Alerten d’un possible “màxim històric” d’infeccions de transmissió sexual a Europa

ACN

Un grup d’experts coordinats per l’especialista en infeccions Oriol Mitjà ha alertat de la possibilitat d’un “màxim històric” de les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Europa. Segons aquests científics, la regió europea de l’OMS va registrar 17 milions de casos notificats d’ITS bacterianes el 2019. Els nous diagnòstics de VIH van pujar un 49% entre el 2010 i el 2019, fins a arribar a la xifra total d’1,5 milions de casos. Fenòmens com la pandèmia de la Covid-19 o la guerra d’Ucraïna han complicat, a més, l’objectiu d’eliminar les epidèmies de VIH, hepatitis viral i ITS de l’Agenda 2030. L’estudi del grup d’investigadors es publica en una sèrie de quatre articles a la revista The Lancet.

A parer dels científics, el control efectiu de les ITS a Europa requereix identificar els desafiaments de la regió i les limitacions dels enfocaments actuals. Per això, The Lancet Regional Health–Europe va reunir un grup d’experts per fer una revisió exhaustiva de les ITS emergents i reemergents al continent, identificant desafiaments generals i específics.

Aquesta sèrie d’articles cobreix quatre aspectes clau: l’epidemiologia actual a Europa, les estratègies de prevenció en curs, els enfocaments pel maneig d’infeccions asimptomàtiques i els tractaments d’última generació.

Taxes més altes

Dels 53 països de la regió, s’han recopilat dades epidemiològiques de 49, que revelen variacions significatives en la notificació de les ITS bacterianes. Les regions nord i oest d’Europa mostren taxes més altes per cada 100.000 habitants, “possiblement per l’existència de sistemes de vigilància i notificació de casos més rigorosos”.

La sèrie destaca noves poblacions clau “a causa de canvis en el context sociopolític del continent”, com ara persones migrants, refugiades, treballadores sexuals i homes que tenen sexe amb homes. Atès que totes tenen “accés limitat” a serveis de salut, es converteixen en “poblacions prioritàries” per a les polítiques de control.

Més educació

La sèrie d’articles emfatitza la importància de mantenir l’educació sexual i la promoció de l’ús del preservatiu juntament amb altres intervencions biomèdiques. En aquest sentit, els científics opinen que “cal promoure l’equitat” en l’accés a la profilaxi prèvia a l’exposició (PrEP) per al VIH, que s’ha introduït a 38 dels 53 països de la regió, “però continua infrautilitzada, particularment als països d’Europa central i oriental”.

Resistència als antibiòtics

D’altra banda, els científics opinen que el maneig terapèutic de les ITS bacterianes (gonorrea, micoplasma i sífilis) “enfronta desafiaments” a causa de la resistència antimicrobiana “creixent” i de la manca de solucions en certs casos, “derivada de l’escassetat d’investigació científica en aquest camp”.

Finalment, el grup subratlla la necessitat “d’enfortir” els serveis de salut pública, harmonitzar els sistemes de vigilància i notificació, promoure l’accés “fàcil i gratuït” a estratègies de prevenció i tractament i abordar l’accés universal als sistemes de salut i la reducció de l’estigma associat a les ITS. La implementació d’aquestes recomanacions, afirmen finalment, és “essencial” per assolir els objectius de VIH i ITS a l’Agenda 2030.