més enllà i ha ressaltat que el fet més interessant de la RBU és que “no és només una prestació monetària, sinó que també és una eina política”.  

En quin sentit es pot considerar la renda bàsica com una eina política? En primer terme, perquè és una mesura que posa en qüestió la centralitat del treball remunerat com a única via per al sosteniment de la vida i de la realització personal. “La renda bàsica ens obliga a repensar de nou conceptes com el treball i ens permet posar sobre la taula que el treball va molt més enllà que la feina remunerada, que hi ha voluntariat, tasques domèstiques i de cures, etc.”, ha afirmat el doctor en estudis sobre el desenvolupament de la Universitat de Mondragón, Julen Bollain.  

Però, sobretot, la renda bàsica és una eina que dota a les persones d'una major llibertat efectiva, ja que amplia les opcions a l’hora de prendre eleccions sobre la pròpia vida, segons Bollain. “Ens dona la llibertat per a dir “no”, que és una llibertat que ara mateix no tenim, perquè si has de menjar o has d’alimentar els teus fills, no pots rebutjar una feina, encara que sigui precària”, apunta l’investigador de la Universitat de Mondragón. És per aquest motiu que, segons Wark, s’ha de debatre al voltant de la RBU més enllà del seu aspecte econòmic, ja que “l’assignació monetària de la renda bàsica no val res per si sola”, i per això cal pensar-la com “una eina per a abolir el sistema que tenim”.  

Aquesta potencialitat política de la RBU és també el fet principal que ha fet que fins ara no s’hagi pogut aplicar de forma efectiva: “Tombar un pla pilot a través d’una negociació pressupostària és una decisió política”, ha ressaltat Bollain, en referència al fet que el pla pilot de la RBU a Catalunya s’hagi quedat fora dels pressupostos per al 2023, després que PSC i Junts no donessin els seus vots a la mesura. Bollain ha insistit que, si la prova pilot de la renda bàsica no ha arribat a aplicar-se a Catalunya, no ha sigut per qüestions econòmiques, ja que els 40 milions d’euros que costaria fer-ho representen només el 0,1% del pressupost de la Generalitat. “Es perd l’oportunitat que Catalunya sigui una nació a l’avantguarda d’aquesta mena de polítiques a escala internacional”, ha conclòs.  

A la recerca de consensos per a una mesura amb molts objectors 

Llavors, com es podria fer per avançar en la implementació d’una renda bàsica universal? La presidenta de l’IDHC, Montserrat Tafalla, ha opinat que el que fa falta és trobar un consens internacional, per exemple a través de l’aprovació d’una declaració universal de la RBU, per després passar a la seva posada en pràctica. No obstant això, Bollain ha recordat que en aquesta darrera dècada s’han aconseguit molts drets i no sempre ha sigut a través de la via del consens. “Què em temo? Que s’acabi aprovant una renda bàsica descafeïnada, només per mantenir la pau social”, ha ressaltat l’investigador de la Universitat de Mondragón.  

Sobre aquest aspecte, Scotto ha remarcat la importància de “desenvolupar jurídicament” la RBU “per evitar que es converteixi en un ingrés mínim o una altra mena de prestació condicionada”, ja que aquesta mena d'ajudes condicionades a la situació econòmica de la unitat familiar o de l’individu han demostrat el seu fracàs a l’Estat espanyol. A més, Bollain ha insistit que una de les principals crítiques que es fa a la renda bàsica és que desincentiva les persones a buscar feina, quan en realitat s’ha demostrat que les prestacions com la renda garantida o l’ingrés mínim són les que en realitat desincentiven la gent a acceptar feines, ja que sovint són incompatibles amb el treball, com no és el cas de la RBU.  

Sigui com sigui, Scotto ha destacat que “les objeccions a la renda bàsica s’han de prendre seriosament” i n’ha esmentat algunes, com les crítiques sobre el fet que la RBU podria augmentar el consum i, per tant, la petjada ecològica de la població europea o que podria provocar que els empresaris decideixin abaixar salaris. Per altra banda, Bollain ha reconegut que la renda bàsica pot tenir “certes externalitzacions negatives que s’hauran de neutralitzar” i ha assenyalat la incondicionalitat de la renda bàsica —és a dir, el fet que la rebria qualsevol persona, independentment de la seva situació econòmica personal i familiar— com “una de les qüestions més controvertides” de la mesura, sobre les quals s'haurà de fer pedagogia a la població perquè entengui els seus beneficis. “La renda bàsica té un problema molt greu i és que és massa fàcil de ridiculitzar, però, com més es coneix, més agrada i més es vol”, ha declarat l’investigador de la Universitat de Mondragón.