Entitats veïnals de tot l’Estat reclamen canvis “estructurals” en les polítiques d’habitatge

ACN

Diverses entitats veïnals de tot l’Estat han presentat aquest dilluns l’anomenada ‘Declaració de Barcelona’ per proposar canvis “estructurals” en les polítiques d’habitatge que redueixin els desnonaments, augmentin el parc d’habitatge assequible i evitin la gentrificació.

Es tractaria de normes fiscals, inversió en habitatge assequible, canvis urbanístics i altres. La declaració, signada per la Federació d’Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc)  i la Confederación Estatal de Asociaciones Vecinales (CEAV), és el resultat de la tercera trobada veïnal de grans ciutats que es va fer a la capital catalana el novembre passat, i vol arribar a totes les associacions de veïns, sindicats i altres entitats socials per tal de fer pressió a les administracions públiques.

La declaració té un decàleg que resumeix les prinicpals propostes. Entre d’altres, es reclama al Govern espanyol que apliqui ja la Llei d’Habitatge a les comunitats que ja han declarat zones tensionades, com Catalunya, que ho farà al febrer. Això implica definir ja l’índex de preus de referència que la mateixa llei indica. A les comunitats autònomes que encara no han especificat zones tensionades, els reclamen que ho facin el més aviat possible.

També proposen l’impuls d’habitatge assequible a les ciutats amb sòl edificable, que s’ampliï la compra directa per tempteig i retracte i que s’elevi la inversió pública en habitatge del 0,5 al 2% del PIB. Pel que fa a la rehabilitació, es proposa assolir una taxa del 3% anual de pisos rehabilitats als barris més vulnerables. Als plans generals s’haurien de reservar un 30% dels habitatges a lloguer o compra assequible. Alhora, es vol prohibir la venda d’habitatge i sòl públics a empreses privades. La intenció és multiplicar per deu l’habitatge assequible.

Pel que fa a la fiscalitat, volen eliminar les exempcions fiscals de les societats d’inversió com les SOCIMI o les SICAV, així com el sistema de visats d’or. Per a adquirir un habitatge es proposa que s’hi hagi de residir almenys quatre anys. Per últim, es vol regular els lloguers d’ús turístic, temporal o comercial.

Per tot això, ja han demanat una reunió amb la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, i han reclamat als diversos síndics i al Defensor del Poble que reclamin una reforma de la Constitució que consideri l’habitatge com un dret fonamental.

Segons un informe elaborat per les entitats veïnals, l’especulació s’ha convertit en un “fenomen social” perquè fiscalment s’ha beneficiat la compra d’habitatge per damunt del lloguer. Això provoca desnonaments visibles, uns 700.000 a tot l’Estat des del 2016, i invisibles, que són aquells que afecten llogaters que no poden afrontar l’augment del preu quan se’ls acaba el contracte.

També volen actualitzar les plusvàlues urbanes, perquè els ajuntaments no depenguin tant dels impostos i taxes relacionats amb l’habitatge. Així, es demana a les comunitats autònomes, que tenen competències en habitatge, que no deleguin aquestes funcions als consistoris.

Jaume Artigues, de la comissió d’habitatge de la FAVB, ha posat com a bon exemple de polítiques municipals d’habitatge el que ha fet Barcelona entre el 2016 i el 2022, però ha admès que això és insuficient, ja que cada promoció de pisos requereix un gran esforç i entre cinc i vuit anys d’execució. En canvi, ha lamentat el paper de la Generalitat.

En aquest sentit, ha dit que l’habitatge és un problema social i econòmic transversal, que no només afecta les famílies desnonades sinó a tota l’activitat econòmica del seu entorn.