Sotmetre’s a un TAC de jove augmenta el risc de desenvolupar càncer hematològic

ACN

L’estudi internacional EPI-CT ha confirmat que existeix una “forta” i “clara” associació entre l’exposició a la radiació de les tomografies computades (TAC) en joves i un risc més gran de desenvolupar un càncer hematològic.

La recerca, liderada pel Centre Internacional d’Investigadors sobre el Càncer i analitzada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha destacat la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica. Gairebé un milió de persones han servit de mostra a l’estudi, que ha estat publicat a la revista Nature Medicine.

Els resultats de l’anàlisi mostren una clara relació entre les dosis totals de radiació a la medul·la òssia procedents dels TAC i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. Apunten que una dosi de 100 mGy incrementa el risc de desenvolupar càncer de la sang per un factor d’aproximadament 3. D’aquesta manera, una exploració ordinària avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mGy) augmenta en un 16% el risc de desenvolupar aquestes neoplàsies malignes.

“En termes de risc absolut, això significa que, per cada 10.000 joves que se sotmeten a un TAC, podem esperar veure al voltant d’un o dos casos en els 12 anys següents a l’examen”, ha explicat l’autora de l’anàlisi, Magda Bosch.

Malgrat que els beneficis dels TAC per obtenir imatges en el tractament de pacients són indiscutibles, l’ús generalitzat d’aquest procediment en les darreres dècades ha suscitat “preocupació” en la comunitat mèdica i científica. “L’exposició associada als TAC es considera baixa (de menys de 100 mGy), però continua sent superior a la d’altres procediments diagnòstics”, ha afirmat la cap del Grup de Radiacó de l’entitat i coordinadora de l’anàlisi, Elisabeth Cardis.

Més d’un milió d’infants a Europa se sotmeten cada any a un TAC. Tot i que les dosis de radiació han disminuït substancialment els darrers anys, els resultats de l’estudi subratllen la necessitat de conscienciar la comunitat mèdica i de continuar aplicant mesures estrictes de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica.

“El procediment s’ha de justificar adequadament, tenint en compte les possibles alternatives, i optimitzar-se per garantir que les dosis es mantenen tan baixes com sigui possible, alhora que es manté una bona qualitat d’imatge per al diagnòstic”, ha explicat Cardis.

A l’estudi hi van participar gairebé un milió de persones que es van sotmetre a, com a mínim, un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia per cada persona i la va vincular a la informació dels registres nacionals de càncer. D’aquesta manera es van poder identificar els que van desenvolupar un càncer de la sang més tard.

El seguiment de les persones de la mostra es va allargar durant una mitjana de 7,8 anys, encara que per a aquells que es van sotmetre a un TAC en els primers anys del procediment va ser possible controlar la incidència de càncer durant més de 20 anys després del primer.

L’estudi ha estat liderat per un grup format per clínics, epidemiòlegs i dosimetristes de nou països europeus (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia). La recerca ha estat finançada principalment amb fons europeus.