Els docents reclamen “més mans” als centres per aconseguir una escola inclusiva “de veritat”

Redacció
ACN

USTEC-STEs ha començat aquest dilluns la campanya ‘Ens falten mans’ per reclamar més personal especialitzat als centres educatius. Des del sindicat assenyalen que cal una rebaixa de les ràtios, però també la incorporació de tècnics per tal de poder atendre aquells alumnes que tenen necessitats especials i, d’aquesta manera, fer que l’escola sigui “de veritat” inclusiva.

En concret, alerten que cal incrementar el personal especialista, com les mestres d’educació especial, orientadors educatius, o mestres d’audició i llenguatge, entre altres. I, afegeixen, que també són necessaris més educadors, integradors socials o tècnics especialistes en educació infantil (TEEI) que, segons apunta el sindicat, estan “treballant al límit de les seves possibilitats”. 

D’altra banda, USTEC també assenyala que cal augmentar els recursos de suport intensiu als centres educatius —els SIEI, IFE, AIS CEEPSIR— així com incrementar els professionals especialistes que donen atenció als serveis educatius.

A més, també consideren “urgent” la incorporació de les infermeres escolars per aquells alumnes que tinguin “situacions sanitàries complexes”.

Accions arreu del territori 

En el marc de l’inici d’aquesta campanya, les famílies i l’alumnat de diferentes escoles d’arreu del país s’han trobat aquest dilluns cartells i accions informatives del sindicat a les portes dels centres educatius. És el cas de l’escola Esculapi de l’Escala, on aquest dilluns les tanques d’entrada al centre estaven plenes de cartells on es podia llegir ‘Ens falten mans’. 

La portaveu d’USTEC a les comarques de Girona, Glòria Polls, ha carregat contra Educació i recorda que ara no es dona resposta al 100% de l’alumnat “tal i com recull el decret de la inclusiva”. Per això, exigeix que Educació contracti més tècnics. “És una crida perquè el pressupost del 2024 vagi encaminat a atendre a tot l’alumnat per igual”, comenta. Polls lamenta que ara mateix els professionals dels centres estan “sobresaturats” i no es pot fer front al decret de l’escola inclusiva “que marca el departament”.

“Cada centre té una realitat diferent però els recursos implementats no donen resposta a les mesures universals, sinó que només ho fan a les de suport intensiu. Per tant no estem parlant d’una educació intensiva plena.  Es tracta d’una educació que tapa forats”, ha carregat Polls.

La portaveu explica que actualment els professionals que donen suport als mestres que només es puguin dedicar a alumnes que tenen unes necessitats molt concretes. “Això fa que la resta en surti perjudicat”, explica Polls.

Que es reflecteixi al pressupost

Per tot plegat, des d’USTEC incideixen en el fet que el pressupost que s’està negociant per aquest 2024 a la Generalitat inclogui també un increment de personal, tant per poder reduir les ràtios actuals a les aules com per incrementar la contractació de professionals especialistes. Per això, reclamen la necessitat d’arribar al 6% del pressupost de la Generalitat destinat a l’educació pública. 

“El departament sempre juga amb els números i és difícil que reconegui les mancances que hi ha. Per això, el que fem és una crida a que els comptes vagin dedicats a pal·liar aquests problemes i que es pugui atendre a tot l’alumnat per igual”, conclou.

Suport de les famílies

A l’acció que s’ha fet a l’entrada de l’escola Esculapi de l’Escala hi han participat diverses famílies d’alumnes que han donat suport a la inciativa. Un d’ells és en Jaume Estor. Ell té un fill amb trastorn amb dèficit d’atenció (TDA) i carrega contra la Generalitat per no posar les facilitats que necessiten. “Si cal un pedagog, es posa un pedagog”, carrega.

En aquest sentit, en Jaume critica la burocràcia i “les dificultats” per demanar ajudes. “Cada any la mateixa documentació, has d’anar a metges i centres perquè et facin uns informes i al final o t’ho deneguen, o l’ajuda és mínima”, lamenta.

Amb tot, en Jaume confia en la unió “cada vegada més gran” que hi ha entre pares i mares dels centres i a nivell de país. “Hem de fer encara més pinya perquè se’ns escolti i resolguin els problemes que tenim”, assenyala.