Les persones emocionalment inestables visiten més el metge i sofreixen més alzheimer

Manuel Ruiz-Adame Reina  Professor d'economia a la Universidad de Granada i Visiting Research Fellow en el Trinity College (Dublin, Irlanda)

Que siguem més o menys extravertits, oberts a noves experiències o emocionalment estables no sols influeix en el nostre comportament. Els trets de personalitat afecten la nostra salut, ja sigui perquè ens inciten a adoptar unes certes conductes de risc o perquè ens causen, sense adonar-nos, desgast fisiològic. És el que els ocorre a les persones amb alts nivells de neuroticisme, és a dir, que tendeixen a afrontar situacions quotidianes amb emocions negatives que augmenten els seus nivells d’estrès, ansietat i depressió.

El neuroticisme i l’alzheimer danyen el cervell

Nivells elevats —i sostinguts en el temps— de neuroticisme poden acabar provocant dany cerebral en estructures com el lòbul temporal medial i l’hipocamp, relacionades amb la memòria. I a llarg termini, aquests danys augmenten la probabilitat de sofrir diferents tipus de demència i alzheimer.

Addicionalment, les persones amb alts nivells de neuroticisme tendeixen a usar més els serveis de salut, en part pel fet que els seus nivells de preocupació són més alts i en part perquè tendeixen a assumir més conductes de risc (tabaquisme, alcoholisme…). D’altra banda, des de fa algun temps sabem que la malaltia d’Alzheimer augmenta el risc de ser hospitalitzat —i per períodes més llargs de temps—.

Però, malgrat tenir constància que tant la demència com el neuroticisme, per separat, augmenten l’ús de serveis de salut, s’ha estudiat poc què ocorre quan totes dues condicions es donen juntes. O cosa que és el mateix, què passa quan persones amb alts nivells de neuroticisme sofreixen demències. Com afecta això a l’ús de serveis mèdics? Influeixen el sexe, la nacionalitat, el nivell socioeconòmic i el nivell educatiu en aquests casos?

Amb un equip que vaig liderar durant la meva estada en el Trinity College de Dublin, analitzem una àmplia mostra de 76.718 persones de 27 països europeus, als quals es va sumar Israel, obtinguda de l’Enquesta sobre Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (SHARE, per les seves sigles en anglès). L’estudi s’ha publicat en Journal of Alzheimer’s Disease.

Els resultats de l’estudi van posar de manifest que conforme puja el nivell de neuroticisme creix l’ús de serveis de salut en aproximadament un 12,05% per cada increment de nivell. I patir demència ho incrementa en mitjana en un 53,67%.

Ens va cridar l’atenció detectar que, entre persones en les quals es donaven totes dues condicions —patir demència i un nivell alt de neuroticisme—, l’ús dels serveis de salut es reduïa en aproximadament un 4,7%. El paper de contenció de les persones cuidadores en la cura de les persones amb demències podria estar darrere d’aquesta reducció d’usos de serveis de salut, però caldria avaluar-lo expressament, cosa que amb les dades de SHARE no és possible.

Aquesta associació comprovada entre neuroticisme i demència pot permetre un diagnòstic més primerenc de casos. Però també dissenyar xarxes de suport emocional per a les persones amb neuroticisme i les persones cuidadores que les descarreguin de pressions emocionals addicionals.

Les dones i les persones poc formades van més a l’hospital

El nostre estudi també indicava que, en general, els serveis de salut són més usats per les dones, augmentant com més anys acumulen a la seva esquena. Per contra, s’utilitzen menys a mesura que el nivell socioeconòmic i socioeducatiu ascendeixen. Per què? Probablement perquè individus amb nivells més alts d’educació tenen la capacitat de preservar un millor funcionament cognitiu abans de mostrar signes clínics de declivi.

El nivell formatiu més baix s’associa a pitjors indicadors de salut, en part vinculat amb pitjors condicions de vida, però també perquè sol anar associat a hàbits o estils de vida perniciosos per a la salut relacionats amb la mala alimentació, el sedentarisme i les conductes de risc (tabac, drogues, alcohol).

D’aquí es dedueix que polítiques de millores educatives —i específicament de prevenció de la salut— poden oferir una via relativament senzilla de canviar aquesta tendència, a més de reduir costos per als serveis de salut, alliberant recursos per a altres prestacions.

Obrir-se a noves experiències redueix el risc de demència

Igual que és conegut que el neuroticisme incrementa els riscos de salut, s’ha comprovat que hi ha trets que redueixen el declivi cognitiu en envellir. Concretament alts nivells en el factor de personalitat d’obertura a l’experiència —que es defineix per l’obertura a noves idees, creativitat i imaginació— i en el factor minuciositat o consciencia —característic de persones ordenades, responsables, organitzades—.

Per tant, fer èmfasi a cuidar la salut mental pot resultar una estratègia beneficiosa des del punt de vista psicològic-emocional, però també fisiològic. A més de que beneficia al sistema de salut en reduir el seu ús i les despeses sanitàries.