Quin és el potencial de la intel·ligència artificial en la garantia dels drets socials?

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Gairebé cada dia ens sorprenem amb els nous usos que la intel·ligència artificial (IA) desenvolupa. En un món que avança cap al domini tecnològic en totes les esferes de la vida, quin ha de ser el paper d’aquesta nova tecnologia pel que fa a la garantia dels drets socials? Pot beneficiar professionals o usuaris? Quins són els seus beneficis? Quins els seus riscos?

Aquestes i altres qüestions s’han debatut aquest dijous al Mobile World Congres Barcelona 2024, en una jornada organitzada per l’m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, i en la qual s’ha analitzat quin és el potencial de la intel·ligència artificial per poder transformar l’administració pública i així poder millorar l’accés de la ciutadania als serveis socials.

En aquest sentit, s’ha presentat l’estudi Radar d’algoritmes i processos de decisió automatitzada per a l’accés als drets socials de la ciutadania de Catalunya, un informe que analitza els riscos i beneficis de l’aplicació de la intel·ligència artificial en diferents projectes pilot que ja estan implementant diferents administracions públiques catalanes. En concret, l’informe analitza dotze sistemes que estan posant en marxa quatre administracions; set d’ells ja estan implementats i la resta, en fase pilot.

La major part d’aquests sistemes s’han dissenyat per ajudar el personal tècnic de l’administració a través de l’automatització de tasques, i tal com assenyala l’estudi, promouen un estalvi de temps i recursos, així com un augment de la qualitat dels processos i de la capacitat de resposta de l’administració. Alguns exemples pràctics que ja s’estan implementant a Catalunya serien la transcripció d’informes d’emergència social, que permet la transcripció automàtica d’informes dictats in situ, encara en fase pilot. O també el motor de regles de prestacions socials, un sistema que ja està en ús, i amb el qual, a través de cinc algoritmes, verifica si un ciutadà compleix els criteris per rebre una ajuda social.

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, ha valorat que la IA permetrà “eliminar moltes barreres”, agilitzar processos i garantir que les persones puguin tenir accés més ràpid a les prestacions socials. “La IA és una oportunitat per a l’administració i per al tercer sector per a reduir l’excés de burocràcia que tenim i també per eliminar molts bloquejos que la ciutadania pateix”. També, ha assenyalat la presidenta de la Taula, la IA permetria personalitzar molt més l’atenció de les persones, sobretot aquelles que estan patint situacions de vulnerabilitat i que són les més afectades per les barreres per accedir a prestacions que comporten molta burocràcia, i a les quals tenen dret.

D’altra banda, Alsina ha incidit en què cal controlar els processos d’aquestes noves eines, per garantir la intimitat de la persona i la protecció de dades. En aquesta anàlisi han coincidit diferents responsables polítics que han participat durant la jornada del m4Social en una taula rodona en la qual s’han analitzat els reptes de la IA en les administracions públiques.

Aplicacions de la IA en les entitats socials

A banda, durant la jornada també han estat protagonistes les diferents eines d’IA que les entitats socials catalanes estan posant en marxa, amb l’objectiu de facilitar la vida a les persones que atenen. Per exemple, s’ha presentat el sistema Atenea, una eina que ajuda a les persones grans en el seu dia a dia. Impulsat per ABD, Atenea funciona a través d’un telèfon o una tauleta que no cal tocar i ni tan sols connectar al wifi. El sistema utilitza la veu de les persones grans o amb dependència, qui demanen a l’aparell que sol·liciti una visita al seu metge, realitzi trucades a familiars, o es posi en contacte amb emergències, per citar només un parell d’exemples. De moment, 500 persones s’estan beneficiant d’aquest sistema, que ha estat finançat amb els Fons Next Generation.

Així mateix, Suara ha presentat, entre altres, Llars Connectades, que facilita solucions tecnològiques com sensors, assistents de veu o rellotges intel·ligents a persones grans o en situació de dependència.

També la Fundació ONCE ha donat a conèixer AccessRobots i Walkerpisa, dues iniciatives que ajuden a la mobilitat de les persones cegues gràcies a la IA. La primera eina és un robot que proporciona assistència en entorns com aeroports o estacions. Pel que fa a Walkerpisa, es tracta d’una solució tecnològica de sensorització del paviment urbà que aporta informació personalitzada perquè les persones cegues es puguin moure de forma accessible per l’entorn urbà.