La segregació escolar s’ha reduït un 20% a Catalunya i un 35% dins els municipis

ACN

Les mesures desplegades des de la signatura del pacte contra la segregació escolar el 2019 han permès reduir un 20% els nivells a tota Catalunya i més d’un 35% en termes intramunicipals. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer estudi del Síndic de Greuges, que valora el progrés de l’acord amb Educació, administracions locals i membres de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari.

A l’Informe de progrés sobre el desplegament del Decret 11/2021 s’apunta que s’han aplicat 13 de les 30 mesures previstes. Amb tot, posa de manifest que prop de 250 centres continuen altament guetitzats. La síndica Esther Giménez-Salinas, ha valorat positivament la feina feta però ha destacat la necessitat d’impulsar una segona fase del pacte per combatre la segregació dins dels propis centres.

Giménez-Salinas n’ha parlat en l’acte d’obertura de la vuitena reunió de la Comissió de Seguiment de l’acord. Ha assegurat que la segregació escolar “té un fort arrelament social i una elevada capacitat de reproducció al llarg del temps”. Així, ha destacat la feina feta fins ara, però ha considerat que hi ha alguns aspectes que cal seguir treballant. En aquest sentit, s’ha referit al “problema estructural del racisme” i ha valorat que per assolir la integració de les persones nouvingudes el primer pas és garantir-los una bona formació. Ha indicat que l’escola juga un paper clau i fonamental perquè “l’ascensor social” funcioni de la forma adequada. Així, ha recordat que actualment Catalunya té 1,4 milions d’alumnes, el 40% dels quals són estrangers.

“Hem de treballar a fons la segregació, el racisme i també el que significa l’ascensor social”, ha apuntat la síndica, que ha dit que per combatre el racisme cal reconèixer que hi ha “una desigualtat subjacent amb diferències estructurals i socials”. Per tot plegat, ha considerat, que cal “posar el focus en el conjunt de l’estructura social i no en les persones racialitzades”.

Reducció de la segregació

Respecte les conclusions de l’informe, ha subratllat la reducció de la segregació del 20% a tota Catalunya i del 35% a nivell intramunicipal i ha opinat que el pacte és un “pas endavant molt important”. Ha explicat que les dades són “positives”, però ha avisat que aquesta tendència només es consolidarà si les mesures tenen continuïtat en els propers anys.

El document que s’ha presentat aquest dimecres ha posat de manifest que mentre el curs 2018/2019 calia (hipotèticament) canviar de centre el 43% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada, el curs 2023/2024 (desembre) aquesta proporció ha estat del 33% a primària i del 28% a secundària. Així mateix, ha revelat que durant aquest període, el sector concertat ha incrementat més la proporció d’alumnat estranger que el sector públic. Així, a primària ha passat del 8,6% al 14,1% al sector concertat, mentre que en el sector públic, aquesta evolució ha estat del 19,6% al 21,8%. Aquesta reducció de la segregació ha afavorit que la proporció de municipis amb elevats nivells de desequilibri s’hagi reduït a la meitat a primària, del 40,2% al 19,6%, mentre que a secundària ho ha fet del 18% al 3,6%.

Combatre la segregació també a l’interior dels centres

Giménez-Salinas ha considerat que la millora dels nivells de segregació escolar s’ha d’acompanyar de mesures per garantir l’acollida i la inclusió d’aquesta diversitat als diferents centres. D’acord amb l’informe, la reducció de la segregació entre centres no suposa necessàriament que no tinguin lloc processos segregadors dins dels mateixos, ja sigui a través d’agrupaments per nivells, de la derivació a programes de diversificació curricular, o de l’orientació cap a itineraris més professionalitzadors.

La síndica ha fet una crida a totes les entitats signatàries del pacte per iniciar una segona fase consistent a definir noves mesures per combatre la segregació escolar interna des d’una perspectiva antiracista i optimitzar la gestió de la diversitat social creixent. “El pacte és un pas endavant molt important, però si un cop traslladem determinats infants a determinats centres els possibles mecanismes segregadors es tornen a introduir, serveix de poc”, ha assegurat.

