Investigadors del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han dissenyat l’atles cel·lular de l’amígdala humana més exhaustiu del món.
El treball s’ha desenvolupat amb experts internacionals de la resta de l’Estat, França, el Regne Unit, Alemanya, Aràbia Saudita, Suïssa i Austràlia. Ha analitzat més de 556.000 cèl·lules individuals, utilitzant tecnologies genòmiques d’avantguarda, i ha revelat 121 tipus diferents. Tot plegat posa de relleu que l’amígdala és un bon model per estudiar les respostes immunitàries. Així, obre la porta a aprofundir en la comprensió del comportament del cos humà a l’hora de combatre leucèmies o limfomes.
La investigació parteix de la base que les amígdales són un excel·lent model d’òrgan a causa de la seva accessibilitat i de la seva localització estratègica. Segons els investigadors, juguen un paper clau en l’organització de la defensa immunitària del cos humà i, per tant, es imprescindible i extremadament útil entendre la seva arquitectura cel·lular.
“Crear aquest atles d’alta resolució de l’amígdala humana ha estat un monumental esforç de col·laboració de tots els investigadors involucrats”, ha comentat Ivo Gut, coordinador del projecte i director del CNAG. Ha assegurat que el resultat ha proporcionat moltes sorpreses sobre la forma en què funcionen els òrgans limfoides secundaris.
La recerca s’emmarca en el Projecte BCLLatlas, una iniciativa europea finançada amb vuit milions d’euros, que té l’objectiu de lluitar contra la leucèmia limfocítica crònica, la més freqüent a occident, a través de l’estudi de les característiques genòmiques i epigenòmiques del desenvolupament de les cèl·lules B.
En aquest sentit, aquest atles representa el primer resultat del projecte i contribueix a a la iniciativa Human Cell Atlas, un Consorci Internacional format per més de 1.500 instituts i 94 països de tot el món que té per objectiu crear mapes de referència de tots els òrgans humans.
Nou recurs per a la lluita contra les leucèmies i els limfomes
La publicació d’aquest projecte inclou el cens més exhaustiu dels tipus de cèl·lules que hi ha a l’amígdala humana, un recurs de més de 556.000 cèl·lules individuals, classificades en 121 tipus de cèl·lules diferents.
“Hem estat capaços de crear un mapa, a través de les lents de noves tecnologies, de l’immens univers cel·lular amagat dins de l’amígdala humana”, ha detallat Iñaki Martín-Subero, investigadors de l’IDIBAPS que ha afegit que no és un mapa estable, sinó una estructura dinàmica i complexa amb moltes cèl·lules diferents que ajuden mútuament per produir cèl·lules immunitàries altament efectives per lluitar contra els patògens.
La recerca ha permès caracteritzar l’àmplia gamma d’heterogeneïtat de cèl·lules de l’amígdala i una millor comprensió de la regulació dels tipus existents. Per exemple, ha descobert múltiples subtipus de cèl·lules mieloides residents a l’amígdala, ha establert que la regió reguladora que envolta el BCL6 és localment activa a les cèl·lules T i B, i ha descrit el factor de transcripció SIX5 com un potencial nou regulador de la maduració de les cèl·lules plasmàtiques.
A banda, l’atles proporciona un pla d’un òrgan limfoide secundari que es pot utilitzar com a referència per definir mecanismes impulsors de malalties, com succeeix en el cas de les neoplàsies limfoides, un exemple del qual és la leucèmia limfocítica crònica.
“Aquest mapa detallat de cèl·lules immunitàries proporciona una estructura excepcional per comprendre millor el desenvolupament de malalties malignes com els tumors limfoides”, ha explicat Elías Campo, investigador de l’IDIBAPS que també ha coordinat l’estudi. Ha afegit que “disposar d’una descripció detallada de les cèl·lules immunitàries saludables és essencial per millorar les teràpies immunològiques cel·lulars actuals, que es basen en modular la interacció entre les cèl·lules del sistema immunitari i les cèl·lules canceroses”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari