Quatre de cada cinc adolescents que estan patint ciberassetjament no en són conscients

ACN

Quatre de cada cinc víctimes no són conscients que pateixen ciberassetjament, segons una enquesta a 2.400 joves de l’Observatori Social de la Fundació ‘la Caixa’. L’estudi també apunta que gairebé la meitat dels joves espanyols d’entre 12 i 17 anys han viscut algun tipus de ciberagressió, mentre que el 9,5% també de ciberassetjament. Alhora, indica que els adolescents que han hagut de fer front a aquesta mena d’episodis, presenten una pèrdua de qualitat de vida i manifesten més símptomes de depressió, ansietat i estrès. A banda, revela que els nois i noies amb necessitats específiques de suport educatiu (NEAE) tenen el doble de risc d’esdevenir víctimes i mostren pitjors resultats als indicadors de benestar psicosocial.

El treball s’ha centrat a examinar com els avenços tecnològics i el domini creixent de l’entorn virtual poden influir en el ciberassetjament juvenil, posant especial èmfasi en els efectes en víctimes amb necessitats específiques de suport educatiu (NEAE). La investigadora principal del treball, Àngels Esteller Cano, ha explicat que el ciberassetjament està rebent cada cop més atenció entre els investigadors, però ha dit que “són pocs els treballs que se centren en l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu”.

Les necessitats educatives específiques comprenen aspectes com ara discapacitats físiques, cognitives o sensorials, i dificultats de la parla, el llenguatge i la comunicació, com és el trastorn del llenguatge o el trastorn de l’espectre autista. També s’hi inclouen els trastorns de l’aprenentatge i l’atenció, com ara la dislèxia o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), o les altes capacitats.

Paraules ofensives o insults per internet, la ciberagressió més freqüent

A través dels resultats de les enquestes dutes a terme, els investigadors han observat que el 46,8% dels joves manifesta haver experimentat algun tipus de violència i assetjament per mitjans cibernètics els últims mesos. En concret, el 37,3% dels joves assegurava haver patit alguna ciberagressió de manera puntual, mentre que el 9,5% va manifestar haver patit ciberassetjament.

Entre les ciberagressions reportades s’inclouen rebre paraules ofensives o insults per internet (sent aquesta la ciberagressió més freqüent), ser ignorat o exclòs d’alguna xarxa social o xat, o haver rebut amenaces a través de l’ordinador o el mòbil.

La percepció dels joves davant del ciberassetjament

Només el 21% de les víctimes enquestades ha dit ser conscient de la situació. Aquesta dada constata que la percepció dels joves de ser assetjats és baixa, perquè quatre de cada cinc víctimes no són conscients de patir-ne. En qüestió de sexes, els homes manifesten una prevalença més gran en patir ciberassetjament, el 10,9% en comparació amb el 8% de les dones.

“Això podria indicar diverses coses, com que les víctimes han normalitzat la situació, restant-li importància, o que la seva percepció està esbiaixada per característiques personals o contextuals”, ha afirmat Albert Flexas, coautor de l’estudi.

Alumnes amb NEAE, el doble de probabilitats de patir-ne

Per altra banda, les dades han revelat que el 28,4% de la mostra va manifestar presentar alguna NEAE, com a trastorn d’atenció sense o amb hiperactivitat (TDAH), trastorn del desenvolupament del llenguatge, trastorn de l’aprenentatge o altes capacitats. En examinar específicament la implicació d’aquests joves com a víctimes de ciberassetjament, es va observar que la probabilitat que pateixin ciberassetjament és el doble (gairebé el 15%) que la dels seus companys sense NEAE (7,3%).

Una altra de les conclusions és que els joves que han mostrat senyals de patir ciberassetjament també presenten pitjors indicadors psicosocials. En concret, les víctimes han manifestat pràcticament el doble de simptomatologia depressiva (el 7,6%, davant del 3,4% dels joves que no han patit aquesta situació), ansiosa (el 6%, respecte d’un 2,5%) i d’estrès (el 8,5%, en comparació amb un 4,5%). Igualment, aquests joves han mostrat un judici global més baix respecte de la satisfacció amb la seva vida. Sobre aquest punt, el 13,7% de les víctimes mostren insatisfacció amb la vida, davant del 9% dels que no han rebut assetjament cibernètic.

En aprofundir en els indicadors de salut mental, els investigadors han percebut que els joves que són víctimes de ciberassetjament i, a més a més, tenen algun tipus de NEAE, mostren pitjors resultats que les víctimes sense aquests problemes. La investigadora Eva Aguilar Mediavilla, coautora de l’estudi, ha explicat que el fet que les víctimes de ciberassetjament mostrin més simptomatologia ansiós-depressiva és un resultat constatat en la literatura prèvia. “L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s’ha d’enfrontar, a més, a les seves dificultats en l’exercici educatiu, cosa que podria incrementar aquest malestar emocional”, ha considerat.

Segons els responsables de l’enquesta, la recerca de suport social i la capacitat de resoldre els problemes són les dues principals estratègies que poden ajudar a reduir la depressió, l’ansietat, l’estrès i la insatisfacció d’aquests joves. La primera pot suposar des de demanar consell i rebre ajuda d’un familiar o amic, fins a parlar amb un docent per compartir la situació i la inquietud generada. Pel que fa a la segona opció, es refereix a pensar en solucions amb què superar el problema i evitar que torni a succeir. Per contra, els investigadors no consideren com a efectives les estratègies d’evitació, com distanciar-se de la situació, fer com que no ha passat res o negar-s’hi a pensar.