L’aFFaC rebutja l’ampliació del val escolar a la secundària perquè no es pot utilitzar per pagar les quotes de material

ACN

L’aFFaC rebutja l’ampliació del val per material escolar a la secundària perquè “no serveix per pagar les quotes per material i les sortides a l’escola pública”. “És un xec només de consum”, ha denunciat la presidenta de l’associació, Belén Tascón. L’entitat demana que el Govern aboni la partida destinada a la mesura als centres educatius per tal que aquests redueixin les quotes, o bé que el xec es pugui bescanviar als centres i no es limiti només als comerços. D’altra banda, l’associació ha denunciat que Educació “promou la fuga d’alumnat a la privada” per la manca d’oferta de places públiques del sistema. Segons estimen, aquest curs han faltat 776 grups a I3 i 14 a 1r d’ESO per garantir que tot l’alumnat pugui optar a una plaça pública.

Pel que fa a l’ampliació del val escolar, l’Associació de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) ha insistit a demanar la seva retirada perquè, segons ha criticat, és una mesura que només fomenta el consum en lloc de disminuir les despeses a les quals han de fer front les famílies a l’inici del curs escolar. De fet, segons ha apuntat Tascón, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) estima que l’inici del curs 2023-2024 “ha estat el més car de la història”, amb una despesa de mitjana de 530 euros per alumne.

L’associació considera que és una mesura “ineficient i assistencialista” i, de nou, ha insistit a demanar que el departament d’Educació destini el pressupost d’aquesta, 55 milions d’euros, a la partida de ‘despeses de funcionament de centres’, per tal que aquests “redueixin o facin desaparèixer” les quotes de material i sortides. “No serveixen per alleugerir la pressió econòmica que l’inici de curs suposa”, ha denunciat Tascón.

En aquesta línia, l’aFFaC també ha alertat que Catalunya es troba entre les comunitats autònomes amb una despesa escolar més elevada, amb 2.728 euros anuals de mitjana, només per darrere de la Comunitat de Madrid (2.904 €). I, entre les despeses a assumir, la quota de servei de menjador és una de les que més ha incrementat, afirmen. En concret, l’associació estima que en els últims quatre anys el preu del servei ha incrementat fins a un 12,5%.

“Fuga d’alumnat” a la xarxa educativa privada concertada

D’altra banda, l’aFFaC ha denunciat que el departament d’Educació “planifica l’oferta educativa sense tenir en compte les necessitats d’escolarització de l’alumnat ni la preferència de les famílies”. Segons l’entitat, la planificació del Govern no garanteix que tot l’alumnat pugui optar a una plaça pública i, per contrari, genera una “sobreoferta” en la xarxa privada concertada.

En el cas de l’I3, segons dades de l’associació, aquest curs 2023-2024 han faltat 776 grups per tal que es garantís que tots els alumnes poguessin optar a una plaça pública. Aquest curs han començat l’I3 57.999 alumnes i, segons l’aFFaC, s’haurien d’haver planificat 2.900 grups a la xarxa pública amb ràtios de 20 alumnes, mentre que només se n’han ofert 2.124. Per contra, als centres privats concertats han quedat 117 grups sense omplir, generant així una sobreoferta que, per l’entitat, limita la capacitat de decisió de les famílies i els “força” a escolaritzar els alumnes en centres privats concertats.

En el cas de 1r d’ESO, l’aFFaC ha denunciat que aquest curs 2023-2024 les places públiques ofertes “ni tan sols garantien la continuïtat de l’alumnat que l’any passat cursava 6è de primària en un centre públic”. Segons han indicat, Educació hauria d’haver ofert 14 grups més en centres públics per poder cobrir la demanda. Igual que en el cas de l’I3, per contra, la privada concertada no només ha tingut capacitat d’absorbir els 14 grups de la pública, sinó que ha generat una “sobreoferta” de 208 grups.

Pla de digitalització de les aules

L’associació de famílies també ha carregat durament contra el pla de digitalització que el Govern ha desplegat en els últims anys en els centres educatius i han denunciat que aquest s’ha basat “simplement a posar molts dispositius a les aules i no en fer una educació crítica sobre el seu ús”. En aquest sentit, l’entitat ha denunciat que el departament no està tenint en compte que els mals resultats de l’alumnat català en proves com el PIRLS o l’increment de l’abandonament escolar podria estar relacionat amb el temps que passen utilitzant dispositius electrònics, i l’ha instat a fer “autocrítica” i tirar endavant una anàlisi sobre la correlació que pot haver-hi entre l’ús dels dispositius als centres i els resultats dels alumnes catalans. De fet, l’aFFaC ha recordat que Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb pitjor comprensió lectora de tot l’Estat espanyol, només per darrere de Ceuta i Melilla.

L’associació ha admès que no és partidària de prohibir-ne l’ús als centres, però sí que ha instat el departament d’Educació a “educar en el seu ús i limitar-lo a coses concretes que puguin ajudar a l’alumnat” en el seu procés educatiu. Així mateix, l’associació ha insistit que la prohibició o no d’aquests “no és una mesura que hagi de decidir cada centre” de manera independent.

Pel que fa a l’abandonament escolar prematur, segons dades recollides per l’entitat, a Catalunya la taxa ha escalat fins a un 16,9%, situant-se així per sobre de la mitjana estatal i també per sobre de la resta de països de la Unió Europea. A Espanya, la taxa d’abandonament escolar prematur és d’un 13,9% i en el conjunt de la UE és d’un 9,7%.