Les negociacions pel conveni del Servei d’Atenció Domiciliària es tensen

Augusto Magaña

CCOO i CGT es concentren aquest dimarts a les portes de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) per criticar “l’actitud passiva de les patronals” en la negociació per a la renovació del conveni col·lectiu del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Catalunya. UGT finalment ha decidit no participar en la protesta, ja que consideren que encara no s’han negociat els aspectes “profunds” del conveni, com són els salaris, les jornades i les baixes, entre altres. Per la seva banda, fonts d’ACRA han afirmat que no fan declaracions d’una negociació que encara està en curs. Aquest mateix dimarts, de fet, patronals i sindicats es reuneixen per avançar en les converses. 

El 5è conveni col·lectiu d’empreses d’atenció domiciliària de Catalunya va deixar d’estar vigent l’1 de gener de 2023. Els sindicats i les patronals implicades (FSC-CCOO, FeSP-UGT i CGT, per una banda; i ASADE, La Confederació, CAPSS, ACRA i UCH, per l’altra) van iniciar el març les negociacions per aprovar un nou conveni, el sisè. Des de llavors, però, no s’ha aconseguit arribar a cap acord i des de CCOO acusen les patronals de tenir una “actitud dilatòria”. Concretament, el punt d’inflexió segons el sindicat va ser quan les patronals van desconvocar la darrera reunió, prevista pel 20 de setembre, adduint que no havien tingut temps de preparar les propostes.  

“La dinàmica sempre ha sigut la d’alentir la negociació, enrocant-se en posicions completament oposades a les nostres”, assegura la delegada de CCOO en les negociacions, Noelia Santiago, qui assenyala, a més, que es concentren aquest dimarts davant la seu d’ACRA per fer arribar a les patronals que estan “enfadats” i volen “aconseguir objectius reals i terminis més curts”.  

Tot i que UGT s’havia sumat en un principi a la concentració convocada per CCOO i CGT aquest dimarts, finalment el sindicat ha decidit fer un pas enrere. La delegada d’UGT a les negociacions, Marina Giner Limorte, explica que després de consultar-ho amb la resta de delegats i secretaris de l’organització, es va decidir que era millor fer mobilitzacions en el moment que ja s’hagin negociat els aspectes “profunds” del conveni, com ara els salaris, les jornades i les baixes. Tot i això, Giner Limorte deixa clar que no descarten sortir al carrer per protestar, si la patronal no es mou de la seva proposta inicial.  

Molt camí per recórrer encara 

CCOO afirma que la proposta inicial que se’ls hi ha traslladat des de les patronals contempla que el conveni tingui una durada de set anys, amb increments salarials del 0,5% per al 2023 i 2024 (sense detallar els increments a partir del 2025), l’increment de la durada del període de prova dels contractes i la possibilitat de contemplar contractes amb jornades laborals inferiors a les 20 hores setmanals i la figura del contracte fix-discontinu (els quals fins ara no estaven contemplats al conveni). 

Santiago subratlla que un dels grans problemes del sector és que “hi ha molt contracte parcial” i que des de les patronals volen “flexibilitzar encara més” les jornades i els contractes. “Un dels grans hàndicaps han estat els contractes d’obra i servei, els quals s’allargaven en el temps i permetien a les empreses fer augments i disminucions de jornades. Ara estan buscant alternatives per continuar treballant amb el mateix sistema”, afirma la delegada de CCOO, per qui en els SAD no es donen les condicions per contemplar la figura del contracte fix-discontinu.  

Davant d’aquesta situació, les línies vermelles marcades pels sindicats són la vigència de tres anys del conveni, l’eliminació de la bossa d’hores, la jornada setmanal de 35 hores, l’increment dels salaris amb garantia mínima de l’IPC i la cobertura del 100% del sou en els casos d’incapacitat temporal.