La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona acorden la cessió d’onze solars municipals per fer-hi 637 pisos públics

ACN

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han acordat la cessió d’onze solars municipals per construir-hi habitatges de protecció oficial i de lloguer assequible. En concret, el consistori posarà a disposició de l’Incasòl les onze parcel·les abans que acabi l’any i l’institut promourà els habitatges, que hauran d’estar finalitzats en un màxim de cinc anys. En total, hi ha compromesa la construcció d’un mínim de 1.700 habitatges, entre aquesta primera fase i d’altres futures. Les dues administracions també han pactat accelerar la construcció o ampliació d’onze ambulatoris.

Els acords s'han pres en el marc de la reunió de la Comissió Mixta Ajuntament de Barcelona-Generalitat, que ha tingut lloc divendres passat al Palau de la Generalitat, i suposaran una inversió de la Generalitat a Barcelona d'uns 210 milions d'euros.

Un dels acords que es formalitzaran abans que acabi l'any és la cessió d'onze parcel·les municipals a l'Incasòl. Així, la Generalitat podrà construir-hi 637 habitatges públics en un termini màxim de cinc anys i amb una inversió que s'estima en 80 milions d'euros. Són 637 pisos dels 1.700 que es van acordar prèviament en la primera trobada amb el president de la Generalitat.

Segons ha explicat Collboni, els onze solars que se cediran ara són els que es poden cedir pràcticament de forma immediata. Això no implica, però, que siguin els únics sinó que altres solars s'aniran cedint a mesura que es pugui.

Aquests primers solars que se cediran se situen als districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc, en zones com el 22@ o la Marina del Prat Vermell, que són on es construirà més habitatge. L'alcalde ha deixat clar que l'objectiu és "generar més oferta d'habitatge" a la ciutat.

La consellera Vilagrà ha valorat la cessió dels 11 solars a l'Incasòl com una "mesura concreta, tangible i relativament ràpida de dur a terme". No obstant això, la titular de Presidència ha avisat que "calen altres eines". En aquest sentit, ha afirmat que "cal desplegar" la llei estatal d'habitatge per a poder "limitar els preus del lloguer". Ho ha considerat "imprescindible" davant d'un creixement dels preus que és "una sagnia per a moltes famílies i joves".

Sobre això, Collboni s'ha mostrat partidari de donar suport a "tot allò que faciliti l'aplicació immediata de la regulació de lloguers" i ha reconegut que la llei pot ser una mesura pal·liativa per frenar "l'escalada embogida" de preus que té Barcelona.

Impuls d'onze ambulatoris

Un altre dels acords anunciats fruit de la comissió mixta és l'acceleració d'onze centres d'atenció primària (CAP) que estan en diferents fases de preparació o execució per tal que a finals de mandat estiguin acabats o en obres. "En alguns casos es tracta de desbloquejar i en altres posar-ho en el calendari", ha dit Collboni. Els onze equipaments —que es troben en diferents fases— són el CAP Besòs, La Pau, Raval Nord, Fort Pienc, Congrés dels Indians, Parc i Llacuna del Poblenou, La Sagrera, Horta/La Clota, Marina del Prat Vermell, la Barceloneta i Gòtic. La inversió de la Generalitat per a la construcció i per dotar d'equipament a aquests 11 CAP és de 100 milions d'euros.

D'altra banda, les dues institucions s'han compromès a trobar solucions per a cinc equipaments més que estan actualment en estudi: CAP Sardenya, Casc Antic, Casanovas i les ampliacions dels de Drassanes i Roquetes.

Accessibilitat del metro

Un altre acord concret al qual han arribat Generalitat i Ajuntament és la instal·lació d'ascensors per a la connectivitat de les línies 1 i 5 del metro a la plaça de Sants. La previsió és que les obres comenci el juny del 2024 i estiguin enllestides el 2027, en el cas de l'L5, i el 2028, en el cas de l'L1.

Collboni ha destacat que el 93% de les estacions de metro són accessibles, però ha reconegut que hi ha nusos de connectivitat, com a plaça de Sants, que requereix una inversió. En aquest cas, la inversió serà de 30 milions d'euros.