El Síndic de Barcelona alerta que s’han dificultat els tràmits d’empadronament per a les persones sense llar

ACN

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha demanat informació a l’Ajuntament de Barcelona sobre la tramitació dels informes de coneixement de residència (ICR), necessaris per garantir l’empadronament de persones sense domicili fix a la ciutat. Aquesta petició d’informació parteix de la queixa d’una entitat social que atén a persones que estan en situació de carrer i necessiten empadronar-se, i coincideix amb el que també manifesten altres entitats. Segons la queixa, l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona, on aquesta entitat es dirigia habitualment per fer aquest tràmit, ara no registra les peticions per fer l’ICR i se’ls dirigeix a altres serveis, la qual cosa endarrereix el procés d’empadronament diversos mesos.

L’entitat promotora de la queixa expressa que va acudir a l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona a presentar la instància per demanar l’ICR, tal com feia habitualment. Des de fa alguns mesos, al dia següent de fer aquesta gestió les persones interessades rebien un missatge al seu telèfon mòbil conforme no s’havia pogut corroborar el seu domicili, sense que prèviament rebessin cap trucada. En alguna ocasió, el telèfon de contacte facilitat a la instància era el de persones treballadores de l’entitat, que van poder comprovar aquesta pràctica municipal.

L’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques ha comunicat recentment a l’entitat promotora de la queixa que ja no emeten ICR i que cal acudir al SAIER o al Servei d’Inserció Social (SIS), en el supòsit que la persona faci més d’un any que resideix a Barcelona. Tant al SAIER com al SIS cal anar amb cita prèvia, i no hi ha disponibilitat fins a un mínim de tres mesos. Posteriorment, s’ha de fer un seguiment, entrevistes, i altres tràmits. Mentrestant, la persona no pot accedir als serveis que requereixen d’empadronament, (com els serveis de salut) i les persones que tenen menors d’edat a càrrec tampoc els poden escolaritzar.

“Aquesta situació és especialment preocupant i cal tenir en compte que l’empadronament és un a metadret, és a dir, és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets com l’accés a la sanitat, al sufragi universal o a determinats ajuts”, alerten des de la sindicatura.