Quan dormir al carrer tampoc és una opció: els estudiants surten per identificar elements d’arquitectura hostil

Anna Adrià Català

Aquest dijous els alumnes de primer de batxillerat de l’escola Joan Pelegrí han sortit de les aules per fer una activitat poc convencional. Organitzats en grups, havien de recórrer els mateixos carrers pels quals passen cada dia, però aquest cop amb l’ull posat en un objectiu molt concret: trobar elements arquitectònics que dificulten el dia a dia de les persones sense llar.  

Finestres amb punxes, bancs individuals on no es pot estar estirat, pilons o graons inclinats. Són exemples d’arquitectura hostil que perjudiquen, sobretot, les persones que dormen al carrer. Un per un, els alumnes els anaven identificant, feien una fotografia, apuntaven la direcció i hi enganxaven un adhesiu amb un codi QR que dirigeix a un vídeo de sensibilització sobre la problemàtica. Amb aquestes dades, els estudiants podran introduir nous elements d’arquitectura hostil al mapa col·laboratiu que la fundació Arrels va obrir en 2018.  

La Júlia i la Blanca són dues de les 400 estudiants que han sortit a la cerca d’aquests elements als carrers de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró entre el 19 i el 25 de febrer. La iniciativa, organitzada per Arrels, té com a objectiu situar sobre el mapa aquests punts i dimensionar la problemàtica que afecta totes les grans ciutats catalanes.

En el cas de la Júlia i la Blanca, aquest no és primer cop que s’apropen a la realitat de les persones sense llar. Fa uns mesos van participar en una ruta de la mateixa entitat en la qual visitaren el barri del Raval amb la companyia d’una persona que ha viscut al carrer. Des d’aleshores, la seva perspectiva al voltant del sensellarisme ha canviat. “Aquestes activitats ens van molt bé per adonar-nos que això passa als nostres carrers i que li hem de donar visibilitat, no hem de fer-nos els cecs”, assegura la Júlia. “És interessant veure el que està passant al nostre barri i la situació en la qual es troben aquestes persones, que són igual que nosaltres i tenen els mateixos drets”, afegeix la Blanca. 

En sols sis carrers, aquestes dues alumnes, junt amb altres tres companys, han trobat més de cinc elements d’arquitectura hostil. Un d’ells, una barana plena de punxes enfront de la porta de l’escola on estudiaven fins que acabaren l’ESO el curs passat. En tornar a l’escola compartiran amb la resta de companys el que han trobat i les reflexions que han sorgit a partir de l’activitat.

Dani Mansilla, professor que imparteix la matèria Canvis, reptes i problemes socials al Joan Pelegrí, afirma que parlar d’aquesta problemàtica ha creat molt debat entre els alumnes i “els ha mobilitzat el pensament i la crítica”, explica. Roser Gusi, professora de la mateixa matèria, està d’acord: “Canvia la mirada sobre el carrer. Una cosa que no consideraven gens pròpia, molt aliena, ara veuen que es pot reivindicar i pressionar per aconseguir un espai públic més acollidor”, afirma. 

Una resposta que no soluciona res i dificulta el dia a dia del col·lectiu

Els elements d’arquitectura hostil sovint són instal·lats pels pròpis comerços o comunitats de veïns. L’ordenança de civisme de Barcelona, a més, no posa facilitats i prohibeix, per exemple, utilitzar els bancs i els seients públics “per a usos diferents als quals estan destinats”. Però, per què? Sovint s’apel·la a la seguretat en aquests casos, però des d’Arrels apunten que el que es pretén és netejar la imatge dels establiments, carres i, en definitiva, de la ciutat. “El missatge que s’envia a les persones sense llar és ‘aquí no et volem, no ets benvingut’. Aquestes són situacions i sentiments que, per desgràcia, s’acaben normalitzant en la persona que no té un lloc on viure”, explica l’Andrea, educadora de l’equip de carrer d’Arrels. 

L’entitat alerta que l’arquitectura hostil complica encara més la vida del col·lectiu i s’uneix a les múltiples vulneracions de drets que el sensellarisme comporta. Insisteixen en que col·locar aquests elements no és una solució perquè la problemàtica social no desapareix quan s’impedeix dormir a una persona en un lloc concret, únicament es trasllada. “L’arquitectura hostil té grans conseqüències per a les persones que acompanyem”, afirma l’Andrea. “A més de tot el problema de trobar un lloc per protegir-se de la pluja, el fred, on intentar estar segur i tenir tranquil·litat, se suma la criminalització de la pobresa”, afegeix. 

Amb el mapeig col·laboratiu, Arrels busca donar visibilitat a aquests elements hostils tan presents a les nostres ciutats, els quals obviem quan anem caminant pel carrer perquè no ens afecten, però que impacten negativament en la vida de les persones sense llar. L’entitat exigeix que l’espai públic sigui accessible i d’ús comú també per aquest col·lectiu i reclama polítiques d’atenció social i d’habitatge adreçades a les persones que viuen al carrer, així com polítiques de prevenció perquè ningú hagi de perdre casa seva.