El 24,4% de la població catalana es troba en risc de pobresa i el 46,7% no arriba a final de mes

Redacció
ACN

El 24,4% de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió, segons l'Enquesta de Condicions de Vida d'Idescat. La xifra de persones que no poden mantenir la casa a una temperatura adequada s'ha duplicat en tres anys, fins al 20%. La bretxa de gènere en la taxa de risc de pobresa o exclusió s'ha eixamplat i el 48% de persones d’origen migrat a Catalunya es troba en risc de pobresa.

La taxa AROPE, un estàndard europeu que mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social severa o amb baixa intensitat en el treball, ha caigut del 24,7% al 24,4% l’any 2023. La taxa de risc de pobresa s’ha reduït a un 18,0%, 1,9 punts menys que l’any anterior, assolint el valor més baix des del 2015. També ha disminuït el percentatge de població amb baixa intensitat en el treball, que se situa en el 6,6%, dues dècimes menys que el 2022 (6,8%). En canvi, augmenta el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,9% (8,0% el 2022).

La bretxa de gènere en pobresa s’eixampla fins als tres punts

La bretxa de gènere en la taxa de risc de pobresa o exclusió s’ha eixamplat el 2023. Entre els homes, la xifra és del 22,8%, cosa que suposa una baixada d’1,2 punts, mentre que en les dones la dada ha augmentat del 25,4% al 25,9% en un any. Així, hi ha una diferència de 3,1 punts entre els dos gèneres, el valor més alt des del 2020. La bretxa s’allarga un any més, ja que l’any 2015 va ser l’últim —i l’únic de la sèrie històrica— amb menys pobresa entre les dones. 

Un de cada tres menors de 16 anys, en risc de pobresa o exclusió

El nivell de pobresa decreix a mesura que el grup d’edat és més gran. Així, les persones menors de 16 anys són els més vulnerables, amb una taxa del 33,1%. Entre aquella edat i els 64 anys, la xifra decau fins al 24,7%, mentre que entre els de 65 anys i més, la taxa AROPE se situa en el 16,2%.

Gairebé la meitat dels estrangers en situació vulnerable

Alhora, en les llars amb fills depenents l’indicador s’enfila al 28,6%, mig punt més que el 2022, i vuit punts més que a les llars sense fills al càrrec. Per nacionalitats, les xifres també són desiguals, ja que gairebé la meitat de les persones d’origen migrat a Catalunya pateixen risc de pobresa (48%, dos punts menys que el 2022). Entre les persones de nacionalitat espanyola, la xifra cau al 19,2%. També hi ha asimetria entre els aturats (55,6%) i les persones ocupades (16,3%).

Un de cada cinc té problemes per climatitzar el seu habitatge

L’enquesta d’Idescat també reflecteix que una de cada cinc persones (20%) va declarar no poder mantenir la llar a una temperatura adequada el 2023, cosa que suposa un increment de vuit dècimes respecte al 2022. La tendència a l’alça continua però a un ritme més baix que els últims anys. De fet, en només tres anys, s’ha duplicat la gent que té problemes amb la climatització de l’habitatge, des del 9,4% l’any 2020.

Altres tipus de privacions materials també han pujat en l’últim any, com ara els qui declaren no tenir la capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros, xifra que suposa un increment d’1,3 punts percentuals respecte del 2022. D’altres indicadors, però, cauen, com ara la població que declara que no es pot permetre una setmana a l’any de vacances (29,8%, 1,1 punts menys que el 2022).

Els qui pateixen retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal se situen en el 12,2%, mentre que el 6,7% no es pot permetre tenir cotxe i el 5,4% no té prou diners per tenir un ordinador personal. Per últim, el 5,1% no pot menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.

Gairebé la meitat de persones tenen problemes per arribar a final de mes

D’altra banda, les persones que arriben amb facilitat a final de mes es consoliden, ja que són el 53,1%, i eixamplen la diferència amb els que tenen problemes (46,5%) dels tres als set punts en un any. L’enquesta també dona informació dels ingressos mitjans nets de les llars catalanes durant el 2022, quan van ser de 38.888 euros per llar i de 15.830 euros per persona, dades que suposen un augment del 7,5% i del 7,7% respectivament, respecte de l’any anterior.

A més, el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen cinc vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides. Pel que fa a l’índex de Gini, se situa en el 29,9% el 2023, una dècima menys que el 2022, és a dir, més a prop del 0%, el nivell màxim d’igualtat.

L’any 2023, el llindar de risc de pobresa ha augmentat un 6,1% i se situa en 12.564,2 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes. Al seu torn, la taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferències socials, és a dir, sense comptar les pensions, prestacions i ajuts, és del 40,2%.

Les entitats reclamen polítiques més preventives i millorar l’accés a les prestacions

La Taula del Tercer Sector de Catalunya, davant aquestes dades denuncia que “les polítiques socials no estan atacant l’arrel del problema, la pobresa estructural, i no estan donant resposta a les persones que es troben en una situació de pobresa i exclusió severa”, argumenten. Exigeixen una aposta ferma per polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió més preventives, que evitin que les persones entrin en el cercle hereditari de la pobresa i l’exclusió i que posin el focus no només en cobrir les necessitats més bàsiques de les persones sinó també en les necessitats més específiques. Reclamen també que s’estableixi un sistema d’actualització de les prestacions socials que vagi d’acord amb el context social i econòmic de cada moment, a més de fixar un sistema de revisió de l’IRSC que no depengui de les necessitats pressupostàries del Govern.

Per la seva banda, Save The Children també reclama polítiques per fer front a la pobresa infantil. Proposen reformular la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), crear un complement per la criança destinat a les famílies més vulnerables i introduir una prestació universal de criança que permeti cobrir les necessitats més bàsiques. També demanen que es garanteixi l’accés de les famílies més vulnerables a l’educació 0-3 per tal d’afavorir la conciliació i que es revisi el llindar d’ingressos per accedir a les beques menjador i igualar-lo al llindar de la pobresa relativa. També exigeixen que s’automatitzi el sistema de sol·licitud de les prestacions per part de les famílies, disminuint la percepció  de que no hi ha ajudes tot i tenir-ne dret.