Així, ha considerat imprescindible treballar aquest aspecte per, alhora, garantir el correcte funcionament de “l’ascensor social”. Aquest nou estadi comportaria crear una comissió d’estudi sobre l’acollida de l’alumnat des d’una perspectiva antiracista, incorporar una addenda al document del pacte, amb mesures orientades a combatre el racisme, i l’adhesió com a membre de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme.

250 centres guetitzats

Una altra de les principals mancances que recull l’anàlisi és el fet que encara segueixen existint prop de 250 centres catalans guetitzats. Es tracta d’escoles amb una concentració molt elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals. “Les polítiques d’escolarització equilibrada són més efectives per combatre els desequilibris existents entre centres dins d’un mateix territori quan no hi ha situacions de guetització de centres fortament arrelades en l’imaginari social de les famílies que hi resideixen”, han apuntat la institució. Per aquest motiu, la síndica ha apostat per impulsar un pla de xoc per revertir aquesta situació.

Aquest es basaria en una estratègia de treball comunitari en què hi hauria un ús extensiu de l’instrument de l’oferta singular. Això implicaria promoure l’escolarització d’alumnat sense necessitats educatives específiques a aquests centres (grups de famílies escolaritzades a l’escola bressol, per exemple). O també començar a implementar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centres.

Major detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques

Per altra banda, el document ha destacat que hi ha hagut un salt qualitatiu pel que fa a la millora de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Des de la signatura del pacte, l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques ha passat del 6,4% el curs 2018/2019 al 24,7% el curs 2023/2024 (octubre) a educació primària, i del 5,6% al 18,6% a secundària.

En el cas del primer nivell d’educació infantil de segon cicle i d’educació secundària obligatòria, la detecció s’ha quadruplicat en aquest mateix període, del 4,3% al 21,8% a I3 i del 5,8% al 24% a 1r d’ESO, prevalença propera al risc de pobresa.

L’escolarització equilibrada d’alumnat

En els darrers anys també s’ha consolidat la doble via d’accés al sistema educatiu per a places ordinàries i de reserva, però segons les dades recollides hi ha encara una manca d’equivalència en el procediment d’assignació de plaça de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Entre aquestes s’hi troba la no participació en la segona fase del procés d’admissió o la no assignació de les places sobrevingudes per llista d’espera. També s’han evidenciat mancances de transparència en els criteris que s’empren per a l’assignació de plaça a aquest alumnat. L’informe ha recollit que l’alumnat que accedeix a places ordinàries té una informació més precisa sobre el desenvolupament del procés d’admissió.

Segons el document, la proporció d’alumnat amb necessitats educatives específiques escolaritzat fora de termini als centres amb elevada complexitat ha tendit a reduir-se. El curs 2022/2023 ha disminuït la proporció de matrícula viva assignada a centres amb elevada complexitat respecte al curs 2018/2019. Ha passat del 40,2% al 29,4% a primària i del 30,1% al 22,3% a secundària. Malgrat aquest salt qualitatiu, però, encara hi ha una tendència més gran de l’alumnat amb necessitats educatives específiques a escolaritzar-se durant el curs en centres amb elevada complexitat.

La reducció de la sobreoferta

La reducció d’un 20% de les ràtios a la majoria dels centres educatius per al curs 2022/2023 ha permès que, malgrat la davallada demogràfica, no s’hagi incrementat la sobreoferta. Tot i això, la reducció de ràtios no resol a mitjà termini els efectes de la davallada demogràfica. En el procés d’admissió a I3 corresponent al curs 2023/2024, una tercera part de les unitats en centres públics (34,3%) ja tenien ràtios de 19 alumnes o menys. I malgrat aquesta important reducció de ràtios, encara més d’una quarta part de municipis de més de 5.000 habitants (28,8%) té una sobreoferta de, com a mínim, una unitat.

Per això, la síndica ha recomanat un treball de planificació de l’oferta a mitjà termini per atendre les necessitats d’escolarització, si convé amb la reducció del nombre de grups, sense que aquesta es vegi condicionada bàsicament pel comportament de la demanda en cada procés d’admissió d’alumnat. “No és positiu que l’oferta de grups en cada centre vingui determinat per les sol·licituds que rebin en cada preinscripció”, ha apuntat.

