Intel·ligència artificial en psicologia: aliada o enemiga?

Redacció

Recorreries a un robot per obtenir ajuda psicològica? La psicologia pot fer servir la intel·ligència artificial per augmentar l’efectivitat? La veritat és que les aplicacions basades en intel·ligència artificial cada vegada són més presents en el nostre dia a dia. ChatGPT aconseguia 180,5 milions d’usuaris mensuals el desembre de 2023, a més de ser escollida com l’aplicació de l’any pels usuaris d’Android, tot i que Google va triar Character AI: AI-Powered Chat com la millor aplicació de l’any amb intel·ligència artificial. Un dels bots de conversa més populars de l’aplicació és l’anomenat Psychologist, que, segons la BBC, va rebre 18 milions de missatges només durant el novembre passat. La plataforma també té 475 robots que inclouen “teràpia”, “terapeuta”, “psiquiatre” o “psicòleg” en els seus noms, fet que mostra l’interès creixent a recórrer a la intel·ligència artificial per obtenir ajuda psicològica.

Els experts no se sorprenen davant d’aquesta realitat. “Fa molt temps que la intel·ligència artificial (IA) és entre nosaltres, però darrerament ha experimentat un creixement exponencial, ha guanyat popularitat i ha penetrat en tots els àmbits de la vida quotidiana”, afirma Rubén Nieto Luna, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Per aquest motiu, com ha passat amb altres tecnologies, com ara les aplicacions mòbils o la realitat virtual, és natural que la IA acabi tenint un paper en la psicologia. Des del meu punt de vista, si s’utilitza correctament, pot ser una gran eina”, sosté l’expert.

De fet, tal com recorda Pablo Vallejo Medina, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, un dels primers bots de conversa de la història, creat el 1966 pel professor de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) Joseph Weizenbaum, va ser Eliza. Es tractava d’un dels primers programes capaços de mantenir una conversa amb un usuari humà, i es basava en el mètode de psicoteràpia del psicòleg Carl Rogers. “Ja era un mock Rogerian psychotherapist, és a dir, un tipus de teràpia humanista. Va ser un hit en l’època. Al laboratori de Weizenbaum, tothom volia ‘jugar’ amb el programa”, indica Vallejo.

Possibles usos

Per a Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, la IA pot ser una eina útil en psicologia “amb una avaluació continuada que ens garanteixi la fiabilitat i l’encert en el diagnòstic, i la seva capacitat analítica”, explica. “Hi ha una demanda creixent d’ajuda psicològica i psicoterapèutica que ha vingut per quedar-se i que no deixarà d’augmentar: ens falten mans”, afirma Cabero. Entre els possibles usos d’aquesta tecnologia, l’experta destaca els que poden ajudar el sistema públic, “que està saturat i ofereix visites de mes en mes”, destaca. “Podria ser útil per fer un primer cribratge d’urgència i de gravetat dels casos, així com un cribratge diagnòstic de derivació a psiquiatria o a unitats de suport a emergències com a prevenció del suïcidi o els trastorns juvenils greus”, afegeix la professora de la UOC.

A més, també es podria fer servir per a un acompanyament diari en processos que s’agreugen amb la solitud. Així mateix, pot beneficiar les persones a les quals “una veu familiar, experta i afable, i fins i tot amorosa, podria ser útil i suportable per a la superació dels processos de dolor emocional, com ara el dol, els canvis importants, la recuperació d’un trauma, etc.”. D’altra banda, podria ser un suport reflexiu que faciliti l’autoconeixement i el replantejament d’estratègies o aproximacions a malestars o conflictes vitals sense gravetat.

Per la seva banda, Rubén Nieto afegeix altres possibles funcionalitats de la IA, com ara el fet d’ajudar els professionals de la psicologia a l’hora de buscar i elaborar informació, sempre supervisada, o la seva aplicació en el camp de la recerca. “Per exemple, actualment nosaltres ens preguntem si els instruments d’avaluació clàssics de la personalitat poden servir per valorar la personalitat de ChatGPT. Volem resoldre preguntes com ara si ChatGPT és extravertit o introvertit, si mostra cap personalitat, o si és estable independentment de l’idioma que fem servir per valorar-lo i d’altres paràmetres que puguem manipular (per exemple, l’ordre de les preguntes)”, explica l’expert.

Segons l’expert, aquestes recerques són interessants des del punt de vista conceptual per veure si els sistemes populars estan programats per mostrar diferents característiques psicològiques. A més, es poden configurar sistemes com ChatGPT per simular perfils de personalitat diferents, “i volem veure fins a quin punt el sistema és capaç de fer-ho de manera precisa”, explica Rubén Nieto. “Més enllà que pugui ser interessant des del punt de vista teòric, això ens pot ajudar (si el sistema pot simular persones i poblacions amb precisió) a fer tests preliminars de qüestionaris que estiguin en procés de desenvolupament, o a avaluar diferents hipòtesis”, afegeix.

A més, segons Cabero, la intel·ligència artificial pot ser útil com a mitjà per explorar emocions. “No hauria de ser difícil generar algorismes que, davant de determinades respostes verbals i de comunicació no verbal, preguntin i ajudin a la reflexió de la persona”, afirma. Com recorda Rubén Nieto, ja fa temps que s’han fet estudis per crear terapeutes virtuals que puguin ajudar les persones. És a dir, es poden crear sistemes que demanin a les persones per les seves experiències, les analitzin i hi conversin. “És difícil que puguin substituir completament les tasques d’un professional, però probablement els podran ajudar en tasques específiques, o els podran donar suport en moments concrets.

Per exemple, als veterans de guerra amb trastorn per estrès posttraumàtic, els pot resultar incòmode començar una teràpia psicològica, però potser aquesta entrada pot ser més fàcil si comencen el contacte amb un terapeuta virtual”, explica l’expert, que afegeix que estan creant una aplicació per ajudar les persones amb fibromiàlgia. “Escoltant les seves impressions, un grup de participants ens va comentar que els podria ser d’utilitat tenir un espai virtual per poder expressar les seves emocions sense ser jutjats i sentir-se compresos. Potser en aquest espai virtual un avatar programat amb IA podria ser molt útil”, assenyala l’expert.

Limitacions

Malgrat els possibles beneficis que té per als experts, l’aplicació de la IA en psicologia també presenta limitacions. De fet, encara no hi ha la certesa que “pugui connectar emocionalment i profundament, i que pugui empatitzar, llegir entre línies i fer servir la intuïció”, assenyala Mireia Cabero. “Són característiques molt humanes, i les dues darreres són el resultat de l’acumulació d’hores acompanyant persones i d’haver desenvolupat un criteri psicoterapèutic”, afegeix.

Per la seva banda, Pablo Vallejo destaca que, tot i que fa temps que es va superar la intel·ligència artificial pròpiament dita, entesa com una mera imitació de la intel·ligència humana, encara no s’ha arribat al deep learning. “Aquest nivell d’IA és el més independent: la mateixa IA decideix quines variables té en compte per entrenar-se. Amb tot, en aquests moments estem establerts en el nivell intermedi: el machine learning. Aquí els algorismes són capaços d’aprendre: no només ens imiten, sinó que en molts casos ens superen. Amb tot, continuem essent els humans els que els diem com s’han d’entrenar. És a dir, encara tenim un rol actiu en el disseny de la IA i, fins a cert punt, en la comprensió del procés”, conclou l’expert.

(Aquest article ha estat escrit per Beatriz González, de la UOC)