Crida de Càritas i Creu Roja per recollir mantes a Manresa: “L’hivern aquí és molt dur i molta gent no té calefacció"

ACN

La Bouchra Charoud va arribar a Manresa fa cinc mesos. Biòloga de professió, va marxar del Marroc amb el seu marit i el seu nadó per buscar una vida millor. Ara viu en un pis ocupat on no hi ha calefacció. “Fa molt fred i pateixo pel nen”, explica. El seu cas és similar al de moltes famílies que malviuen en pisos ocupats.

Tal com explica Anna Franch, de Creu Roja, el fet que a la capital del Bages hi ha molts pisos buits n’ha facilitat l’ocupació. De fet, diu, és una de les ciutats del país amb un percentatge més alt de pisos ocupats. “Qui ocupa no té recursos i no pot pagar la calefacció”, lamenta. I això, en una ciutat on els hiverns són freds, és “molt dur”. Per això, Càritas i Creu Roja han engegat una campanya per recollir mantes.

“He trobat aquests dos sacs de dormir a casa, que ja no fem servir, i he pensat a dur-los aquí perquè segur que hi ha gent que els necessita”. El Joaquim Cerdà és una de les persones que aquests dies estan reomplint de mantes, sacs i nòrdics els magatzems de Càritas i Creu Roja a Manresa. La crida que les dues entitats han fet per recol·lectar-ne ha fet efecte.

Segons explica Mònica Vergés, de Càritas, des que ha començat l’hivern que han donat ja prop d’una setantena de mantes, especialment a famílies amb infants, però també a persones que viuen soles i, sobretot, gent gran que no té recursos per pagar la calefacció.

El problema de l’habitatge

Vergés explica que molts dels usuaris són persones que viuen en pisos ocupats on les condicions energètiques “deixen molt que desitjar”. De fet, detalla, l’habitatge és un dels principals problemes actuals. “El 72% de les persones que vam atendre l’any passat estaven en situació de vulnerabilitat d’habitatge. És a dir, o estaven de relloguer o ocupant. Si tu no tens un habitatge segur, un sostre on protegir-te, és molt difícil tirar endavant”, assegura.

Una altra de les dificultats és que actualment a Manresa no hi ha un alberg que pugui donar cobertura a les necessitats habitacionals de les persones que ho necessiten.

Cronificació de la pobresa

Franch explica que, més que un augment de les necessitats, el que hi ha ara és una cronificació i un empitjorament de la pobresa: “Abans hi havia persones que, amb dificultats, podien arribar a final de mes i ara no poden engegar la calefacció. Hi havia persones que creien que la seva situació de pobresa era temporal, que aviat trobarien feina, i ja porten anys. La pobresa es cronifica i això ja està tenint implicacions a nivell de salut mental”, lamenta.