Els ajuts per finançar les despeses de les activitats complementàries i curriculars

Els ajuts per a l’escolarització equilibrada d’alumnat adreçats als centres s’han consolidat per segon any consecutiu, pendent de la seva convocatòria, però l’informe denuncia algunes disfuncions. Per exemple, s’ha vist que alguns centres públics no en fan ús i, per tant, valdria la pena avaluar les dificultats amb què es troben per accedir-hi. També s’ha detectat manca de claredat sobre quins conceptes cobreixen les convocatòries adreçades als centres concertats. En el mateix sentit, també seria necessari avançar en el compromís, encara no assolit, d’elaborar unes instruccions sobre el pagament de quotes als centres públics i concertats. Per tot plegat, l’informe apunta la necessitat de millorar el disseny del sistema d’ajuts.

Més esforços per detectar la vulnerabilitat i una nova eina

En la seva intervenció, la consellera d’Educació, Anna Simó, ha refermat el compromís del Departament d’Educació en la lluita contra la segregació. Ha assegurat que l’escola és un “servei públic essencial”, i “en situacions extremes, la vulnerabilitat es fa més evident”. Així, ha dit que ara hi ha més alumnes vulnerables que abans de la pandèmia, i els que ja ho eren, encara són més vulnerables. Per això, ha dit que cal destinar més esforços en detectar la vulnerabilitat i lluitar-hi en contra. De fet, en els dos cursos que s’està aplicant el decret d’admissió, s’ha passat de detectar el 7% dels alumnes vulnerables al 24%. Això ha dit, podria millorar encara més a partir del proper març, quan el departament comparteixi les dades amb els ajuntaments sobre l’abandonament escolar d’alumnes concrets.

De fet, ha destacat molt la feina dels consistoris, amb les oficines municipals d’educació i els plans educatius d’entorn, que s’apliquen en 155 centres de 136 municipis. Els centres d’alta complexitat on s’apliquen aquests plans han millorat la seva situació fins a la mitjana catalana. Per lluitar contra la vulnerabilitat de famílies concretes, en tot el curs passat s’hi van destinar 9,2 milions d’euros, mentre que aquests 2023-2024 ja se n’hi ha destinat 19,4 milions a l’espera que acabi el curs.

Per últim, ha dit que properament s’estrenarà una eina per elaborar indicadors rellevants per avaluar la segregació i l’equitat educativa i així poder-hi lluitar millor. Es tracta d’una plataforma que unifica un total de 150 indicadors de deu blocs temàtics. Hi tindran accés, en diferents graus, les unitats dels serveis centrals del Departament d’Educació relacionades amb la lluita contra la segregació i el Síndic de Greuges (que podran consultar tota la informació), els ajuntaments (que visualitzaran la informació dels seus municipis a través de les taules locals de planificació educativa) i els serveis territorials amb la Inspecció d’Educació (que accedirà a les dades del seu àmbit d’actuació o de cada zona educativa per poder treballar a les taules locals de planificació).

Educació i el Síndic de Greuges han determinat que l’eina ha de recollir dades des del curs 2018-2019 del segon cicle d’educació infantil, primària i ESO de centres públics i concertats, i que s’actualitzarà dues vegades l’any. Ben aviat estarà a disposició dels actors implicats, perquè els ajudi en la planificació escolar i la preinscripció del curs 2024-2025. Les primeres dades que s’hi estan bolcant són de context; de detecció d’alumnat en situació de vulnerabilitat; zonificació i adscripcions de centre i reserva de places per a alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE), que és la informació més necessària en un primer moment. Posteriorment, l’eina es desplegarà en tot el seu potencial quan s’hi inclogui la informació de la programació de l’oferta, la matrícula viva i els ajuts que rep l’alumnat.

Simó, per últim, ha explicat que el pressupost de la Generalitat de 2023 ha destinat 55 milions d’euros al desplegament del pacte, un 56% més que els comptes de 2022. D’aquest import, 41 milions s’han destinat directament a la distribució equilibrada de l’alumnat.

A la reunió de la Comissió de Seguiment de l’acord, que s’ha celebrat a l’auditori del Parlament, han assistit prop de 50 persones representants del departament, dels partits polítics, entitats municipalistes i entitats de la comunitat educativa.