Els grups de preparació a la paternitat s’estenen com una taca d’oli: “També necessitem un espai per compartir”

ACN

Aconseguir més implicació dels homes en la criança i la cura dels fills des de l’embaràs i millorar les seves capacitats afectives. Amb aquest objectiu ha nascut a Manresa el programa ‘Seré pare!”, un grup de preparació a la paternitat que se suma a la quinzena que ja hi ha arreu de Catalunya. En vuit sessions, i amb el guiatge d’una llevadora i un psicòleg, el CAP Bages acull divuit homes que seran pares “perquè ocupin el lloc que els correspon”, explica Marc Ros, psicòleg del SIAD. Segons Ros, la finalitat és que s’impliquin en la criança d’una manera “responsable, activa i, sobretot, present”. Un d’ells és Carles Badia, que destaca la importància de tenir “un espai per compartir” com estan vivint el procés i exterioritzar les emocions. 

Una de les primeres inquietuds amb què arriben els futurs pares al grup de preparació a la paternitat és saber quin lloc hauran d’ocupar en tot el procés, explica Marc Ros, el psicòleg que els acompanya durant les sessions al CAP Bages exclusives per a homes. Assenyala que fora del rol més tradicional, els futurs pares van “perduts”, “però a la vegada arriben amb un gran interès per formar part del procés i no ser tan perifèrics”. “Sobretot poder ser pares presents, que puguin gaudir de la paternitat i sintonitzar amb la vivència”, afegeix.

Segons Nàyade Crespo, llevadora i responsable del servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’ICS Catalunya Central, el canvi del model de família tradicional que s’ha donat en els últims anys, d’alguna manera ha ajudat en l’aparició de tots aquests grups de preparació per a la paternitat. “Els pares ara demanen no ser actors secundaris, sinó ser primeres figures, amb una implicació corresponsable en la criança dels fills”, apunta la llevadora. “L’home ha estat molt exclòs de les cures i ara se’ls convida a entrar. Realment hi ha molt interès”, valora Crespo.

Repensar les masculinitats

Marc Ros explica que durant les sessions es plantegen temes que els serveixen “d’excusa” perquè els participants puguin reflexionar. Hi ha una part més teòrica, i després s’obre un espai d’intercanvi de vivències, perquè expliquin com estan o què els està passant. D’aquesta manera, a partir de la conversa i amb el guiatge del psicòleg, els homes van incorporant noves maneres d’observar, de repensar-se i ubicar-se com a pares.

Una de les sessions s’emmarca en la cura, l’autocura i la responsabilitat cap a l’altre. “Aquest és un espai on els homes ens hem vetat i hem estat vetats també, ocupant altres espais”, assenyala Marc Ros. L’exercici consistia a facilitar-los un ou i durant una setmana el van haver de cuidar, posar-li nom o presentar-lo a la família. “El que treballem des de la responsabilitat és oferir un lloc en el qual puguin entrar en contacte amb l’altre des de la tendresa, com a porta d’entrada al món de la cura. Sobretot treballant la presència i la disponibilitat cap a l’altre, que és el que necessitem en les relacions de responsabilitat”, explica el psicòleg. La majoria dels participants són futurs pares primerencs d’entre 30 i 40 anys.

Altres temes sobre la paternitat que s’hi tracten són la sexualitat durant l’embaràs, la gestió de les emocions o la manera en què s’han construït com a homes i tot el que això implica quan ara ells han de cuidar una nova persona, l’han d’educar i l’han de fer créixer, explica Nàyade Crespo.

“Quan entres al món de la paternitat et trobes un full en blanc”

Carles Badia i David Campos són dos futurs pares que assisteixen a les sessions del CAP Bages. Per Badia, haver entrat en el món de la paternitat ha estat com trobar-se un full en blanc, “on tothom sap de tot, però ningú t’explica res en concret, ni tampoc hi ha un manual”. Aquest jove de Manresa de seguida va veure el curs com una oportunitat per aprendre: “Vaig veure un lloc des d’on poder començar”.

Amb el pas de les sessions, Badia ara veu el grup com un espai “segur” on poder compartir tot allò que estan vivint com a futurs pares, però també on exterioritzar les seves emocions. “Està bé per no sentir-se sol, estar acompanyat i inclòs en un món que ens era totalment desconegut”, apunta. “Els temps estan canviant i vull creure que els homes cada vegada més ens integrem en tot el procés de criança”, afegeix.

Tant Badia com Campos són conscients que la criança va molt lligada a la dona, “des de la vessant més mamífera”. Però veuen l’espai de preparació a la paternitat com una oportunitat per “ubicar-se” en el procés. “Faltava aquesta vessant més emocional on tractar el rol de l’home, el del pare, i aprendre valors i coneixements sobre com participar en tot el procés”, explica Badia. “Per naturalesa, la dona té més càrrega, més responsabilitat, doncs jo vull saber com puc ajudar perquè aquesta càrrega sigui menys pesada”, ha afegit David Campos.