Una quarta part de les persones en situació de pobresa severa a Catalunya no accedeix al bo social elèctric

ACN

El bo social elèctric no arriba a tothom que el necessita. És una de les conclusions del Síndic de Greuges en un informe que radiografia la pobresa energètica a Catalunya presentat al Parlament. Així, el 23% de la població en situació de pobresa severa no accedeix a aquesta ajuda estatal en la factura de la llum dels consumidors vulnerables. L’informe mostra que el 19% de la població catalana no pot mantenir la temperatura adequada a casa, a l’hivern o a l’estiu, i que el 9% paga les factures amb retard, en un context en què la despesa en subministraments de les llars ha pujat un 30% des del 2008. El Síndic adverteix que només li consten unes “desenes” de comptadors socials, tot i el conveni de fa dos anys entre la Generalitat i Endesa.

La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha presentat aquest dilluns en comissió al Parlament l’informe ‘La pobresa energètica a Catalunya 2023: reptes pendents en un context de crisi energètica’. El document elaborat pel Síndic mostra que el 19,2% de la població a Catalunya no es pot permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, per sobre del 15,9% estatal. Aquest percentatge s’ha disparat en l’última dècada: el 2013, a Catalunya, era del 5,2%; el 2020, del 9,4%, i el 2021, del 15,9%, de manera que es registra un increment important en els anys de la pandèmia de la Covid-19.

L’informe fa palès que les famílies catalanes s’han empobrit al llarg de l’última dècada per la crisi econòmica del 2008-2013, l’encariment de l’habitatge, la sortida de la pandèmia i els efectes de la guerra a Ucraïna, amb una inflació dels preus de l’energia i també altres productes.

La despesa de les llars catalanes en subministraments d’aigua, electricitat i gas se situa en 1.463,41 euros de mitjana el 2021 i representa el 4,62% del pressupost familiar. Segons les dades elaborades pel Síndic, aquesta despesa ha augmentat un 30,4% respecte a la d’abans de la crisi econòmica del 2008, quan era del 1.045,8, i representava un 3,02% del pressupost familiar.

A més, les llars catalanes tenen una de les despeses més elevades a nivell europeu segons l’estàndard de poder adquisitiu (PPS), només per darrere de Portugal, la República Txeca i els Països Baixos, amb 1.448 euros de mitjana (2020).

L’informe analitza les mesures adoptades per les administracions per combatre la pobresa energètica, com és el bo social elèctric, amb unes 100.000 llars a Catalunya que en fan ús, del total de 3.029.300. El Síndic adverteix que dues terceres parts (65,3%) de la població en situació de risc de pobresa no accedeix al bo social d’electricitat, un descompte que s’aplica a la factura de la llum als consumidors vulnerables. Així, s’estima que hi ha 1.550.730 persones en situació de risc de pobresa a Catalunya i 537.690 tenen el bo social, segons recull en el document. En el cas de les persones en risc de pobresa severa, 701.335, el 23,3% en queden excloses.

“Entre les persones que gaudeixen del bo i les que ho haurien de fer, hi ha una bretxa que s’explica, entenem nosaltres, per les dificultats burocràtiques i un disseny de vegades poc afinat de la mesura”, apunta l’adjunt general al Síndic, Jaume Saura. Per això, entre les recomanacions del Síndic a l’Estat, hi ha simplificar els tràmits i la documentació que cal aportar per accedir a aquest descompte.

Giménez-Salinas insisteix en les dificultats burocràtiques i diu que compliquen l’accés a les ajudes socials i demana que els processos siguin més “àgils”: “Les famílies més vulnerables són les que menys possibilitat tenen d’accedir-hi i els que entenen una mica més el sistema poden accedir-hi amb més facilitat. Hauríem d’aconseguir que hi accedís qui en té més necessitat”, ha reivindicat.

Falta d’un reglament de la Llei 24/2015

El Síndic de Greuges reclama desplegar el reglament de la Llei 24/2015, amb mesures per afrontar la pobresa energètica, ja que alerta que vuit anys després la Generalitat encara no ho ha fet. El Síndic destaca la importància d’aquesta norma, amb caràcter pioner a l’Estat espanyol, ja que ha permès evitar molts talls de subministraments bàsics a les persones que han acreditat trobar-se en situació de vulnerabilitat amb un informe dels serveis socials. El defensor de les persones assenyala que el desplegament reglamentari de la llei permetria garantir de forma més efectiva els drets de les persones vulnerables.

Manca de convenis amb altres empreses subministradores

La Llei 24/2015 determina que les administracions públiques han d’establir convenis amb les companyies de subministrament d’aigua, gas i electricitat per garantir que concedeixen ajudes a fons perdut a les famílies en risc d’exclusió residencial o que els apliquen descomptes notables en el cost dels consums mínims.

Sense dades oficials de comptadors socials

El Síndic adverteix que no té dades oficials del nombre de comptadors socials que s’han instal·lat en el marc de l’acord entre la Generalitat i Endesa per garantir que les famílies vulnerables que viuen en un pis ocupat accedeixin al subministrament bàsic en caràcter d’urgència.

Saura indica que és a través d’entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) que saben que només s’han instal·lat unes “desenes” de comptadors. Per això, una altra de les reclamacions que fa la institució al govern és avaluar amb la companyia la implementació d’aquesta mesura.

El Síndic demana a les companyies que no venguin factures impagades si hi ha criteris de pobresa

El Síndic alerta que algunes companyies contracten empreses de cobrament de factures impagades, ja que n’han rebut queixes, i adverteix que no es pot amenaçar les famílies vulnerables. En aquest sentit, Saura recorda una sentència recent que condemna els directius d’una empresa subcontractada per Endesa per assetjar una clienta vulnerable i afirma que estableix un “precedent molt important”.

“La venda d’aquestes factures impagades no es pot fer en consumidors vulnerables”, assenyala. “Ser titular d’un bo social o reunir certs llindars de pobresa haurien de ser criteris objectius perquè les companyies evitessin fer aquestes accions de recobrament”, afegeix.

Menys de la meitat dels municipis tenen alguna bonificació del preu de l’aigua 

El Síndic també es dirigeix als ens locals i els demana que regulin un preu assequible de l’aigua i aprovar reglaments del servei de subministrament. Saura exposa que només un 40% dels municipis de Catalunya tenen alguna bonificació del preu de l’aigua en funció de la renda i sosté que totes les ordenances municipals haurien de tenir alguna mesura d’aquest tipus. El Síndic també demana que les factures siguin més clares i entenedores.