Els canvis culturals i econòmics que s’han produït durant les darreres dècades han transformat el procés de transició a la vida adulta. Les fites que marcaven el pas a l’adultesa, com el treball estable o l’emancipació del domicili familiar, s’han tornat cada cop més esquives.
En conseqüència, la transició a la vida adulta s’ha prolongat i s’ha creat una nova etapa vital situada entre els 18 i els 29 anys, anomenada “adultesa emergent” pel psicòleg nord-americà Jeffrey Arnett.
Per a la majoria dels joves, aquesta és una etapa clau. És un període caracteritzat pel canvi i la presa de decisions. La possibilitat d’allargar aquest procés es dona, en part, gràcies al suport afectiu i econòmic de la família.
Fer-se adult des de la tutela
Tanmateix, quan l’emancipació es produeix ineludiblement als 18 anys, com passa en els joves que es troben sota la tutela del sistema de protecció, no es pot parlar d’adultesa emergent, ja que aquest període no arriba a produir-se.
A més de no tenir un entorn que pugui satisfer les necessitats biològiques, afectives i socials, molts d’aquests joves presenten problemes de conducta per haver patit experiències de maltractament o abandonament a la seva infància. Aquests problemes limiten la seva capacitat de crear una xarxa social on sostenir-se per afrontar el seu pas a la vida adulta.
Tot i això, els programes de preparació per a la vida adulta se centren en l’autonomia econòmica, i releguen a un segon pla la xarxa social de suport. Això és degut a l’elevada representativitat d’aquest col·lectiu a les estadístiques sobre exclusió social.
La imprescindible xarxa de suport
La xarxa de suport es considera un dels principals factors de prevenció davant de l’exclusió social. Influeix sobre recursos personals com l’autoestima i recursos relacionals com el suport afectiu.
Per tal de suplir l’escassetat de suport emocional i social que tenen els joves, aquesta xarxa ha de ser sòlida i heterogènia. I, per això, les relacions entre persones de diferents generacions és indispensable. Els adults aliens a la família compleixen un paper bàsic en l’adaptació dels joves amb una trajectòria al sistema de protecció.
Això convida a cercar espais on es fomentin aquesta mena de relacions. Programes, activitats o actuacions en què es promouen relacions entre persones de diferents generacions en un entorn de solidaritat i cooperació.
S’aconsegueix així involucrar aquests joves en diferents activitats i mecanismes socials en espais inclusius. D’aquesta manera, s’obre la possibilitat que surtin de l’aïllament i la desconfiança cap al sistema i l’entorn on viuen.
Referents adults
En aquesta línia, una investigació feta recentment ha determinat que aquests joves pateixen una marcada absència de referents adults fora del teixit institucional. Especialment, a l’inici del trànsit a la vida independent.
Així mateix, aquests joves manifesten que la seva xarxa social està formada, principalment, per altres joves que han conegut durant la seva trajectòria al sistema de protecció.
Tot i això, hi ha espais que tenen una repercussió positiva en la transició a la vida adulta d’aquests joves i on les relacions intergeneracionals tenen una gran importància. Es tracta de programes amb la tercera edat; campaments on aquests joves exerceixen com a monitors; espais de lleure on conflueixen persones de diferents edats en entorns normalitzats; i activitats de voluntariat on aquests joves poden ser vistos per adults allunyats dels estigmes que els persegueixen.
Totes aquestes vivències i les relacions establertes a través d’elles els ajuden a configurar una xarxa social de suport que en facilita el trànsit a la vida adulta i ho fa menys brusc.
(Aquest article ha estat publicat originalment aThe Conversation. Pot llegir l’originalaquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari