Tres recomanacions per millorar el sistema d’ingressos mínims a Catalunya

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Catalunya té un problema sever per donar resposta a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social. La dificultat principal és que les prestacions d’ingressos mínims no arriben a les persones que les necessiten. Concretament, s’estima que només un 14,5% de la població catalana que es troba per sota del llindar de la pobresa reben ajuts d’ingressos mínims. Recordem que les taxes de pobresa arriben al 25% a Catalunya, i un 8,8% viu en pobresa severa.

Per què no arriben aquestes ajudes a les persones que les necessiten? La Taula del Tercer Sector Social té clar quines són les principals causes de què les ajudes no arribin a tothom qui les necessita per viure amb dignitat: barreres burocràtiques; incoherencia i incompatibilitat de prestacions i feina; falta d’acompanyament a les persones per demanar les ajudes, etc. 

D’altra banda, un altre factor que està incidint molt en la cronificació de la pobresa és l’habitatge. No en va, l’habitatge continua sent la gran despesa no coberta per les dues prestacions més habituals: la renda mínima de garantia (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV). Així, el 44% de les persones amb uns ingressos per sota de la renda garantida de ciutadania pateixen sobrecàrrega de l’habitatge. D’aquestes, el 38% també pateix pobresa energètica.

Per això, la Taula en fa tres recomanacions per aconseguir revertir la situació: simplificar les barreres burocràtiques a través d’una finestreta única social, crear un complement a l’habitatge i augmentar les quanties de la renda garantida de ciutadania. Aquesta radiografia i recomanacions s’han recollit en l’informe Claus del debat actual del sistema de garantia d’ingressos a Catalunya: finestreta única, complements i quanties, un nou dossier Catalunya Social de la Taula, que s’ha presentat aquest dimecres a Barcelona.

Elaborat per KSNET (Knowledge Sharing Network), l’informe té l’objectiu de comprendre les necessitats d’habitatge de les famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Per això, s’analitza la relació entre els baixos ingressos i les necessitats d’habitatge. L’anàlisi es complementa amb les principals barreres administratives i digitals que tenen les persones a l’hora de tramitar la renda garantida de ciutadania, l’ingrés mínim vital i els ajuts a l’habitatge, oferts per la Generalitat.

Finestreta única i complement a l’habitatge en la renda garantida de ciutadania

En el document s’assenyalen les recomanacions per enfortir el sistema de protecció social perquè sigui més inclusiu i efectiu. Aquestes recomanacions es tradueixen en mesures com, en primer lloc, la simplificació de les barreres burocràtiques que posen les diferents administracions a l’hora de tramitar les prestacions. La idea seria facilitar l’accés als serveis i prestacions a través d’una finestreta única social. “No té cap lògica el sistema actual, cal unificar els processos de sol·licitud. És un repte, però és imprescindible avançar cap aquí”, ha manifestat Elena Costas, investigadora de KSNET, i una de les autores de l’informe.

Altra recomanació és la creació d’un complement a l’habitatge dins la renda garantida de ciutadania, la qual cosa evitaria la situació actual: que la persona que rep la renda garantida hagi de demanar al Departament de Territori un ajut suplementari per fer front als pagaments d’habitatge. Actualment hi ha 18 d’ajuts a l’habitatge diferents a Catalunya. El complement seria una prestació complementària per ajudar a pagar part del lloguer de les famílies que reben la renda garantida de ciutadania i pateixen sobrecàrrega financera. Seria un ajut màxim de 300 euros. Segons estimacions de la Taula, es calcula que l’impacte econòmic d’aquesta mesura comportaria augmentar en 148 milions d’euros el cost anual de la renda garantida.

El complement a l’habitatge no modificaria el nombre de persones que reben la prestació, però sí que variaria l’impacte en la reducció de la pobresa a Catalunya. “Aquest complement reduiria en 13 punts la taxa de pobresa moderada de les persones que reben la renda garantida de ciutadania, passant del 100% al 87%, i en 5,5 punts la taxa de pobresa severa, del 19,3% al 13,8%”, auguren des de l’organització.

En l’informe, de fet, s’ha analitzat el grau de sobrecàrrega que representa l’habitatge en les llars en situació de vulnerabilitat social: El 44% de les persones que tenen uns ingressos per sota de la renda garantida de ciutadania pateixen una situació de sobrecàrrega de l’habitatge, és a dir, que destinen un 30% o més de la seva renda a pagar l’habitatge, un xifra que no inclou els subministraments de la llar.

Ampliar els ajuts i acabar amb la fragmentació actual

La tercera recomanació que fa la Taula se centra en la necessitat de reduir la fragmentació dels ajuts socials. “En comptes de tenir molts ajuts petits destinats a necessitats molt específiques, es proposa consolidar ajuts més amplis i flexibles”, demanen.

Així doncs, es reconeixeria que les persones poden tenir necessitats diferents de forma simultània i que, si han de passar per diferents processos administratius i de tramitació, és possible que acabin quedant fora de percebre un determinat ajut o prestació. “Sovint aquests ajuts tenen un import baix que no estalvia haver de passar per un procés de sol·licitud que pot ser una barrera per a les persones”, alerten. En aquest sentit, proposen augmentar la renda garantida de ciutadania en 100 euros o 200 euros per membre, mantenint la proporcionalitat actual segons el nombre de membres de la llar.

Un calvari per a les persones

Durant la presentació de l’informe, dues persones en situació de vulnerabilitat social han explicat els laberints burocràtics i les dificultats que troben per poder accedir a les ajudes socials. “Domino internet perquè he treballat com a administrativa molts anys i tot i això m’he trobat moltes dificultats”, ha explicat Toia Guiu, que resideix en un pis social de la Fundació Habitat3, després d’haver patit un desnonament per impagament del lloguer.

També ha volgut compartir la seva experiència Juan Carlos Loayza, qui ha recalcat que el més important per a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social és sentir-se escoltades per les professionals que els atenen. “M’he desesperat molt quan no m’he sentit escoltat. Ha estat una experiència molt dura”, ha lamentat l’home, que no troba feina i és perceptor de la renda garantida de ciutadania.

Teresa Crespo, vocal de pobresa ECAS, ha manifestat que el sistema d’ingressos mínims a Catalunya és “feble” i no respon a les necessitats de les persones. “Les persones passen un viacrucis innecessari per accedir a aquests ajuts”, ha denunciat Crespo.

Per la seva banda, Mercè Darnell, de Càritas Diocesana de Barcelona, ha assenyalat que inclús els professionals de les entitats socials que donen suport a persones en situació de vulnerabilitat social tenen dificultats per tramitar aquests ajuts. “Necessites una gran formació per ajudar la gent a tramitar aquests ajuts, és desesperant també per al professional. Com podem esperar que la pròpia gent ho pugui fer si els professionals tenim dificultats?”, s’ha preguntat Darnell.

Posar el focus en el sistema de garantia de rendes

En les darreres setmanes, diverses entitas socials catalanes estan assenyalant a les administracions que el sistema de garantia de rendes, ja que el mecanisme no està funcionant bé i no està donant resposta a les persones més vulnerables. En aquest sentit, ECAS va alertar en el seu darrer informe INSOCAT, presentat a finals de novembre, que més de 225.000 llars catalanes segueixen en situació de pobresa severa tot i les prestacions socials. I Càritas, fa només una setmana, denunciava que un 60% de les llars catalanes en pobresa severa queden excloses de les prestacions d’ingressos mínims. “Cobrar aquests ajuts no són garantia per sortir de la pobresa i l’exclusió”, va retreure l’organització.