Una analítica de sang diagnostica l’Alzheimer amb una precisió de més del 90%

Redacció

Nova passa endavant per detectar l’Alzheimer. Segons els resultats d’un estudi en què han participat investigadors de l’Àrea de Recerca en Malalties neurològiques, neurociència i salut mental de l’Institut de Recerca Sant Pau, la detecció de la proteïna TAU fosforilada 217 (p-tau217) en plasma ha mostrat una precisió d’entre el 90 i el 95% per identificar acumulacions patològiques de les proteïnes beta amiloide i TAU. Aquest fet podria canviar la forma en què es diagnostiquen els pacients d’Alzheimer, ja que el procés diagnòstic es faria de manera menys agressiva, seria accessible a més persones i es podria reduir en un 80% la quantitat de proves addicionals necessàries per confirmar la presència de la malaltia.

Fa uns anys, l’única possibilitat de diagnosticar la malaltia neurodegenerativa Alzheimer era fer un estudi post mortem de mostres del cervell. Després, es van trobar biomarcadors eficaços que permeten identificar-la en líquid cefalorraquidi, però el procés de diagnòstic s’havia de fer amb punció lumbar, una prova que resulta invasiva, o una tomografia per emissió de positrons (PET), que resulta molt cara. Trobar biomarcardors en sang que permetin fer el diagnòstic de forma menys invasiva era l’objectiu de la investigació de l’estudi multicèntric en el qual Sant Pau ha participat. 

L’estudi va involucrar mostres d’un total de 786 participants amb una mitjana d’edat de 66,3 anys que es van analitzar a Suècia i va revelar una excel·lent precisió del voltant del 95% per detectar l’Alzheimer.

Així, la investigació ha pogut confirmat la capacitat d’aquesta tècnica per diferenciar entre els grups de participants amb o sense anomalies detectades per ressonància magnètica, tomografia per emissió de positrons (PET) o líquid cefalorraquidi. Els resultats mostren que el biomarcador p-tau217 ofereix una precisió comparable als biomarcadors en el líquid cefalorraquidi i ha demostrat ser particularment efectiva en la detecció de canvis longitudinals, fins i tot en etapes preclíniques de la malaltia.

Un aspecte destacat d’aquesta tècnica, a més, és la seva capacitat per reduir significativament la necessitat de confirmacions addicionals, disminuint en un 80% la quantitat de proves requerides per tal de confirmar el diagnòstic de la malaltia.

Daniel Alcolea, investigador del Grup de Recerca Sant Pau, explica que “aquest biomarcador ha mostrat un rendiment molt alt per detectar l’Alzheimer en sang, amb una precisió d’entre el 90 i el 95%. De tots els biomarcadors que s’estan estudiant actualment per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, aquest és el que ha donat millors resultats”, destaca.

Aquest descobriment pot obrir noves portes en la recerca i el tractament de la malaltia d’Alzheimer, oferint una eina accessible i fiable per a la comunitat mèdica i els pacients. A més, “la implementació d’aquest tipus de prova podria millorar significativament l’avaluació clínica i el reclutament d’assaigs clínics, així com facilitar la gestió dels pacients i proporcionar accés oportú a teràpies modificadores de la malaltia”, explica Alcolea.