Gairebé tres de cada quatre pacients etiquetats com a al·lèrgics als antibiòtics beta-lactàmics o penicil·lines són falsos positius, segons es desprèn d’un estudi realitzat per un grup clínic encapçalat pel doctor Gustavo Molina, especialista del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).
En la investigació, s’han analitzat 249 casos d’al·lèrgics a beta-lactàmics, procedents de set hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS) i, del conjunt de pacients examinats, en 186 casos, gairebé el 75% del total, s’ha retirat l’etiqueta després de l’estudi al·lergològic. Els investigadors alerten que l’etiquetatge fals té conseqüències greus com el creixement de la resistència a antibiòtics.
“Les falses etiquetes d’al·lèrgia a penicil·lines i altres beta-lactàmics no són un assumpte menor, es tracta d’un problema de salut pròpia i pública”, apunta el doctor Gustavo Molina. Segons subratllen els autors de l’estudi, el sobrediagnòstic d’al·lèrgies a medicaments té diverses conseqüències greus com l’ús d’alternatives terapèutiques més perjudicials, més cares i menys eficaces, l’increment d’infeccions de ferides quirúrgiques o la pujada del temps d’hospitalització. Així mateix, també propicia el creixement de la resistència a antibiòtics, en un context global d’augment de els bacteris multiresistents, la qual cosa, tal com assenyalen, suposa una amenaça cada cop més gran per a la salut pública mundial.
La majoria de falsos positius examinats a l’estudi provenen de la infància, malgrat que, segons indiquen els autors, existeix “prou evidència” sobre que l’al·lèrgia als antibiòtics se sol desenvolupar entre els 26 i els 54 anys. “Les dades mostren la necessitat d’augmentar la formació en al·lèrgia i hipersensibilitat, per tal que el personal sanitari millori competències en la identificació de reaccions i els efectes adversos esperables dels fàrmacs”, sosté l’especialista del Servei d’Al·lergologia de l’HUB.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari