La majoria dels adolescents no tenen normes per a usar el mòbil i les necessiten

Maria de las Mercedes Martín Perpiñá  Professora Àmbit Personalitat, Evaluació i Tractament Psicològic, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Set de cada deu nens i adolescents d’entre deu i quinze anys tenen telèfon mòbil a l’Estat espanyol, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística espanyol (INE). El nostre recent estudi mostra que un 60% d’ells no té normes a casa per al seu ús. Totes dues realitats (nens i adolescents amb mòbil des d’una edat primerenca amb una absència de normes clares quant al seu ús) són factors de risc per a caure en un ús problemàtic de les pantalles, juntament amb la presència de models parentals d’elevat consum de pantalles.

Prohibir el mòbil fins als 16 anys?

La iniciativa ‘Adolescència sense mòbils’ està reunint milers de pares i mares entorn d’una idea i un objectiu: un “pacte social entre famílies” per a retardar el lliurament d’un mòbil als seus fills. Les famílies busquen el suport mutu per a prendre una decisió que, en solitari, és pràcticament impossible o els preocupa que condemni al nen o nena que no té el mòbil a un cert ostracisme social.

No obstant això, i malgrat la importància de l’edat d’inici en l’ús del mòbil, retardar-lo o posposar-lo no fa desaparèixer el problema principal. I aquest és com, una vegada lliurat, ens assegurem que els adolescents ho usen amb responsabilitat i moderació.

En aquest sentit, com a pares, mares, educadors, hem de preguntar-nos no sols a quina edat volem que els nostres fills comencin a moure’s en el món digital, sinó sobretot: estem preparats per acompanyar-los en un ús responsable? Actuem com a models de consum saludables? Estem disposats a parlar sobre xarxes socials?

Les prohibicions en el cervell adolescent

La cerca de sensacions, la baixa percepció de risc i la falta d’autocontrol són trets comuns i esperables en la població adolescent. Per això, és important acompanyar-los en un ús responsable del mòbil i de totes les seves possibilitats. Determinades normes són òbvies i han de marcar-se: pactar límits horaris i moments de desconnexió. Tanmateix, si som molt autoritaris, això ,a més de discussions, no ens conduirà a l’èxit.
Així, és molt més efectiu arribar a acords conjunts que imposar un decàleg de normes. Es tracta de promoure una mediació parental activa: supervisar, orientar i acompanyar l’ús de les tecnologies. Tal com proposa l’Institut Nacional de Ciberseguretat: donar exemple en utilitzar les noves tecnologies, parlar-los sobre els riscos reals d’internet i interessar-nos sobre el seu comportament en línia són actituds educatives que requereixen ser part activa del seu desenvolupament.

Assumir responsabilitats i acompanyar

La por al desconegut provoca una resposta primitiva d’evitació i fugida. El desconeixement de determinades xarxes i del funcionament d’unes certes aplicacions digitals fa que parlar de tecnologies sigui un tema tabú entre pares, mares i fills. Moltes vegades, es prohibeix per por del desconegut. En aquest sentit, és important assumir responsabilitats i afrontar la nova realitat digital com un repte i no com un problema.

En internet també som pares i mares, i per això és important acordar amb els nostres fills un acompanyament en el qual decidim quin tipus de supervisió farem. És important evitar l’accés il·limitat sense oblidar que és necessari també respectar la seva intimitat. Alguns consells podrien ser:

1. Interessar-nos per què fan i a quins continguts accedeixen. Des de la confiança és més fàcil que ens expliquin possibles problemàtiques i que puguem detectar si hi ha presència de determinats continguts o comportaments inadequats com a interaccions amb desconeguts. Serà molt important mostrar-nos receptius i no jutjar.
2. Regular l’ús del mòbil creant un contracte familiar d’ús de pantalles. És important implicar els adolescents en la creació de límits ja que d’aquesta manera és més probable que les compleixin. Es recomana negociar les normes: podem flexibilitzar l’ús perquè sentin que poden seguir amb la interacció social i, alhora, definir límits horaris clars d’ús.
3. L’ansietat que pot generar la por a no estar disponible, conegut com FOMO (de les sigles Fear Of Missing Out en anglès: por de perdre’s alguna cosa) pot gestionar-se ajudant-los a adonar-se de com poden gaudir d’espais lliures de pantalles. Realitzar els menjars sense pantalles i gaudir d’una conversa, o bé fer una passejada sense companyia del mòbil i parar esment als elements de l’entorn, poden ser exemples d’una “dieta digital” sana.
4. Predicar amb l’exemple. Els adolescents que perceben als seus pares com a elevats consumidors digitals tenen més risc de practicar també consums elevats. Per això, convertir-nos en models d’ús responsable pot ser un factor de protecció. No hem d’oblidar que som els principals referents i actuem de models per als nostres fills.

El fet que hagin nascut amb un mòbil sota el braç no és sinònim que siguin competents a nivell digital. Recau sobre els adults una educació en valors tant en el món terrenal com en el digital. Per això, en el món digital també és necessari cuidar la privacitat i respectar el dret a la intimitat i els límits de la llibertat d’expressió. També, serà necessari educar i promoure el pensament crític: perquè detectin informacions falses, discursos d’odi i els continguts que poden perjudicar-los.

Comunicació i més comunicació

La comunicació és la base de la confiança. De la mateixa manera que és necessari que es pactin normes d’ús, també ho és obrir el canal de comunicació amb els nostres fills sobre l’ús de les tecnologies i les xarxes socials.

Interessem-nos per conèixer els seus gustos i les seves inquietuds. Mantinguem sempre les vies de comunicació obertes, generem espais de confiança i acompanyem-los en aquesta etapa de descobriment digital.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)