Desenvolupen una tecnologia capaç d’identificar alteracions genètiques inductores del càncer

Redacció
ACN

Un estudi internacional elaborat per la Universitat de Stanford, la Universitat d’Illinois i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha desenvolupat i validat una tecnologia capaç d’identificar alteracions genètiques inductores del càncer, conegudes com a drivers.

La investigació, publicada a la revista Cell reports, s’ha basat en la realització d’un screening  computacional amb l’objectiu d’identificar les amplificacions en el nombre de còpies genètiques que podien estar relacionades amb l’oncogènesi. Aquest va analitzar la freqüència d’aparició d’aquestes alteracions i les va correlacionar amb els canvis d’expressió dels gens.

Els autors de la investigació expliquen que les cèl·lules tumorals requereixen una o diverses alteracions en el seu ADN que provoquen la seva divisió i proliferació incontrolada, que són les anomenades drivers. Algunes d’aquestes alteracions consisteixen en un increment en certes regions del genoma del nombre de còpies d’ADN. Precisament, pel fet que aquestes regions poden ser molt àmplies, en molts casos no es coneix quin és el gen que actua com a driver dins d’aquesta regió i que pot derivar en el desenvolupament d’un càncer.

Així, segons han explicat els autors de l’estudi, els investigadors van provocar amplificacions del nombre de còpies marcades amb un codi de barres mitjançant la infecció de cADN per lentivirus. Posteriorment, van deixar créixer els organoides i es van seqüenciar per quantificar les poblacions de gens marcats. Com més còpies, més probabilitats que aquest gen sigui, efectivament, un driver.

Amb l’aproximació computacional, l’estudi va permetre reduir el nombre de gens candidats a ser drivers oncogènics a uns 1.000. Entre aquests, un subconjunt de 393 gens candidats es van validar en organoides (models tridimensionals d’òrgans creats al laboratori) de ratolí i humans de càncer d’esòfag, cavitat oral, còlon, estómac, pàncrees i pulmó. Així, segons els investigadors, els resultats de l’estudi validen l’ús d’aquesta tècnica i confirmen la identificació de dos nous drivers en el càncer d’esòfag i en el càncer de la cavitat oral.

“Utilitzant aquest sistema de codis de barres i lentivirus vam poder identificar diversos oncogens ja coneguts com a CDK4 i CDK6 o KRAS en aquests tipus de càncer, validant la nova metodologia” explica el doctor José Antonio Seoane, cap del grup de biologia computacional de la Universitat d’Illinois. “A més, hem estat capaços d’identificar dos nous drivers oncogènics FGF3 en càncer d’esòfag i DYRK2 en càncer de la cavitat oral”, puntualitza.

Segons l’investigador, l’estudi no només demostra la utilitat d’aquest sistema per a la detecció de drivers inductors del desenvolupament del càncer, sinó que també obre la porta a investigar si un inhibidor de FGF3 aprovat als Estats Units per al càncer de bufeta i biliar serà eficaç en pacients amb càncer d’esòfag, que sol ser de mal pronòstic.