L’exposició prenatal a substàncies químiques ambientals es relaciona amb canvis en el creixement infantil

ACN

Un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha aportat evidències sobre la influència que els disruptors endocrins (EDC, per les seves sigles en anglès) poden tenir en el creixement dels infants durant els primers anys de vida. Els resultats, publicats a ‘Environmental Health Perspectives’, mostren que l’exposició prenatal a algunes substàncies químiques ambientals i les seves mescles està relacionada amb un augment accelerat de l’Índex de Massa Corporal (IMC) des del naixement fins als nou anys. En l’estudi van participar 1.900 mares i els seus fills.

La investigació liderada per l’ISGlobal es va centrar a avaluar l’exposició a una àmplia gamma de disruptors endocrins. Es tracta de substàncies químiques es troben a la nostra dieta i en productes quotidians com els plàstics, articles d’higiene personal i pesticides, i que inclouen contaminants orgànics persistents (COP), substàncies perfluoroalquilades (PFAS), bifenils policlorats (PCB), ftalats i fenols (inclosos parabens i bisfenol A).

L’equip de recerca va mesurar les concentracions d’aquestes substàncies químiques en mostres d’orina i sang recollides quan les dones participants estaven embarassades. Posteriorment, van mesurar l’IMC dels infants al llarg del temps, una mesura que combina l’altura i el pes i s’utilitza habitualment per a avaluar els nivells de sobrepès i l’obesitat.

L’anàlisi estadística va mostrar que l’exposició prenatal a contaminants orgànics persistents específics, inclosos l’hexaclorobenzè (HCB) i el diclorodifenildicloroetilè (DDE), així com determinats PFAS, pot alterar “significativament” la trajectòria de l’IMC. Aquestes alteracions es caracteritzen per una menor talla en néixer seguida d’un augment accelerat de l’IMC o per una major talla en néixer amb un augment accelerat de l’IMC.

D’altra banda, a més d’estudiar substàncies químiques individuals, la investigació també va fer una anàlisi de mescles. Així, van examinar com una combinació de diferents disruptors endocrins podria afectar el creixement dels infants, la qual cosa, segons els investigadors, ofereix una representació “més realista” de com els éssers humans estan exposats a aquestes substàncies. Aquest enfocament va mostrar que la mescla de diferents disruptors endocrins s’associava amb un major risc que els nens i nenes pertanyessin a una trajectòria d’augment accelerat de l’IMC, sent l’HCB, el DDE i els PCB els principals contribuents a aquest efecte de mescla.

“Les nostres troballes subratllen l’impacte potencial de l’exposició a substàncies químiques en les primeres etapes de la vida sobre els patrons de creixement infantil, la qual cosa pot tenir implicacions a llarg termini per a la salut. Comprendre aquestes relacions és crucial per a informar els esforços de salut pública dirigits a prevenir l’obesitat infantil i les seves conseqüències per a la salut”, ha afirmat Parisa Montazeri, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. Al seu torn, Martine Vrijheid, autora principal de l’estudi i directora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida d’ISGlobal, també ha fet valdre que les revelacions “són de gran interès per a la salut pública, ja que el creixement accelerat durant la infància s’ha relacionat amb diversos problemes de salut durant la mateixa infantesa i en etapes posteriors de la vida, com l’obesitat, les malalties cardiovasculars i la diabetis”.

Ftalats i mesures volumètriques cerebrals

Un altre estudi recentment coordinat per ISGlobal va trobar una associació entre l’exposició a ftalats —un grup de substàncies químiques que alteren el sistema endocrí i s’utilitzen com a plastificants i dissolvents en una àmplia gamma de productes comercials— durant l’embaràs i mesures volumètriques més petites en unes certes parts del cervell i un menor quocient intel·lectual en infants. La recerca, publicada a ‘Molecular Psychiatry’, va suggerir que aquells infants les mares dels quals van tenir una major exposició a uns certs ftalats durant l’embaràs tendeixen a mostrar una menor substància grisa total en els seus cervells quan arriben a l’edat de 10 anys.

L’equip també va descobrir que l’exposició materna a plastificants durant l’embaràs s’associa a un menor coeficient intel·lectual infantil als 14 anys.