L’informe del Parlament sobre la Covid-19 a les residències assumeix errors però no assenyala culpables

ACN

El Parlament ha aprovat aquest dimecres l’informe del grup de treball de l’impacte de la Covid-19 a les residències amb els vots a favor del PSC, ERC i Junts. En canvi, Vox, CUP, En Comú Podem i Cs s’hi han pronunciat en contra i han estat crítics sobretot amb els aspectes que no recull el document, com les responsabilitats polítiques d’aquella gestió. La coordinadora Familiars de Residències 5+1 s’ha manifestat davant del Parlament, disgustada amb l’informe, que considera una “burla” a les famílies i les persones que van morir a les residències durant la pandèmia. L’informe constata la “manca” de recursos i de coordinació entre el sistema residencial i el sanitari, que va provocar un “accés desigual” als hospitals.

El grup de treball reconeix en l’informe “errors” en la gestió de la Covid-19 a les residències en les primeres setmanes de la pandèmia, la primavera del 2020. El document atribueix “molts” d’aquests erros a la “manca d’informació científica” i al fet de “no disposar d’estructures preparades i protocols clars” per a una situació de pandèmia.

Aquelles primeres setmanes de març i abril, prop de 4.000 persones que vivien en residències van morir per Covid-19 o símptomes compatibles i el 71% van traspassar al mateix geriàtric, ha recordat la diputada de la CUP Laia Estrada a la Comissió de Drets Socials; comissió que ha ratificat l’informe del grup de la covid a les residències, que va votar les conclusions a porta tancada el gener.

“L’emergència sanitària va demostrar el desconeixement entre els sistemes de serveis socials i de salut i les mancances dels recursos assistencials sanitaris de les residències. Especialment, va fer palesa la necessitat d’aprofundir en la coordinació estructural entre els dos departaments competents en aquestes matèries”, diu el text que s’ha votat. De fet, s’assenyala que els dos àmbits funcionaven amb “sistemes d’informació diferents i sense bases de dades compartides”.

L’informe destaca la “manca de recursos” tant materials com humans amb què es van trobar les residències. També que, durant els primers dies, no hi va haver instruccions i que, una vegada n’hi va haver, van rebre una “allau” de protocols i ordres que en alguns casos era “impossible” assumir.

L’informe estableix que les derivacions es van fer amb “criteris mèdics”

El document recull que les decisions de la derivació dels residents als hospitals es van prendre amb “criteris mèdics”, que el Sistema d’Emergències Mèdiques va publicar, i afegeix que el “tensionament” al sistema sanitari i la “manca de coordinació” amb les residències van provocar un accés desigual als hospitals.

Aquest és un dels punts més polèmics i delicats de l’informe: els familiars de la Coordinadora 5+1 parlen d’“exclusió residencial”, que hi va haver un “mur infranquejable” a les residències durant setmanes, i indiquen que, en situacions normals, un 20% dels residents mor als centres geriàtrics.

Aïllaments “amb conseqüències físiques i psicològiques”

D’acord amb l’informe, el Parlament constata que els aïllaments a les habitacions van comportar “conseqüències físiques i psicològiques” a la gent gran de les residències i que, pel seu estat de salut, “sovint no entenien què passava”.

També reconeix que algunes residències “van vulnerar els drets dels familiars a la informació sobre l’estat de salut i evolució dels residents”.

“Precarietat sistèmica” al sector

L’informe admet la “precarietat sistèmica” al sector residencial per “la manca de titulació adequada, els sous baixos, les llargues jornades laborals, l’alta rotació de personal i una ràtio desequilibrada que no s’actualitza des del 2011” dels treballadors, que es van trobar “desbordats”, “impotents” i “sobrecarregats”.

“La manca de personal per a atendre tots aquests residents, a més de la precarització del sector amb sous baixos, ha estat el detonant de la situació crítica viscuda en els centres residencials durant la pandèmia”, postil·la l’informe.

El document afirma que el sector residencial “no es té en consideració” i està “poc professionalitzat i mal retribuït”, i sentencia: “Fins a l’inici de la pandèmia, no s’havia valorat com un sector de què calgués tenir cura i que calgués professionalitzar, encara que es tracti del quart pilar de l’estat del benestar”.

Els grups també parlen de l’“infrafinançament” del sistema i un dèficit de transferències de l’Estat en matèria de serveis socials “històric” i “molt elevat” i indica que el 2019, Catalunya va aportar el 84% dels recursos de la dependència, pel 16% de l’Estat, una situació que no ha canviat gaire.

Inspeccions “deficients”

Un altre punt en què l’informe s’expressa amb duresa és sobre els serveis d’inspecció a les residències, que titlla de “deficients”, sobretot per la manca de personal, i que només s’activen si es presenta una denúncia i molt poques vegades actuen d’ofici. El document adverteix que els problemes amb la inspecció continuen avui dia.

Un nou model residencial i “dignificar” els treballadors

Davant de tota aquesta situació, les conclusions aprovades advoquen per crear l’Agència Sociosanitària de Catalunya i, estableixen que, en el termini de sis mesos, s’ha de crear una taula residencial per promoure i dissenyar el nou model residencial.

Els grups estableixen que cal tornar a planificar els serveis a mitjà i llarg termini per a les residències i “dignificar” les condicions dels professionals sociosanitaris, amb una formació “correcta”.

Sobre les inspeccions, s’aposta per una fiscalització efectiva de les residències i que el Govern posi més recursos i transparència en aquest àmbit. A més, l’informe remarca que cal exigir a l’Estat que compleixi amb el compromís de la Llei de la dependència.

Defensa i crítiques de l’informe

PSC, Junts i ERC han defensat la feina del grup de treball i l’informe que s’ha aprovat. Els socialistes han reconegut que el sistema no estava “preparat” i que els primers mesos van ser “desastrosos” i han demanat “menys discursos i més realitats” per “millorar” i “modernitzar” el sector.

Des de Junts, han reconegut un “dèficit estructural” que va ser “molt difícil” de superar durant la pandèmia i la “feblesa del sistema social”, sobretot per l’incompliment dels acords de l’Estat, han dit. També han assegurat que el Parlament “no ha mirat cap a una altra banda”.

La CUP i, especialment, els Comuns, s’han mostrat molt crítics amb l’informe i han ofert una roda de premsa després per mostrar el seu disgust, mentre que els republicans han lamentat la posició “partidista” d’En Comú Podem en una qüestió com aquesta.

Per la seva banda, Vox ha parlat que l’informe és una “farsa” perquè no assenyala “culpables” i ha apuntat directament a l’aleshores ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la consellera de Salut en aquells mesos, Alba Vergés, ara diputats. Des de Cs, han lamentat sobretot l’”abandonament” que van patir les residències i els seus treballadors.

A les portes del Parlament, la portaveu de la coordinadora Familiars de Residències 5+1, María José Carcelén, ha lamentat que l’informe no identifiqui els responsables polítics d’aquella gestió, que no “faci justícia” ni que proposi canvis estructurals de cara al futur.